El Barça de Grimau es dessagna des de la defensa

La primera derrota europea del Barça al Palau va arribar dos dies després de la primera a la Lliga. El balanç de les últimes jornades no deixa lloc a dubtes. Quatre partits perduts dels últims cinc confirmen que el Barça està en caiguda lliure, instal·lat en una preocupant crisi que dispara les alarmes (86-90). La victòria que va aconseguir ahir l’Armani al Palau va posar en evidència que l’equip de Grimau es dessagna des de la defensa.

Contra els italians, el joc del Barça va patir de duresa, sobretot en el primer temps, va mostrar debilitat en el rebot, va concedir tirs còmodes, de la qual cosa es van aprofitar Devon Hall (21 punts) i Shavon Shields (19) i l’escassa agressivitat i fortalesa mental que va transmetre van facilitar la feina al conjunt de Messina, enfonsat en la classificació (tercer per la cua) que no podia esperar-se tantes facilitats, menys ara que és privat del lesionat Nikola Mirotic, que no va poder retrobar-se amb l’afició blaugrana, de Pangos, Baron o Maodo Lo.

Els símptomes són recurrents en un Barça amb moltes deficiències enrere, que no va poder comptar amb Jabari Parker. Ja no és una qüestió puntual. Va concedir un centenar de punts a Saragossa. Va permetre que fa una setmana el Fenerbahçe li anotés 50 punts en el primer temps. El Manresa va acabar dimecres amb la seva imbatibilitat al Palau, anotant 13 triples i dominant en el rebot. La ferida estava oberta i el bloc milanès no va fer res més que engrandir-la amb un triomf que apunta directament a la consistència col·lectiva, però també a jugadors com Hernangómez, Da Silva o Brizuela que no aconsegueixen fer un pas endavant i descarregar de responsabilitat Vesely, Kalinic i Abrines, que assumeixen gairebé tot el pes en defensa.

Ja en el primer quart, davant un Barça tou, l’Armani va construir amb facilitat un avantatge de 15 punts (12-27, m. 7). I a partir d’aquest primer quart gairebé perfecte, el partit es va convertir en un escenari de reivindicació per als italians, que van iniciar la temporada com un dels favorits, i en un malson per al Barça, incapaç d’enganxar-se a la baralla, i enredat a més en un pèssim arbitratge que danya la competició.

Molts nervis

Notícies relacionades

El Barça retorna a l’aristocràcia europea: de Valverde a Flick, sis anys on ha canviat tot

"Jorge és un guerrer, però cal anar a poc a poc", diu el doctor Charte

Amb la mateixa facilitat que va destil·lar l’equip blaugrana per sumar en atac, amb algunes ratxes interessants de Laprovittola, Brizuela i Hernangómez, va concedir punts i aquesta situació va acabar accelerant les accions dels homes de Grimau, que en moltes fases van optar per buscar les accions individuals per la falta de dividends col·lectius.

Satoransky va ser una de les grans víctimes de la desconnexió blaugrana. Negat des del triple, va acabar per perdre els nervis i rebre una tècnica. Però la desesperació i els nervis van acabar apoderant-se de tota la plantilla, ficada en un laberint del qual no aconsegueix trobar la sortida.