El poder dels diners per sobre dels drets humans

Fitxar estrelles com Cristiano Ronaldo, Neymar Jr. i Benzema, comprar clubs com el Newcastle d’Anglaterra o impulsar el futbol femení. L’esport s’ha convertit en una de les grans línies estratègiques del príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, que sota el projecte governamental Visió 2030 busca dependre menys del petroli i mostrar-se al món organitzant grans esdeveniments. Sense anar més lluny, la Supercopa d’Espanya de futbol se celebrarà el gener al país saudita per tercer any consecutiu –l’acord és fins al 2029–, igual que el Mundial de futbol de 2034. Malgrat certes mesures aperturistes, els drets de les dones segueixen en escac al país asiàtic.

"Els drets de les dones a l’Aràbia Saudita estan bastant reprimits. Les dones són considerades ciutadanes de segona", assegura Carlos de las Heras, responsable d’esport i drets humans d’Amnistia Internacional a Espanya. "Tot ve justificat legalment pel sistema de tutela masculina, mitjançant el qual determinats drets queden en mans d’un parent home, que normalment sol ser el pare, el marit o l’avi. Allà hi entren qüestions tan senzilles com la manera de vestir-se, el fet de poder accedir a determinats treballs...", afegeix.

El 2018, les dones van entrar als estadis de futbol per primera vegada, sense haver d’estar segregades. El 2019, es va crear l’Oficina de Desenvolupament del Futbol Femení de l’Aràbia Saudita i les dones van començar a donar tocs a una pilota de manera professional després d’anys sense poder practicar esport. Aquestes mesures, no obstant, tenen poc impacte en el seu dia a dia, segons interpreta De las Heras: "Els avenços són pocs i lents, una mica de cara a la galeria. És cert que hi ha hagut alguns avenços com el no haver d’estar segregades en restaurants, camps de futbol o espais públics, però més enllà d’això, el reflex en la vida real ha sigut molt limitat, continuen depenent del parent home per a tot".

La inversió en el futbol femení és innegable, atrau entrenadores i jugadores internacionals per apujar el nivell de la lliga i ajudar a formar les futbolistes saudites. A l’horitzó, la possibilitat de celebrar-hi el Mundial femení del 2035, on esperen que la seva selecció, amb l’alemanya Monika Staab com a directora tècnica, pugui fer un bon paper.

Contractes milionaris

La principal raó que porta les federacions a organitzar esdeveniments a l’Aràbia Saudita és la qüestió econòmica. La Reial Federació Espanyola de Futbol rep 40 milions d’euros per cada Supercopa d’Espanya celebrada allà –al gener s’hi jugarà la quarta–. "Les qüestions econòmiques estan primant per sobre d’altres que s’haurien de tenir en compte a l’hora de celebrar aquest tipus d’esdeveniments en països com l’Aràbia Saudita", assegura el representant d’Amnistia Internacional.

"La petició és clara: les institucions que pretenguin organitzar aquest tipus d’esdeveniments en països com l’Aràbia, on el respecte als drets humans és preocupant, han d’incloure en aquests acords clàusules amb compromisos reals per a la millora de drets humans als països on es vagin a celebrar aquests esdeveniments esportius", reclama.

Notícies relacionades

Jenni Hermoso recorrerà la sentència que condemna Rubiales pel petó i l’absol per coaccions

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadre; Madrid-Atlètic, derbi europeu

Nul·la llibertat d’expressió

L’any passat, Salma al-Shebab va ser condemnada a 34 anys de presó per tuitejar. El seu cas no és aïllat en un país on encara hi ha la pena capital. "La llibertat d’expressió és nul·la o gairebé nul·la, i l’homosexualitat està prohibida i perseguida. Aquelles persones, activistes o dones que es mobilitzen i treballen per defensar els seus propis drets són acusats, empresonats i condemnats", conclou De las Heras. .