L’equitativa equitació: l’esport a l’alça en què homes i dones competeixen entre si (i sovint guanyen elles)

En aquests temps de potents reivindicacions d’igualtat en les condicions d’entrenament i competició que comanden les internacionals espanyoles de futbol, el món de l’equitació es posiciona com a exemple. Per practicants, per la importància dels càrrecs directius i, posant-nos expansius en la matèria, fins i tot pels animals: cada vegada els genets recorren més a eugues que a cavalls. Això passa almenys en algunes de les tres disciplines olímpiques: la doma clàssica, el concurs complet i el salt d’obstacles, aquesta última la prova reina (Jessica Springsteen, la filla del ‘Boss’, és segurament l’amazona més coneguda). En totes les competicions lidien entre si homes i dones, cas únic.

Li preguntem a Beatriz Ferrer-Salat la raó de l’èxit de l’equitació entre el gènere femení. És la més premiada amazona d’Espanya. Ha participat en cinc jocs olímpics, saldats amb dues medalles. Ve de guanyar la Copa del Rei a Madrid i ja prepara París-24. «Suposo que fa falta molta sensibilitat amb el cavall. I té un punt d’elegància i feminitat, almenys la doma clàssica, la meva especialitat. Tot i que també el practiquen molts homes, es necessita una connexió molt forta amb l’animal en què potser nosaltres som capaces d’invertir més temps i emoció», reflexiona la filla de Carlos Ferrer-Salat, el que va ser president del Comitè Olímpic Espanyol (COE).

Qüestió de sensibilitat

Hi aprofundeix Álvaro Arrieta. «Qualsevol de les disciplines reclama complicitat, sensibilitat i coordinació. El cavall et sent. I en aquest aspecte les dones són més sensibles que els homes, tant a sobre de l’animal com peu a terra. Fixa’t que a nivell professional, hi ha més cuidadores que cuidadors. Aquesta relació amb l’animal és fonamental. Fins i tot la part veterinària, molt important en aquest esport, és bastant paritària, segurament hi ha més dones ja».

Una altra cosa, convé aclarir, són les carreres eqüestres, més associades a la testosterona, la fúria, la valentia i també el pes. «Als hipòdroms, si cal escollir entre joqueis homes i joqueis dones, a igualtat de pes, s’elegiria homes», assegura el periodista José Ignacio Castelló, un dels grans especialistes del món dels cavalls a Espanya.

Triomf femení al Grand National

Aquest expert recorda una il·lustre excepció: fa un parell d’anys va guanyar per primera vegada una dona el Grand National, la cursa d’obstacles més cèlebre del món: Rachael Blackmore, irlandesa que als 31 anys es va coronar a l’hipòdrom d’Aintree (Liverpool). 

La vida amateur acaba als 21 anys i, a partir d’allà, tot s’iguala. Tot i així, en doma clàssica, que vindria a ser com la gimnàstica rítmica a cavall d’un animal, que es manté la preponderància femenina. De fet, l’últim podi en el campionat d’Europa va ser per a tres dones.

Ferrer-Salat indica que en la seva disciplina encara prevalen els cavalls sobre les eugues, malgrat la seva puixança. «I n’hi ha més de castrats que no. Els cavalls castrats són més estables, menys difícils de governar. Si passa una euga no es distreu tant. És una qüestió de comportament, molt important quan la coordinació i la precisió són imprescindibles» il·lustra.

En salts varia la cosa. «En els últims anys hi ha moltes eugues guanyadores. Es necessiten animals menys elefants, amb menys múscul, i el format de cavall modern tira cap a exemplars de molta agilitat, lleugers, ràpids i nets en el salt, i moltes eugues entren en aquests paràmetres», exposa Arrieta.

Assentats els conceptes de llicències, de genets i amazones i fins i tot de cavalls i eugues, mirem als càrrecs directius. Arrieta assegura no tenir «la sensació que sigui un esport dirigit per homes. Hi ha grans competicions organitzades per dones. I la Federació Internacional està presidida per un home (el belga Ingmar de Vos) però la que talla el bacallà és una dona. Som un esport bastant exemplar», reitera.

Cognoms il·lustres

Es recorda que Pilar de Borbó, germana del rei emèrit, va ser presidenta de la Federació Eqüestre Internacional (1994-2005) i membre d’honor de l’espanyola, cosa que dona la dimensió femenina que ha tingut històricament l’hípica. Ara la presidenta de l’Hipòdrom de la Zarzuela és Maritcha Ruiz Mateos, com ho va ser fa uns anys Faina Zurita Ussía (cosina de l’emèrit). Segons Castelló, «la implicació que sempre han tingut elles, en aquest cas regint els organismes d’aquest esport, confirma que la comunió de la dona amb el cavall va més enllà de la competició».  

Notícies relacionades

Perillen els 100 milions dels seients VIP del FC Barcelona, claus per fitxar a l’estiu

Sense els peus a terra

Noms que evoquen un esport exclusiu i elitista, estereotip que el president d’OXER mira de rebutjar. «Les cases reials han estat històricament molt involucrades en els cavalls i han donat una imatge elitista. A veure, m’agrada que la infanta Elena sigui una gran ambaixadora de l’esport però no fa falta ser d’una casa reial per muntar a cavall els dissabtes en un picador i rebre classes. És més car anar a esquiar. Hi ha algunes etiquetes que hem d’anar traient-nos perquè no són reals», recalca.

Totes les parts consultades coincideixen que hi ha un pic absolut de l’hípica: quant a llicencies, nombres de cavalls, nombres de competicions i assistència. Hi ha un públic jove creixent. Es nota en aquestes classes de cap de setmana de qualsevol escola o en l’assistència a esdeveniments com el Madrid Horse Week, que presumeix de la presència dels genets i amazones més potents del rànquing nacional i internacional, del 24 al 26 de novembre. «Cada any en venem més entrades i cada vegada veiem més joves que s’hi han enganxat», assegura Arrieta. O sigui, l’esport en qüestió va al galop.