Copa del Rei

Rafa Leva, el porter del Rubí que somia frenar l’Athletic: «La meva dona em va dir que m’havia de posar a treballar»

Rafa Leva, que ha passat per 17 equips, va haver de començar a compaginar el futbol amb la vida d’oficina als 30 anys

Leva, amb 42 anys, va marcar el penal definitiu que va classificar el Rubí per a la primera ronda de Copa del Rei, on rebrà aquest dimecres l’Athletic (21.30 hores, Movistar)

Rafa Leva, el porter del Rubí que somia frenar l’Athletic: «La meva dona em va dir que m’havia de posar a treballar»

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts

«Leva, xutes el quart». Aquesta va ser l’ordre que l’entrenador del Rubí, Jordi Peris, va donar al seu porter en la tanda de penals contra el Rotlet Molinar en la fase prèvia de la Copa del Rei. El veterà Rafa Leva havia estat tota la setmana prèvia imaginant que xutava el quart penal. Ja coneixia aquesta sensació de quan el 2014, amb l’Europa, va aturar un penal i va marcar el quart per passar de ronda a la Copa Catalunya. Davant l’equip balear, amb 42 anys, la història es va repetir. I tot Rubí espera ja amb nervis i il·lusió l’Athletic Club a Can Rosés aquest dimecres a les 21.30 hores.

«En els entrenaments previs li vaig estar recordant a l’entrenador el gol que vaig fer amb l’Europa, mig de broma. Però en el fons em veia capacitat per fer-ho i així va ser», explica Leva. Va parar el primer penal de la tanda i, quan va arribar el seu moment, va col·locar la pilota als 11 metres i va classificar el Rubí per a la primera ronda de Copa del Rei amb el seu gol. «En aquell moment vaig veure la porteria molt petita i el porter molt gran. Vaig veure que es decantava molt ràpid a un costat i vaig pensar: fort i al mig i el que Déu vulgui», se sincera. L’última vegada que l’equip vallesà es va colar en una primera fase de Copa va ser el 1993, quan es va enfrontar al Mèrida –en aquell moment equip de Segona– a anada i tornada.

Ara, el segon equip més premiat en la competició amb 23 trofeus visitarà Can Rosés, un estadi de gespa artificial on el Rubí juga els seus partits de la Lliga Elit, la sisena categoria del futbol espanyol. «Si tinguéssim una mínima possibilitat, seria al nostre estadi», afirma el porter. Amb l’ajuda de l’ajuntament, el Rubí ha millorat la il·luminació –requisit indispensable per jugar– i ha acoblat grades supletòries per acollir unes quatre mil persones.

«Vaig començar a treballar oficialment amb 30 anys»

Rafa Leva ha passat per 17 equips. Ha viscut de tot. Però la il·lusió es manté intacta. Leva va passar per les categories inferiors del Barça i l’Espanyol. Al filial ‘periquito’, quan era juvenil, no el van renovar i va fitxar per la Damm. «Vaig passar d’haver estat cinc anys al Barça com a titular i jugar a l’Espanyol a anar-me’n a la Damm. De primer et quedes amb un mal gust de boca perquè sembla que vas cap avall, però va ser al contrari, vaig créixer en l’adversitat i vaig tornar cap amunt», explica.

Al Constància mallorquí, a Tercera i amb 25 anys, va comprendre que no arribaria a la Primera Divisió. «El dia del meu aniversari em vaig adonar que això era pa per avui i engrunes per demà. Vaig fitxar pel Manresa i vaig tornar a casa. Vaig seguir vivint del futbol, però ja amb el cap ben posat, els peus a terra i començant a pensar en la feina i un futur», exposa.

«Vaig començar a treballar oficialment amb 30 anys», comenta. Fins aleshores, Leva havia pogut viure del futbol, però allò es va acabar. «Al principi és molt dur perquè la teva mentalitat és ser professional, passen els anys i veus que es va complicant. Un dia la meva dona em va dir: bé, Rafa, el futbol està molt bé, però cal començar a treballar». Des d’aquell moment, Rafa combina el futbol amb la vida d’oficina en una empresa d’assegurances, on va començar de comercial i ara és gerent.

El futbol com a forma de vida

Amb 42 anys, Leva va any a any, però no pensa en la retirada. El seu mig somriure delata que encara li queden parades per fer. «Mentre les lesions em respectin i la il·lusió i les ganes de treballar hi siguin, seguiré. Tampoc he notat que el cos m’hagi anat a pitjor o que hagi abaixat el ritme». «El futbol és la meva forma de vida, m’ha ajudat a aprendre i a madurar», assegura.

Notícies relacionades

Poder jugar contra un equip històric de Primera com l’Athletic Club «és el màxim». Tot i així, Leva valora «el dia a dia». «Jugar contra l’Athletic no té nom, però quan jugo per camps de Catalunya ho disfruto igual. Valoro que em pugui llevar, estar amb la família, poder anar a entrenar-me, treballar... Si comences a pensar en coses que després no arriben, és quan ve la frustració», exposa.

Rafa Leva va formar part del Mallorca que va arribar a la final de la Copa del Rei juvenil, que va perdre contra el Barça. En semifinals, el conjunt balear havia derrotat l’Athletic Club amb un iniciàtic Ernesto Valverde a les banquetes. Vint-i-un anys després, es tornaran a veure les cares, en un Can Rosés a vessar i amb la il·lusió d’intentar una cosa gran davant l’històric conjunt basc, que no ha conegut el futbol més enllà de la Primera Divisió.