Bàsquet

Kendall Martin, la jugadora trans del Barça B vetada per al professionalisme: «Soc superior perquè m’he format des dels sis anys»

Amb 19 anys, no pot jugar més enllà de la quarta categoria estatal perquè en les categories superiors la FIBA recomana que no juguin persones transgènere

3
Es llegeix en minuts

«Somio amb ser professional», assegura Kendall Martin (Blanes, 2004) mentre acaba de col·locar-se la genollera a la cama dreta. Just la setmana passada es va tornar a entrenar després d’una lesió de genoll. Encara li fa mal, corre ranquejant. Viu a Blanes i s’entrena a Sant Feliu de Llobregat amb el Barça B. Arriba una mica tard, i comenta que el tren anava fatal –té unes dues hores i mitja de trajecte per arribar. Des que té 16 anys –un després que iniciés la transició– juga amb equips femenins, però no pot jugar en les competicions gestionades per la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB).

L’any passat, Kendall va jugar al CEEB Tordera, de Copa Catalunya, la quarta categoria estatal. Al ser una competició gestionada per la Federació Catalana i que es regeix per la llei de l’esport, li van tramitar la fitxa federativa, ja que a nivell legal és una dona a tots els efectes. El conflicte va arribar quan l’equip es va classificar per als ‘play-off’ d’ascens, que gestiona la Federació Espanyola. Malgrat que la llei de l’esport li permet jugar, la FEB no li va tramitar la fitxa perquè la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) recomana no inscriure cap jugadora transgènere en competicions nacionals fins que no existeixi una normativa –sense terminis ni previsions– al respecte. Amb l’ascens, el Tordera va fer un requeriment al Consell Superior d’Esports (CSD), però encara esperen resposta. I Kendall va acabar fitxant pel Barça B per poder jugar.

Kendall Martin, jugadora del Barça B. /

Manu Mitru

«Tenia dues vides»

«Quan era cadet tenia dues vides. Anava a entrenar-me com un noi i, al sortir del vestidor, em posava un vestit», explicar Kendall a aquest diari. Juga a bàsquet des dels 6 anys. Ho va fer en el masculí fins a cadets. En aquell moment, ho va deixar perquè se sentia «incòmoda». Dos anys després, li van trucar per jugar amb el mateix equip, el Club Bàsquet Blanes, però amb el femení. Va tornar al pavelló, però es va haver d’adaptar a una nova manera de jugar per l’hormonació.

«Vaig tenir una davallada bastant dura. Estava acostumada a córrer molt, saltar bastant i aguantar més. Quan vaig començar amb les hormones em notava amb menys força, més feble... He de treballar molt més per estar bé físicament», exposa.

Kendall Martin, jugadora del Barça B. /

Manu Mitru

«M’he format des dels 6 anys»

Se sent atrapada en una categoria que no s’ajusta al seu nivell. Fa una mitjana de 17 punts per partit. «És frustrant perquè vull arribar al meu màxim nivell, i en aquesta lliga em sento bastant superior. No soc superior perquè sigui alta –fa 1,86 m– sinó perquè m’he format des dels 6 anys. No me la botaré al peu», argumenta amb seguretat.

El bàsquet l’ha ajudat en tot el procés de transició. «El bàsquet i les companyes que he tingut m’ho han fet més fàcil», expressa. Alhora, sabia que es podia trobar amb dificultats. «Jo ja tinc interioritzat que sempre hi hauria alguna cosa que m’intentarà aturar. Sent trans saps que no tothom et dirà que li sembla bé, hi ha gent que t’intentarà fotre», afirma.

Kendall Martin, jugadora del Barça B. /

Manu Mitru
Notícies relacionades

«No crec que arribi... Però és el meu somni», se sincera. A partir de la setmana que ve combinarà les obligacions del Barça B amb entrenaments amb el primer equip, que juga a primera divisió. Això és el que la motiva a agafar el tren per arribar, dues hores i mitja després, al pavelló. Estudiant d’un grau mitjà d’administració, ha hagut de deixar els estudis per l’odissea que li suposa arribar als entrenaments, però espera reprendre’ls l’any que ve.

Confia que es resolgui la seva situació, però va per llarg. Malgrat que la legislació nacional li dona la raó, les federacions internacionals continuen recomanant que no hi hagi esportistes transgènere en les competicions nacionals mentre treballen en una normativa. De moment, amb 19 anys, Kendall continua intentant millorar per quan arribi el seu moment. Esbufega quan falla un tir. Xoca la mà de la seva companya quan encistella. Riu amb un parell de companyes. Escolta atenta el seu entrenador. Juga a bàsquet.