Hisenda augmenta fins als 7,6 milions els pagaments del Barça a Negreira

L’Agència Tributària ha augmentat fins als 7,6 milions d’euros els fons que va pagar el FC Barcelona a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i el seu fill, segons un informe de la Guàrdia Civil entregat al jutge Joaquín Aguirre, que investiga el presumpte cas de suborn o corrupció esportiva, entre altres delictes. La fiscalia afirmava en la seva querella que aquesta quantitat era de 7,3 milions d’euros, partint de les estimacions que va fer al seu dia Hisenda, però aquesta quantitat ha sigut rectificada. A la seva nova taula, els inspectors distingeixen entre el que es va declarar oficialment (7,5 milions) i el que es va imputar (7,6 milions). En aquest resum s’inclouen tots els desemborsaments des del 2001 al 2018.

En aquest ofici, la Guàrdia Civil sol·licitava al jutge que requereixi els extractes de 72 comptes corrents a vuit bancs i que no tenen de titulars Enríquez Negreira, la seva actual parella, el fill de l’exdirigent arbitral, Javier Enríquez Romero, i set empreses, entre les quals Dasnil 95, Nilsad i Soccercam. Aquestes tres van ser les que van percebre els fons provinents del FC Barcelona per suposat assessorament arbitral. El jutge Aguirre ja ha acceptat aquesta petició.

Aquesta sol·licitud dels agents de l’institut armat es va fer a l’ampliar-se la investigació al delicte de blanqueig de capitals. La Guàrdia Civil afirma que hi ha una sèrie d’operacions bancàries dels investigats, és a dir Enríquez Negreira i fill, que «es podrien associar a activitats d’ocultació dels fons percebuts» pel Barça, i a això s’hi han d’unir «les nul·les, incorrectes i contradictòries» explicacions ofertes pels encausats al llarg del procés judicial.

El requeriment als bancs té com a finalitat acreditar els cobraments reflectits per Hisenda, tenint en compte que un dels «motius principals» pels quals el club hauria pogut decidit la contractació d’Enríquez Negreira podria haver sigut la seva capacitat d’influència i van participar en la presa de decisions pel càrrec que va ostentar en el si del Comitè Tècnic d’Àrbitres». Aquesta influència, segons la Guàrdia Civil, és «palpable» en, almenys, les avaluacions per a ascensos o descensos arbitrals o en la designació dels col·legiats internacionals.

Els testaferros

Notícies relacionades

Laporta acusa el «Madrid sociològic» de ser darrere del cas Negreira

Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit

En aquest mateix informe, els agents remarquen que, no en poques ocasions, es recorre a interposar persones físiques o societats per a l’ocultació de fons i patrimoni procedents d’origen no justificat, «per la qual cosa no es pot descartar» que Enríquez Negreira «hagués canalitzat, almenys parcialment, part dels fons obtinguts a través d’altres persones del seu entorn», tenint en compte les «importants retirades de fons dels seus comptes bancaris i de les de les seves societats».

Algunes de les societats de Javier Enríquez Romero, el fill de l’exdirigent arbitral, van facturar entre el 2013 i el 2018 a tres empreses de Josep Contreras Arjona, exdirectiu del club base del FC Barcelona, ja mort. Aquestes societats, al seu torn, «van refacturar» a l’entitat pels serveis d’Enríquez Romero. Segons va explicar aquest últim, aquesta operativa tenia com a finalitat no relacionar el cognom del seu pare amb el Barça, i va argumentar que, segons la Guàrdia Civil, «no té sentit», ja que a les companyies que fins aleshores facturaven al club també figurava ell exercint «cert grau» de control.