EL DEBUTANT

Contracrònica del Barcelona-Athletic: debut de somni de Marc Guiu, un culer des del prebenjamí

EPC

La gent del Barça que va escalar ahir cap a Montjuïc va passar fresqueta per primera vegada a la nova casa. La parròquia periquita dirà que vindran dies més hostils, que això no és res, si ells expliquessin… Sens dubte. Només es pretén notificar aquí que va ser el primer partit en què la rebequeta (aconsellable fins i tot alguna cosa més) es va fer necessària. I també ve bé per dir que l’equip es va contagiar del fred. No va ser un Barça que escalfés l’ambient, ni que obligués els 38.194 espectadors a treure les mans del resguard de les butxaques i aplaudir. Hi ha excuses bones. Els 15 dies de l’aturada, el partit de la Champions a prop i, sobretot, les baixes, moltes i rellevants. N’hi ha prou amb la dada dels futbolistes del primer equip disponibles, tot just 13. Si comptem Fermín i Lamine Yamal en surten 15, però vaja, no s’hauria d’intentar anar a la conquesta d’Amèrica amb aquests elements. Tot i que la Masia sempre dona sorpreses. Marc Guiu és el nou noi de qui enamorar-se. Primera pilota que ha tocat en el seu debut i gol. Amb 17 anyets.

Debut de pel·lícula.

Nascut a Sant Celoni el 2007, Guiu, un davanter d’àrea, va saltar al camp amb el dorsal 38 per un esllomat Fermín. I als 34 segons va rebre una passada de Joao Félix i va superar Unai Simón. Gol. El de la victòria. Flipant. Gairebé no s’ho creia. Ningú, de fet. Un noi que aquest curs porta cinc gols amb el Juvenil A i que vesteix de blaugrana des del prebenjamí va protagonitzar una estrena de conte, d’aquestes que al barcelonisme sociològic agrada glossar.

Jugadores que menos tiempo necesitaron (desde el momento de su debut) para marcar su primer gol en TODA la historia de La Liga:

Jorge Galán (Osasuna) en 2009, a los 29 segundos.
Diego González (Sevilla) en 2016, a los 30 segundos.
MARC GUIU (Barça) en 2023, a los 34 segundos.…
— MisterChip (Alexis) (@2010MisterChip) 22 de octubre de 2023

Va marcar el gol, es va endur una targeta groga i gairebé li trenca la cama un defensa bilbaí. Moltes coses en tot just 10 minuts de joc. Al concloure el partit es va tirar al terra amb les mans al cap i les càmeres van córrer a enfocar-lo. I tots els seus companys a abraçar-lo. Va sortir del camp somrient, feliç com una perdiu, com no podia ser de cap altra manera. Quantes felicitacions li esperen en les pròximes hores.

Dia d’experiments forçats (I)

Amb precarietat de futbolistes, a Xavi els experiments li van sortir sols. Va posar Iñigo Martínez al costat de Christensen, parella de centrals inèdita. Com que el danès el tenim més vist, ens vam fixar més en el basc, que s’estrenava contra el seu exequip. Va tenir un acompliment més convincent que l’última vegada que el vam veure, contra el Mallorca, quan es va presentar amb titubejos impropis de la seva experiència. Ahir va donar seguretat amb la pilota i va fer de corrector en un parell d’ocasions amb eficàcia. A mig partit li van canviar la parella. Va entrar Araujo. No va alterar la seva serenitat. Bon partit el seu.

Dia d’experiments forçats (II)

Amb Lamine Yamal reservat com a revulsiu, Xavi va dibuixar un atac amb Ferran Torres obert a la dreta i Joao Félix i Fermín permutant en les dues altres posicions. Tots dos van poder marcar en el primer temps. Joao Félix va enviar al travesser una pilota que hauria d’haver colpejat més baix. Fermín no va aconseguir superar Unai Simón poc després. Els va costar als dos entrar en joc, en qualsevol cas. L’Athletic va encongir els espais com una mala rentadora i el Barça no va saber com fer anar enrere les línies blanc-i-vermelles en tota la primera part. Van millorar a la segona, sobre tot el portuguès, que va donar la passada de la glòria beneïda a Guiu. Que bé li estan sortint les apostes pels joves a Xavi.

Entrada fluixa.

Notícies relacionades

Tornem al fred per mirar d’explicar la baixa assistència. La pitjor afluència de la temporada. Menys que el dia del Cadis, amb 39.603 espectadors, tot i que més que els 35.000 del dia del Gamper. Malgrat el canvi climàtic, és d’esperar que hi haurà dies més rigorosos, més hivernals, ja de jersei i abric. ¿Vindran encara menys espectadors? La gent blaugrana és fredolica, pel que sembla.

La ratxa

Arribava l’Athletic al camp provisional del Barça sense haver guanyat cap dels últims set partits com a visitant dels blaugrana en Lliga: sis derrotes i un empat. Xavi s’havia imposat a Valverde en els dos enfrontaments previs. Ja en van tres, doncs. I gràcies a un juvenil de Sant Celoni, aquesta vegada.