Pilota d’Or
El costat més íntim d’Aitana Bonmatí, una noia normal al cim del futbol
La immensitat de la seva figura aclapara. El seu nom corre com la pólvora, ressona pels terrenys de joc i perdura en aquelles persones que l’han vist jugar. Aitana Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998) és una futbolista especial. Excepcional. Extraordinària. El seu mim a la pilota, el respecte pel joc i el seu amor pel futbol l’han catapultat a dalt de tot. El món que l’envolta és gegant, malgrat que cada vegada es torna més petit a mesura que va conquerint noves metes. Aquest dilluns, a París, es convertirà en la nova reina del futbol. No obstant, mentre tot al seu voltant s’accelera i es converteix en una voràgine de reconeixements i trofeus, ella continua sent la noia normal que torna cada dia de l’entrenament i queda amb els seus amics per fer uns matxes a la plaça de Marcer de Ribes. El món al seu voltant ha canviat, però ella continua sent la mateixa.
«És una tia molt pròxima, algú en qui confiar de veritat. Potser no ho sembla tant, però a nivell d’obrir-se, s’obre molt. Però moltíssim. És molt dels seus», explica Xavier Rovira, un dels seus amics de tota la vida. Es van conèixer als cinc anys a l’esplai GER del poble, on cada cap de setmana tenien activitats, a més de les colònies i el casal a l’estiu. Malgrat ser un any més petita, des que es van conèixer van anar sempre en grup i ho feien totjunts. Malgrat anar a escoles diferents (ella a l’Escola del Pi, els altres a la de la Riera de Ribes), passava la major part del temps amb ells. «A part de l’esplai, fèiem vida a l’entitat durant la setmana, que és a Ribes i on hi ha bar, local i teatre. Fèiem classes de música, on els dos fèiem guitarra. Ens passàvem molt temps allà, ja que els nostres pares anaven a prendre alguna cosa junts mentre jugàvem a futbol al carrer», afegeix.
Amb una pilota als peus. Així la recorden des de petita els seus. Mentre la seva vida s’ha anat transformant a mesura que ha anat cremant etapes en el futbolístic, el que l’envoltava fora dels terrenys de joc continua intacte. El seu entorn s’ha convertit al seu pilar, i Ribes en el seu lloc de calma. Un oasi, on després de l’atrafegament d’entrenaments, sessions de fotos, reunions i compromisos pot tornar a refugiar-se. On només és l’Aitana, una noia més del poble.
Aitana Bonmatí de petita jugant a casa /
«Ella podria haver pres, per exemple, la decisió, simplement per comoditat, d’anar-se’n a viure Barcelona o més a prop d’on s’entrena i treballa. Però s’ha quedat a Ribes perquè és on té la seva gent. És on ha viscut tota la vida i li aporta certa tranquil·litat. És una manera de desconnectar del món estrident del futbol i de no estar en el focus tot el dia. Si ets a Barcelona, tampoc surts gaire de l’ecosistema del futbol. Ella prioritza la família i els seus amics, que són els que són a Ribes», explica el Xavi. L’Aitana manté intacta l’estructura de tota la vida. Els fonaments són els mateixos que quan era una noia de 15 anys i anava a l’institut amb el seu grup d’amics.
Ribes, el seu lloc
L’Aitana és una noia de costums. Cada dia va a comprar a la fleca del poble el pa i el seu pastís de llimona, fa la compra als petits comerços i cada tarda que queda amb els amics es troben a la plaça de Marcer. Tots saben el que l’Aitana demanarà, hi ha poques opcions i té una predilecció pel matxa, al qual ha enganxat també el Xavi. «Nosaltres quedem per fer el matxa. A casa seva, al bar, quan quedem per veure futbol… Sempre matxa. A tota hora, però sobretot a la tarda, cap a les cinc o les sis, que és quan quedem. No pren ni vi ni begudes ensucrades, normalment pren aigua, però si algun dia vol prendre alguna cosa ha de ser vi dolç o afruitat. És l’únic que li agrada. Però tampoc és que li encanti», explica el Xavi, que admet que són poc de sortir de festa. «Vam sortir fa poc. I va ser la primera vegada que sortia amb ella de discoteca des que és jugadora professional», confessa entre rialles.
Bonmatí amb el seu grup d’amics aquest estiu /
Quan abandona la Ciutat Esportiva i agafa el cotxe, l’Aitana desconnecta. Gairebé sempre sona música catalana. Txarango, The Tyets… Tot i que de tant en tant el reggaeton es cola en alguna ‘playlist’ dels èxits del moment. Aprofita el trajecte cap a casa, d’aproximadament mitja hora, per contestar whatsaps mitjançant el mans lliures del mòbil. «Contesta al moment i són converses de no parar. Si miro el WhatsApp amb ella ara mateix, tinc tres setmanes en què parlem cada dia. Sí que és veritat que ha de tenir moltíssims missatges, i òbviament en general trigarà més a respondre. Però per al seu entorn sempre hi és. Envia moltes notes de veu, no gaire llargues, tampoc. Sobretot depèn del tema. Hem tingut èpoques de converses més profundes, llavors sí que són àudios d’un minut llarg o dos. Però en el dia a dia, no», explica el Xavi mentre repassa el seu xat.
Notes de veu i matxes
Tot i que les converses per missatge són constants, prefereixen veure’s sempre que poden. «Fem vida cada dia a Ribes. Diries… Ostres. A l’Aitana, que té partits cada cap de setmana i s’entrena cada dia, nosaltres pensàvem que la veuríem una vegada al mes o cada dues setmanes. ¡Però no! És l’amiga que més veig. Quedem tres dies a la setmana de mitjana. O quatre. Arriba de l’entrenament i diu: va, anem a prendre alguna cosa, t’he d’explicar. ¿Cap de setmana lliure? Doncs aprofitem i ens n’anem tots junts a voltar. ¿Hores lliures? Passa’t per casa i mirem quatre coses. És molt accessible i mola molt, perquè mai saps què passarà. Tu tens 15 anys i tens un grup d’amics i on n’acaba cada un… I ella, en canvi, arriba on està ara, al cim del futbol, i penses: «Potser la perdo». Doncs tot el contrari», explica orgullós de l’Aitana, amb qui sempre troba una estona per anar a prendre uns matxes o anar-se’n de ‘brunch’ a Vilanova.
Bonmatí amb el seu grup d’amics /
L’Aitana és una líder al camp i els seus dots sobre la gespa també es traslladen al seu grup d’amics, sobretot quan se’n van d’escapada perquè ella té el cap de setmana lliure. És l’encarregada dels jocs de taula i sempre porta a la maleta el Jenga (mític joc de llistons de fusta que consisteix a crear una torre i que no s’esfondri a l’anar traient els llistons un a un). També el Dixit (joc on l’objectiu és endevinar una carta –amb unes il·lustracions característiques– a partir de pistes que es donen en forma de frase o narració). De tant en tant, també juguen tots a cartes.
«Ella continua sent campiona del món, tots ho sabem. La veus el dia abans jugant un partit a Còrdova contra Suïssa amb la selecció i l’endemà som aquí, tan normal, prenent un matxa al bar i parlant de les nostres merdes. És una tia molt normal», explica el Xavi, que l’acompanyarà a París amb la resta dels seus amics, equip personal i família. Ella aixecarà la Pilota d’Or i aconseguirà la fita més gran de la seva carrera a nivell individual. Però al cap de pocs dies tornarà Ribes. I s’asseurà a la plaça de Marcer com una veïna més.
