Les obres del Barça

Setembre del 2026. És la data marcada per al final de les obres del Camp Nou. Veurem si es compleix. Però, encara que ho pugui semblar, la del nou estadi no és l’única gran construcció en què està immers el club blaugrana. Aquest altre gran projecte també té una data d’inici, l’estiu del 2021, tot i que pel camí va canviar de cap d’obres i, el més preocupant, no té data de finalització. Es tracta del primer equip del Barça i qui afirma que està en construcció és el seu tècnic, Xavi Hernández. El que és innegable, les proves són evidents, és que no està resultant un aixecament senzill.

No és el projecte que dissenyaria un bon arquitecte. Hem d’admetre que té deficiències d’origen que no poden ser reparades per falta de liquiditat. Xavi podria tenir raó si ens assenyalés que han anat apareixent esquerdes inesperades pel camí, que els materials no són sempre els millors del mercat i fins i tot li podem concedir que no ens conformem amb un producte acabat qualsevol. És el Barça i, per tant, se li demana que sigui el més bo, el més bonic i el més barat.

Dolorosa comparació

Notícies relacionades

Jenni Hermoso recorrerà la sentència que condemna Rubiales pel petó i l’absol per coaccions

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadre; Madrid-Atlètic, derbi europeu

Però a partir d’aquí, és descoratjador observar com, cada vegada que creiem tenir els fonaments assentats, cada vegada que pensem que ja podem avançar a la següent fase, la base tremola fins a caure de nou. Han passat tres anys. Però tot i que sigui desolador veure’l caure una vegada i tenir de nou aquesta sensació contínua de tornar a començar, encara és més dolorós observar –per comparació– com l’obra del Girona, amb pitjors materials, amb algun pedaç, no només està construïda, sinó que a més lluu gairebé millor que la teva amb una idea similar.

Xavi, amb el casc posat –en qualsevol moment pot escapar-se algun pedrot–, defensa que l’obra està a mig fer, però el ritme d’avanç està en el seu deure. I ho assenyala el pitjor dia possible, just quan veiem un cap d’obra que sap perfectament com aixecar el seu edifici aprofitant al màxim les seves capacitats.