A cegues contra els millors

El dia d’aquesta setmana que vam quedar amb el polonès Piotr Dukaczewski no tenia partida. Necessitava descansar després d’una jornada competitiva intensa. "És molt dur aquest torneig per a mi. Hi ha molts jugadors molt bons i joves", diu mig rient. El torneig a què es refereix és el Llobregat Open Chess, que s’està celebrant a Sant Boi –"el torneig obert més fort d’Europa", com diu Miguel Illescas- i que avui abaixa el teló. Dels 240 participants, Piotr n’és l’últim del rànquing. És també l’únic que és cec.

"Normalment, jugo contra jugadors que tenen un hàndicap. És més fàcil perquè tots tenim el mateix tipus de problemes. Aquí necessito molta concentració i un estat físic fort per rendir amb precisió després de tres o quatre hores de joc. És dur però alhora és un bon entrenament fins i tot si perdo", explica.

Dukaczewski, de gairebé 59 anys, ha sigut un dels millors escaquistes cecs del món. Compta amb un títol mundial, diversos subcampionats, diverses participacions en les olimpíades escaquistes i campió en nombroses vegades del seu país per a jugadors amb problemes de visió. Els seus dies de màxim rendiment fa temps que van quedar enrere. Tot i així, s’atreveix a enfrontar-se a mestres i joves prodigis sense impediments visuals.

Recórrer a la memòria

Diu que fa 50 anys que hi juga. El seu pare, un jugador amateur, li va ensenyar als 7 i de seguida el va fascinar. Ara bé, quan tenia 9 anys va patir una toxoplasmosi, una infecció que gradualment el va deixar cec. Va continuar disputant partides obertes, però aviat va descobrir que hi ha una històrica tradició entre els escacs i els que no tenen visió. "Al principi vaig jugar tornejos normals amb la memòria; al cap d’un temps vaig necessitar un tauler especial. I vaig descobrir els tornejos per a cecs", explica.

Ens ensenya el seu tauler. "El tinc des que era petit". Cada peça té una forma diferent al cap que li permet reconèixer-les amb el tacte i cada casella compta amb forat per clavar les peces. "Tinc el tauler al cap. Puc jugar sense tauler, només dient els moviments, això no és un problema. Formalment fa falta, tot i que sigui per a l’arbitratge. Però és clar, sense tauler necessito més esforç de concentració. Em resulta més fàcil si de tant en tant puc tocar les peces".

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

En general, les seves partides es disputen amb dos taulers. El seu, que només toca ell, i el del seu oponent, ja sense el condicionament especial. I verbalitzen els seus moviments. De vegades el rival prefereix no mantenir cap comunicació. Ja se sap com d’especial que poden ser aquests genis. Llavors necessita una assistent que li mogui les fitxes en el seu propi tauler. Si algú es pregunta si podria posar en un compromís un gran mestre dels que hi ha al món si se li posés una bena als ulls, Dukaczewski respondria que no de manera concloent. Ells també tenen el tauler al cap. "I analitzen variacions ràpidament i amb molta precisió. Per als invidents és impossible arribar a aquest nivell".

No, mai un invident podria ser campió del món. "Tot i que nosaltres podem jugar bones partides davant grans mestres. Quan estan molt avançades i el rellotge pressiona, cometem errors més sovint perquè necessitem més temps per analitzar les variacions". Explica que en la seva època semiprofessional s’entrenava tres o quatre hores diàries. "Ara són tres o quatre a la setmana". A Varsòvia treballa en una oenagé per a discapacitats. Abandona Sant Boi amb un sac de derrotes, però l’esperit de superació intacte.