El vol del «bestial» Iñaki Peña

Els peus no li tremolen. Les mans no se li engarroten. I la ment d’Iñaki Peña és poderosa per no quedar sepultat pel pes de tres pals que han devorat porters més il·lustres i, per descomptat, més cars que ell. De la seva serenitat amb els peus va néixer l’1-0 a l’Atlètic i de les seves mans, primer la dreta, un bonic vol en la verinosa falta de Memphis que quedarà, de moment, com la foto de la seva vida; i amb l’esquerra, va repel·lir el violent xut de Correa en l’últim instant del partit.

Després de mesos i mesos a la banqueta (havia jugat cinc partits i només tres de complets en l’últim any i mig) corria el risc de quedar rovellat. Però, justament, va passar al contrari. L’esquena no deixa viure tranquil Ter Stegen. Ha estat tres setmanes de baixa amb aquest dolor que l’ha enviat a la grada. I el porter alacantí, que va arribar a La Masia amb 12 anys, procedent del planter del Vila-real, s’ha consagrat amb dos partits descomunals: Porto i Atlètic. «Ens ha tornat a salvar una altra vegada», va confessar Xavi.

Tenia tota la raó del món. El va salvar amb les mans davant els portuguesos (cinc parades, inclòs un refús amb els punys) mentre demostrava la seva personalitat quan la pilota arribava a les seves botes fabricant 33 passades bones de 40 intents. O sigui, un 83% d’encert. Però això només era el pròleg.

Diumenge, al desèrtic Montjuïc, amb menys gent que mai, Iñaki va firmar l’actuació de la seva vida. Clau en l’1-0 de João Félix perquè va participar en l’elaboració. ¿Com? Davant la pressió visitant, va detectar l’home lliure en Pedri esquivant amb una passada quatre atlètics i propiciant una acció que va acabar magistralment João Félix.

Aplaudiment de Ter Stegen

Notícies relacionades

LeBron, el rei que no es desgasta

"Mai et fiïs d’algú que no riu"

Després va arribar la que serà una de les parades de la temporada. Memphis va fer un superb cop amb la dreta per sobre de la barrera. La pilota es va mantenir en l’aire dos segons, just abans que la mà dreta d’Iñaki fes la parada perfecta. Els cinc de la barrera (els quatre grans i Pedri, des de la gespa) miraven sorpresos el vol del seu company cap a l’escaire dret. Era el minut 80. Va tocar amb la seva mà dreta perquè el travesser ajudés a evitar el gol, mentre Ter Stegen, a la grada, aplaudia el seu suplent. Iñaki va segellar la seva actuació repel·lint la fuetada de Correa, en una parada d’allò més ter stegeniana.

«És un exemple. S’entrena com es juga, no hi ha altre secret. Ha fet dues parades bestials», va certificar el tècnic blaugrana.