Model per a les noves generacions
Aitana Bonmatí, referent a casa seva: «Molta gent ha vingut a jugar al Ribes gràcies a ella»
La Jade s’ajusta la cua a la banda. Es col·loca la diadema mentre potineja la pilota amb els peus. Ja té les botes posades i està llestíssima per entrar al camp. Té set anys i és l’única nena del prebenjamí del CD Ribes. Forma part de les 180 nenes que llueixen l’escut del club que cada setmana s’entrena al camp Aitana Bonmatí i Conca. Encara brilla la placa, acabada de posar quan fa uns mesos se li va canviar el nom pel de la futbolista catalana. L’Aitana va començar com la Jade, amb vuit anys, sent l’única nena a l’equip. No obstant, ella també ho era de tot el club.
«Quan l’Aitana va començar era l’única. Ara hi ha 14 equips femenins i 180 futbolistes», relata Rubén Bernardo, que va entrenar l’Aitana els quatre anys que va formar part de l’entitat abans de fitxar pel Cubelles, on el Barça la descobriria. «Com a jugadora és un animal competitiu. És competir i guanyar, competir i guanyar. I com a persona no té res a veure. És tranquil·la, tímida. De petita era igual que ara. Parlem de vuit anyets i tenia les mateixes ganes de guanyar i competir que ara. Quan acabava un partit, el meu fill sortia preocupat pel berenar o per anar a jugar. Ella, no obstant, sortia enfadada, amb la cara d’estar emprenyada», afegeix.
Jade, jugadora del prebenjamí del CD Ribes /
Sola a l’equip, va haver de suportar mirades i comentaris masclistes dels seus companys de vestidor. Per això, de vegades no volia anar a entrenar, però sempre estava el Rubén per animar-la: «Si et diuen coses és perquè ets millor que ells. No els facis cas».
Punt d’inflexió: la Champions
Ara la realitat de club és radicalment diferent, sobretot des de fa tres anys. «El ‘boom’ del futbol femení hi ha fet molt i l’Aitana ha fet el doble. A partir que ella guanyés la primera Champions et venien nenes dient que volien apuntar-se aquí perquè havia jugat l’Aitana», explica Tino Herrero, president del club. El salt el van fer el 2021, quan van haver de començar a duplicar els equips femenins del club. «És una cosa que fa tres o quatre anys era impensable», confessa Bernardo.
«Fa tres anys que jugo a futbol. Veia els nens del col·le fer-ho, em va agradar i vaig començar al Ribes. De vegades penso: ‘Aquí fa molt temps estava jugat l’Aitana, estic trepitjant el mateix lloc on ella va començar a jugar’», explica amb un somriure Gina Cruells (12 anys), jugadora de l’Infantil C del Ribes. «Ara que ha guanyat el Mundial, la Champions i la Lliga, han vingut moltes nenes. Com que ella va començar aquí, hem vingut perquè ens agrada el futbol. I per ella», afegeix la petita sobre la seva ídol. «L’Aitana ha sigut el meu referent. Per això tenia més ganes de venir a jugar», secunda Laura Solórzano, companya d’equip de Cruells. «Conec molta gent que ha vingut al CD Ribes gràcies a Aitana Bonmatí. Quan visita el camp és una revolució, perquè tothom vol estar amb ella», relata sobre un dia molt especial per a l’entitat.
Gina Cruells i Laura Solorzano davant del mural del camp de futbol Aitana Bonmatí /
Un nou somni
Tot i que l’Aitana continua vivint com una veïna més de la localitat catalana, les dues o tres vegades a l’any que torna al camp que la va veure néixer com a futbolista el poble es paralitza. «Quan ve es fa fotos amb totes, i realment de vegades penso: ‘¡Quina angoixa! El dia que ve ho anunciem a les xarxes i venen més de 180 nenes. Tot i que no tinguin entrenament, baixen al camp a veure-la perquè els firmi samarretes, botes, fotos... És molt pròxima a totes elles. Jo soc feliç perquè ve moltes vegades a veure’ns i sempre té algun missatge a Instagram i tot per donar-nos suport», explica orgullós el president de l’entitat.
Un terreny de joc que ara porta el seu nom. Un gran mural a la paret principal amb la cara de l’Aitana i una placa commemorativa així ho acrediten. «Espero ser un gran referent per a tots vosaltres, nens i nenes, home i dones. Compartir això és molt especial. Em feu sentir sempre molt bé. Ha sigut un camí llarg el que he recorregut, però encara em queda molt per recórrer», va confessar l’Aitana el dia que va estrenar el camp amb el seu nom. «Sempre vaig voler ser a casa, per això continuo vivint aquí. Quan surto em trobo amb tota la gent que m’estima. Soc una privilegiada», va confessar amb una brillantor especial.
Més de mil nens i nenes van omplir la gespa i les grades quan el seu nom va començar a lluir a la coberta de la grada. Aquell camp de terra que tantes ferides li havia provocat, ara s’ha convertit en un rectangle de gespa artificial que cada tarda acull una desena d’equips. «Vaig començar quan aquest camp era de sorra, de fang. I ara torno aquí com a campiona del món. Qui m’hagués dit que estaria aquí celebrant els meus èxits, i amb tots vosaltres. Em fa il·lusió veure tantes nenes perquè quan jo era aquí no n’hi havia gairebé cap. M’alegro de contribuir-hi. Tant de bo aconseguim un futbol més just», va explicar la centrecampista des del seu lloc favorit sobre la gespa. «¡Espero que cuideu molt el meu camp!».
L’Aitana és una referent per a totes elles, d’això no n’hi ha dubte. A la pregunta de: «¿Qui és la teva jugadora favorita?», no hi ha lloc a dubtes. «¡L’Aitana la primera!», diuen a l’uníson. Ella va començar, sense saber-ho, a obrir camí perquè les gairebé 200 futbolistes que avui vesteixen el blau elèctric del Ribes portin les botes. «Gairebé totes les jugadores que juguen aquí al Ribes deuen pensar també, com jo: ‘Potser, quan sigui més gran, puc arribar a jugar en algun equip gran com el Barça o en algun equip de la Lliga’», explica Cruells.
L’Aitana no només els ha aplanat el camí en el present, sinó que també els ha donat un futur amb què somiar.
