Nayanesh Ayman, el campió que va aprendre a boxejar per defensar la seva mare del maltractament

El 2 de desembre, Nayanesh Ayman (República Democràtica del Congo,1988), podria posar un ‘tick’ més en la seva llista de somnis complerts després d’enfrontar-se, en kick-boxing, a un dels millors lluitadors del rànquing actual, el tailandès Buakaw Banchamek, a l’estadi Rajadamnern de Bangkok. «Guanyar al Rajadamnern, l’estadi més antic i important del món, és un somni per a qualsevol», afirma a EL PERIÓDICO. 

No serà la primera vegada que s’enfronti a Buakaw, perquè fa cinc anys ja es van trobar al ring amb un resultat desfavorable per a Nayanesh. «Em van avisar amb 10 dies d’antelació per suplir una baixa d’última hora i no vaig poder dir que no perquè la promotora em va pressionar per acceptar-ho. Vaig haver de perdre molt pes i em va passar factura. Vaig arribar feble al combat. Em vaig emportar un fort cop a la mandíbula i vaig caure. Aquesta vegada és molt diferent, estic en el millor moment físic de la meva vida», assegura sense titubejos el lluitador espanyol d’origen congolès. La revenja és especialment important per al ‘León’, que pretén demostrar que el KO de fa cinc anys contra Buakaw, conegut a Tailàndia com el rei del Muay Thai, és cosa del passat. «Vindran coses molt grans», afirma. 

El seu rècord parla per si sol: 99 baralles; 71 victòries, de les quals 33 han sigut per KO, 20 derrotes i 8 combats nuls. Però per arribar fins aquí, la seva vida ha sigut plena d’alts i baixos i girs inesperats que li han donat al ‘León’ aquesta gana voraç de reinventar-se i continuar sumant victòries. «Tinc una història una mica complicada», assegura. Va sortir del Congo amb la seva mare i els seus germans quan tenia un any. Ella mirava d’escapar-se dels maltractaments del seu marit alcohòlic i van començar un trànsit per quatre països europeus. 

Maltractaments

Abans de recalar finalment a Alcorcón, Nayanesh havia tornat a veure com la seva mare continuava sent víctima del maltractament per part d’una altra de les seves parelles. «La meva mare patia pallisses físiques i verbals», explica. Un dia, fart, es va enfrontar a ell i va acabar amb una costella trencada. «Tenia nou anys, però vaig saber llavors que volia ser fort per si un dia havia de defensar la meva mare», rememora. 

Als 16, ja a Espanya, va decidir fer el pas i començar en els esports de contacte. «A la meva mare mai li va agradar aquesta idea i vaig haver de fer-ho d’amagat, perquè sabia que no ho aprovaria», rememora. L’inici tampoc va ser fàcil. «No tenia diners per pagar el gimnàs. I vaig començar a fer tonteries amb la gent amb qui m’ajuntava. Robava i venia coses per pagar les quotes», afirma. «No m’agradava, però no podia fer-ho de cap altra manera», assegura.

Al principi només volia aprendre, no competir, però un entrenador que li va veure potencial, va acabar per convèncer-lo. «Vaig guanyar el meu primer combat de boxa per KO, li vaig trencar el nas en el primer assalt a l’oponent que havia vingut abans del combat a dir-me coses de males maneres», recorda. La seva mare es va assabentar del combat pels cartells. «Vaig haver de mentir-li, li vaig dir que era una exhibició perquè no es preocupés», recorda. Després d’això, ja no va poder amagar-ho més i finalment ella va accedir que el seu fill entrenés. «La meva mare ara és un dels meus suports més grans. Resa molt per mi», assegura.

View this post on Instagram

A post shared by MTA - Muay Thai Authority (@muaythaiauthority)

Lesió i recuperació

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Des d’aleshores en molt pocs moments ha baixat del ring. «M’ho vaig prendre seriosament des del primer dia. Els entrenaments duraven una hora, però jo em passava la tarda al gimnàs», assegura. «Li demanava a l’entrenador que em deixés quedar-me perquè ja havia fet els deures i no tenia res més a fer», afirma. Malgrat els seus èxits, no ha sigut un camí de roses. El 2016, després de patir diverses lesions i sentir-se estancat a Espanya, va viatjar a Tailàndia per donar una empenta a la seva carrera. Va començar a enfrontar-se als millors lluitadors del seu pes i va escalar ràpidament entre els millors. Els seus triomfs li van valer la trucada de la selecció espanyola per representar el país en els mundials IFMA del 2017 en els quals va aconseguir la medalla de bronze. A la seva tornada, i per aprofitar l’embranzida del seu èxit, va obrir el seu propi gimnàs, el Monchay Academy, a Alcorcón l’any 2017. Allà, a més dels entrenaments normals, la seva lluita personal contra el maltractament el va portar a crear classes de defensa personal per a dones. Tot anava vent en popa per a Nayanesh fins que la pandèmia va frenar el seu ascens meteòric i poc després, el 2022, es va trencar el genoll. La gravetat de la lesió el va obligar a estar tot un any fora del circuit de competició, i les portes cada vegada estaven més tancades per al ‘León’.

«Em va costar recuperar-me, però no vaig voler donar-me per vençut», afirma. En el dia d’avui continua buscant patrocinadors. Després de molt esforç per a la seva posada al punt, l’abril del 2023 es va mudar a Tailàndia i va fitxar per Rajadamnern World Series (RWS). Des d’aleshores ha anat lluitant i escalant en el rànquing fins a refermar-se en la segona posició. El seu combat contra Buakaw es podrà seguir a Espanya el dissabte 2 de desembre per DAZN des de la 13.00 hores, hora espanyola.