El Girona empata amb l’Athletic i comparteix el liderat de la Lliga amb el Madrid

Feia fred a Montilivi, però el partit va ser una lliçó de compromís amb la pilota del Girona, que va resistir amb enteresa davant l’Athletic, el millor equip, junt amb el Madrid, que ha trepitjat la casa de Míchel. Va jugar sense Dovbyk, lesionat, però es va mantenir davant la cascada d’oportunitats que va tenir el conjunt basc.

Segueix el Girona al cim de la Lliga, compartint el liderat amb el Madrid deixant clar que no és fàcil trencar-lo. Quan no li arriba el seu futbol modern emergeix Gazzaniga, el porter, per donar-li un punt, mentre Sávio es consagra com una de les sensacions del campionat. És igual on jugui. És el millor gairebé sempre.

El partit va ser bonic. Entretingut. Sense temps per despistar-se mirant el mòbil o atenent les xarxes socials. A Montilivi no hi ha pausa per relaxar-se. Va arribar l’Athletic de Valverde, un equip seriós i fiable, al qual li falta el gol necessari per pensar en desafiaments més grans.

Sense temps per avorrir-se

Bonic, entretingut i, per descomptat, divertit va ser el que es va veure a la casa del líder, amb totes les entrades venudes. Va acabar 0-0 la primera meitat, però ningú es va avorrir. I els entrenadors, això sí, es posaven malalts. Míchel estava inquiet perquè el seu Girona va ser foradat per l’Athletic, però no batut, sostenint-se dret gràcies a les mans de Gazzaniga, aquest peculiar porter que va salvar xuts de Guruzeta –increïble el seu error en el minut 4–, Sancet, Guruzeta, de nou, i Vesga.

Estava sent sacsejat el Girona per un atrevit i vertical equip basc. Però no el tombaven. Allà també, quan els partits es trenquen per a desgràcia dels tècnics, es mesura la maduresa dels líders. Mentrestant, Sávio estava entossudit a trencar, una vegada i una altra, De Marcos, sotmetent-lo a una tortura al flanc dret de la defensa basca.

El Girona arribava amb intel·ligència a l’àrea d’Unai Simón –hi va haver fins i tot un gol anul·lat a Yangel Herrera per fora de joc previ de l’habilidós extrem brasiler, un dimoni amb botes–, però el porter de la selecció espanyola amb prou feines va fer una aturada. I no va ser difícil. Gazzaniga, en tan sols 45 minuts, en va firmar quatre. Totes decisives.

El verinós regateig de Sávio

Lesionat Dovbyk, al Girona ja li passa com als grans i és víctima de l’aturada de seleccions, li va tocar confiar en el regateig de Sávio, el cap de Stuani i l’astúcia tàctica de Miguel i Iván Martín, indetectables, tots dos, a més de la classe que desprèn Tsygankov. En un combat per punts, l’àrbitre hauria aixecat els braços de l’Athletic. I el Girona, tímid i apocat (la seva primera falta va ser en el minut 39), va aguantar amb enteresa. 

No era l’equip de Míchel hegemònic ni va dominar el partit com acostuma a fer. Hi va haver moments en què havia d’anar tapant forats de la seva àrea perquè l’elegant i omnipresent Sancet –¡quin tros de futbolista!- guiava amb encert l’atac basc, atalaiant el paisatge de Montilivi volant amb les ales de Williams (Iñaki per la dreta; Nico, per l’esquerra), mentre Guruzeta desesperava Valverde. El partit estava fins i tot per sobre de l’absència de gols.

El gol de Tsygankov

Era bonic perquè s’assistia a un intercanvi de cops de dos equips amb una projecció ofensiva espectacular. Nou rematades de l’Athletic, quatre a porta; cinc del Girona, un de sol entre els pals d’Unai Simón, i es trobava a faltar, com és lògic, l’empenta i el cos de Dovbyk. 

El partit es va calmar després del descans. Van manar els tècnics. Però Sávio és un insolent. Un rebel. Jove descarat i divertit, a més de verinós. Seva va ser la jugada de l’1-0, esquinçant l’Athletic per la banda esquerra deixant Tsygankov sol davant Unai Simón. Cop amb l’esquerra de l’ucraïnès per esquivar Unai Simón. I Montilivi, que va registrar, amb 13.123 espectadors, la segona millor entrada de la temporada, només superada per la visita del Madrid, va explotar d’alegria.

Iñaki Williams va segellar la igualada

Però aquesta ambició del Girona –un atac inacabat de Miguel– li va costar car perquè l’Athletic, en un contraatac precís, va agafar el líder amb la defensa lenta integrada per Aleix García i Blind. Iñaki Williams va certificar l’empat, també amb un altre cop amb l’esquerra. Va marxar a la recerca del 2-0 i va descobrir l’1-1.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Van entrar llavors els elements de la rotació, amb Portu havent d’exercir de ‘fals nou’. I va emergir llavors el cansament del Girona, amb les cames que li pesaven com plom. A l’Athletic li va arribar l’energia que havia perdut. Tot i que en els minuts finals l’equip de Míchel es va apropiar, ara sí, de la pilota. 

Estaven exhaustos tots. Però no es van deixar anar en un partit que va resultar ser un cant al futbol ofensiu, divertit i bonic.