El jutge del cas Negreira imputa Laporta per suborn i altres delictes

El jutge Joaquín Aguirre ha decidit aquest dimecres imputar l’actual president del FC Barcelona, Joan Laporta, pel cas Negreira, en el qual s’investiga el pagament de 7,3 milions d’euros per part de l’entitat blaugrana a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres José María Enríquez Negreira i al seu fill durant 18 anys. El jutge li atribueix els mateixos delictes que als expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i a dos exdirectius del club. És a dir, un delicte continuat de suborn i, alternativament corrupció esportiva, un altre d’administració deslleial i falsedat en document mercantil.

En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona amplia la condició d’investigats no només a Laporta, sinó a tots els membres de la seva junta directiva entre els anys 2008 i 2010 que estiguessin integrats en l’organigrama del club i exercissin «una responsabilitat efectiva en la presa de la decisió d’efectuar els pagaments presumptament il·lícits» a Enríquez Negreira i al seu fill, Javier Enríquez Romero.

El magistrat considera que els desemborsaments que el Barça va efectuar a l’exdirigent arbitral durant el primer mandat de Laporta (2003-2010) són delictius i no han prescrit, per la qual cosa poden investigar-se. Al seu dia, la fiscalia va excloure de la seva querella l’actual president del FC Barcelona a l’aplicar la prescripció. No obstant, el jutge recorda ara que la prescripció, al ser un delicte de suborn continuat, és de 10 anys des del dia en què es va portar a terme l’última infracció penal, en aquest cas, el 17 de juliol del 2018, quan el club va fer l’últim pagament a la família Enríquez.

Els terminis de prescripció

Amb aquests càlculs, el magistrat estima que als expresidents i a determinats exdirectius del Barça se’ls ha d’aplicar el termini de 10 anys a comptar del 17 de juliol del 2018, tenint en compte que la pena que se’ls podria imposar pel delicte continuat de suborn seria de sis a set anys i mig de presó. Per tant, el període que s’ha d’investigar es remuntaria al juliol del 2008, durant el mandat de Laporta. En el cas d’Enríquez Negreira i el seu fill, precisa la resolució, els fets imputables arribarien al juny del 2003 (per a ells la prescripció seria de 15 anys), ja que, tot i que la pena de presó és la mateixa, se’ls inclouria, al considerar-se funcionaris públics, una inhabilitació de més de 10 anys.

El jutge recorda que el delicte de suborn castiga el funcionari públic que rep diners d’un particular amb la finalitat d’executar actes que constitueixin una infracció dels deures inherents al càrrec. I rememora que en la interlocutòria que atribuïa aquest delicte als investigats (27 de setembre del 2023) va equiparar penalment Erníquez Negreira a un funcionari. A diferència el delicte de corrupció en l’esport, el delicte de suborn –ha de ser jutjat per un tribunal popular– no exigeix que es demostri la contraprestació pels pagaments efectuats al funcionari públic.

Afavorir el Barça

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Els desemborsaments, precisa el magistrat en la seva nova resolució, van anar incrementant-se dels 70.000 euros anuals als 700.000. Precisament, el Barça va deixar de pagar el 2018, quan el dirigent arbitral va deixar el seu càrrec en el Comitè Tècnic d’Àrbitres. Per aquesta raó, el jutge dedueix que aquests pagaments «van produir els efectes arbitrals desitjats pel FC Barcelona, de tal manera que probablement hi va haver una desigualtat en el tracte amb altres equips» en la Lliga i en la Copa de Rei, i «la consegüent corrupció sistèmica en el conjunt de l’arbitratge espanyol, la qual cosa no significa que tots i cadascun dels àrbitres fossin corruptes, però sí un grup d’ells». 

Els actes d’Enríquez Negreira, especifica, «podien referir-se a designacions arbitrals tendencioses o bé a admonicions fetes als àrbitres normalment designats». En aquesta mateixa línia, el jutge afegeix que l’objectiu perseguit amb els pagaments era «espuri» i són un «acte il·lícit que atempta contra la puresa de la competició esportiva, utilitzant mitjans que no són ètics per obtenir dades privilegiades que no estan a l’abast d’altres equips o bé transmetre per mitjà d’Enríquez Negreira o del seu fill Javier certs suggeriments d’arbitratge».