Fermín, l’altre nen que també alça la veu amb un monumental golàs al Xakthar

El partit de Champions estava avorrit. Però Fermín López, l’interior andalús, s’ho estava passant bomba. Demanava la pilota una vegada i una altra. Tenia tanta personalitat que reclamava la pilota amb una autoritat que semblava el cap de l’equip. I ho era. Quan el Barça estava espès. I quan el Barça va despertar gràcies a la contundència d’aquest diminut centrecampista, capaç d’oferir qualsevol tipus de registre.

Primer a través del regat. Després, amb el xut. El primer, un xut amb l’esquerra superb després d’un gran control que va repel·lir el travesser, preàmbul del xut amb la dreta que va empalmar Ferran Torres en l’1-0, tot i que va tenir la tradicional dosi de suspens que provoca el VAR. Una vegada revisat per la tecnologia, el gol va ser legal i va premiar, a més, l’atreviment de Fermín, que ja estava assumint el comandament del Barça. Ni més ni menys.

Domini de l’escena

Sorprenent per a un noi de 20 anys, que va marxar del confort que proporciona la Masia a guanyar-se el jornal a Linares. A Primera RFEF, lluny dels focus i de la calor que proporciona l’acadèmia de la pedrera blaugrana. Allà es va construir una història potent que va certificar amb aquell golàs al Madrid als Estats Units que li va obrir la porta del primer equip. I d’aquí no el mou ningú.

A Montjuïc, tampoc. Aquell xut amb l’esquerra de Fermín al travesser va ser l’avançament del xut amb la dreta que va fer aixecar els culers dels seus seients. Va tenir el coratge de tornar a demanar la pilota per entrar des d’enrere i treure’s un imponent xut que, ara sí, va burlar la fusta, tot i que la va tocar per netejar la xarxa ucraïnesa. Un golàs, es miri com es miri. 

L’amo

Notícies relacionades

Lamine Yamal, el «superheroi» d’Espanya, s’emancipa

La fiscal reclama l’arxivament dels insults a Vinícius

I Fermín, que va jugar d’interior dret completant el centre del camp amb Oriol Romeu i Gündogan, més endarrerit que de costum, va completar una primera part de somni. Es va transformar, malgrat la seva joventut, en l’amo del Barça. Acabada la primera meitat, les màquines que recollien les estadístiques dibuixaven el partit d’aquest jove andalús: 45 minuts, 24 passades bones de 27 (87% d’encert), cinc xuts, dos a porteria, un gol i un travesser. A més, dos regats bons de dos intents.

Però el millor és el que no es veia. El millor és que va ser l’amo del partit.