Superlliga, més dubtes que certeses

Bernd Reichart, CEO d’A22, va parlar per a múltiples mitjans de premsa i de televisió de tot el món per proclamar les bondats que pot aportar la futura Superlliga al futbol europeu. La nova competició, si es materialitza, generarà un benefici directe i immediat per als clubs que ara participen en les competicions de la UEFA i la FIFA, que ja no podran imposar els seus requisits i hauran de negociar, una cosa que no passava fins ara per aquesta "posició d’abús dominant". No obstant, Reichart va deixar diverses afirmacions rebatibles, rotundament incertes i fins i tot grotesques, en el seu afany de difondre les excel·lències de la Superlliga. Aquí en repassem unes quantes:

¿Qui pagarà els drets de televisió?.

Reichart va explicar que "els partits es podran veure de manera gratuïta en un streaming per mitjà d’una aplicació que es diu Unify, que es finançarà amb publicitat. Tots els partits de la Superlliga seran gratis. Els inversors estan convençuts que és una bona oportunitat per al futbol". Si pretenen donar els partits de manera gratuïta en streaming, ¿qui pagarà aquests drets de televisió dels quals es parla en el contracte firmat pels clubs fundadors que generaran el 20% dels gairebé 4.000 milions d’ingressos per als clubs, a més del 8% (400 milions) que se cedirà al fons solidari amb ingressos de televisió?

¿Més ingressos per publicitat que l’NBA?

L’executiu alemany va afirmar: "A la Superlliga som capaços d’aconseguir més de 3.000 milions d’euros a l’any en publicitat". ¿És creïble aquesta afirmació quan l’NBA ha batut rècord d’ingressos per patrocini entre 2022-2023, i ha arribat als 1.660 milions de dòlars? És a dir, la meitat del que presumeix la Superlliga que aconseguiran.

Les reticències dels clubs modestos.

"Hi haurà meritocràcia. Si un equip modest fa una bona temporada, serà a la tercera categoria, la blue. No es tracta de fer una bona temporada per entrar una vegada a la Champions i jugar només sis partits i anar-se’n a casa. Aquest any, per exemple, la Unió Berlín està pitjor després de jugar la Champions", va sentenciar Reichart. ¿De veritat creu que la Unió Berlín estarà millor en la tercera categoria de la Superlliga que jugant amb el Reial Madrid o el Nàpols en el seu grup com li ha passat aquesta temporada?

Amenaces de sanció.

El CEO de la Superlliga afirma que "els clubs no tenen llibertat amb la UEFA. Amb la nova competició, ja no patiran amenaces ni sancions. Són lliures de decidir el seu propi futur". ¿Llavors, per què no deixen abandonar la Superlliga als clubs fundadors que volen sortir-ne i els amenacen amb sancions? Reichart no va saber respondre la pregunta. ¿Hi ha llibertat a la Superlliga? No, perquè van amenaçar aquests clubs amb penalitzacions que estan registrades als 167 folis de l’acord marc.

¿Serà un torneig més just?.

En el seu desig de defensar que la Superlliga és una competició més justa per als equips modestos que la Lliga de Campions, va afirmar que "la Champions és una rèmora per als outsiders". Quan el Leicester, probablement l’outsider més gran de la competició en els últims anys, va guanyar la Premier, va entrar al bombo 1, va arribar a quarts i es va quedar a un gol de ser a les semifinals. Si entra a la Superlliga, accedirà a la segona divisió en el millor dels casos i haurà de fer una temporada immillorable per poder ascendir a la primera divisió de la Superlliga. El Vila-real o el Deportivo són altres equips que no estan inclosos en l’aristocràcia del futbol europeu però que, al seu dia, van arribar a trepitjar les semifinals del torneig.

Esperant l’evolució dels esdeveniments.

Reichart va confessar que alguns clubs li han trucat per explicar-li que de moment rebutgen adherir-se a la competició, però que en un futur no ho descarten. "M’han dit: ‘Diem que no, però...’". Per ara, només hi ha cinc equips que no han descartat afegir-se a la Superlliga. A més del Reial Madrid i el Barcelona, han confirmat el seu interès el Nàpols, per boca del seu president, Aurelio de Laurentiis, que té una proposta per a la Lliga italiana: "A Itàlia cal fer la Serie E... d’elit: una lliga tancada de 14 clubs. Els set o vuit més importants i després ciutats amb molts habitants com Palerm o Bari". Una proposta que també estudien el Benfica, a Portugal, i el Feyenoord, a Holanda. La resta de grans clubs han condemnat la Superlliga i s’han desmarcat del projecte. Entre d’altres, Atlètic de Madrid, Reial Societat, Sevilla, Chelsea, Tottenham, Liverpool, Manchester City, United, Atalanta, Roma, Inter, Marsella, Mònaco, PSG, Bayern de Múnic, Dortmund, Leverkusen, RB Leipzig, RB Salzburg, PSV Eindhoven, Copenhaguen, Porto...

L’exemple del món del golf.

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

L’últim argument és demolidor: "Si Jon Rahm va canviar d’opinió i es va enrolar en la Superlliga saudita de golf, ¿per què no pot passar el mateix amb els clubs que es van desmarcar de la Superlliga de futbol després de les amenaces de la UEFA i de la FIFA?", va plantejar Reichart.

n