Apunt
La veritable misèria del Barça és una altra
Existeixen algunes veritats absolutes d’aquelles que marquen qualsevol discurs de qui diu entendre de què va això del Barça. Potser la més estesa és que el club blaugrana, si hagués sigut una empresa usual i no una de les entitats esportives més preuades i valorades del món, hagués entrat en liquidació a la conclusió del mandat de Josep Maria Bartomeu. Quan, en realitat, i més enllà que haguessin de demanar-se encara més crèdits a Goldman Sachs per pagar les nòmines, havíem d’estar parlant llavors més de la misèria moral –en part ara judicialitzada– que del vergonyant forat econòmic deixat en herència a Joan Laporta. Amb patrimoni per vendre, futbolistes per retirar i actius de tot tipus amb què mercadejar, no hi podia haver cap fallida, per atractiva que fos la propaganda.
Però, ¿fins quan?
En un Barcelona en què Joan Laporta exerceix de pantocràtor, i on els consellers més preuats són els que l’aplaudeixen, no els que el corregeixen, són els informes d’auditoria els que permeten acostar algú a una cosa així com la realitat del club, per molt que aquesta quedi condicionada per tota mena d’estratagemes comptables. A l’auditoria de Grant Thornton que va firmar Carlos Capellá Bruguera el 25 de setembre –i després rubricat per Joan Laporta, Eduard Romeu –vicepresident econòmic–, Ferran Olivé –tresorer– i Josep Cubells –secretari de la junta–, es posa en èmfasi que si el Barça ha generat un resultat de 303 milions d’euros ha tingut alguna cosa a veure que els beneficis d’«operacions no recurrents» hagin arribat als 800 milions. I almenys en aquest racó no parlarem de «palanques», terme edulcorat i incrustat a les nostres meninges que permet que tot baixi millor per la tràquea. Aquí ens referirem a venda de patrimoni i de drets que deixaran de cobrar-se quan el club hagi d’estar ficat de ple en el pagament del crèdit de l’Spotify Camp Nou. Un lloc que els actuals capitostos del club veuen com un enorme vas des del qual començarà a brollar or a partir del 2026.
Notícies relacionadesD’acord. Eduard Romeu ha mirat d’explicar en els últims dies als fòrums on se l’ha requerit que han aconseguit posar un tap en aquesta banyera blaugrana carregada de piranyes. Però ara cal veure quant del club se n’ha anat ja pel desaigüe davant el gaudi de tots aquests bancs i fons que, a més d’estar repartint-se el pastís a trossos, buscaran treure el màxim partit a la seva inversió.
El soci, mentre li passen un enllaç per seguir una assemblea de compromissaris en la qual ja no és benvingut –«cal estalviar», diuen als despatxos–, mentre li demanen també que elogiï la misèria, seguirà la seva. Convencent-se que el club està una mica millor econòmicament –que ho està–, però sense adonar-se que cada vegada és menys seu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
