L’atracció de l’or olímpic

Hi ha anys que es recorden per la gesta d’un esportista en concret; gestes que passen a la història i que no fan res més que engrandir la llegenda dels grans mites. El 2024 serà l’últim any en el qual els aficionats no només al tennis, sinó a l’esport en general, recordaran Rafael Nadal perquè serà l’última vegada que podran veure’l amb una raqueta a la mà, lluitant per un punt, per un joc, per un set i per una victòria. Però, sobretot, perquè tindrà l’oportunitat única i irrepetible de lluitar per un doble triomf a Roland Garros, en el torneig que aspira a guanyar per 15a vegada, i perquè en la seva pista central es disputarà la final de tennis en els Jocs Olímpics de París.

El 2024 és any olímpic i del que passi a la capital francesa entre el 26 de juliol i l’11 d’agost viurà l’esport mundial en els pròxims mesos. Una gran part de les estrelles planetàries es juga a París l’èxit o el fracàs de les seves carreres esportives. I entre aquests esportistes hi haurà els espanyols, que esperen superar a França les 22 medalles olímpiques aconseguides a Barcelona-92. És un repte complicat, però no impossible, segons les aspiracions i les dades amb què es mou el Comitè Olímpic Espanyol (COE).

Perquè si Nadal es proclama com el gran líder espanyol en el conjunt olímpic masculí, un grup que ja sap el que significa guanyar comanda al màxim les aspiracions femenines a París. Són les dones de la selecció de futbol, les campiones del món, les que van disfrutar de la victòria i van haver de superar després les dissorts d’un president amb poc cervell. I les que s’han de guanyar el bitllet cap a París, el divendres 23 de febrer, contra els Països Baixos a Cadis, en la semifinal de la Final a Quatre de la Lliga de Nacions. Si vencen el conjunt neerlandès, al marge del que passi a la final del torneig, aconseguiran classificar-se per primera vegada en la història per a uns Jocs amb les màximes aspiracions.

Ampli horitzó de medalles

Espanya té un ampli horitzó de medalles. No totes s’aconseguiran, perquè dependrà de la sort i dels encerts dels rivals però, a set mesos vista, hi ha aspiracions en atletisme (sobretot en la marxa, amb els bicampions del món María Pérez i Álvaro Martín, que optaran a tres medalles en total després de la inclusió de la prova mixta); en bàdminton, amb una altra estrella mundial (Carolina Marín); en tennis (al marge de Nadal, amb Carlos Alcaraz, número dos del món) i en especialitats com la boxa, el piragüisme, la vela, el ciclisme en pista, la gimnàstica rítmica, la natació sincronitzada, l’handbol masculí, el waterpolo en els dos sexes, el taekwondo, el pentatló modern i el bàsquet si abans s’aconsegueix la classificació olímpica.

Seran els Jocs dels escenaris ciutadans, ja que bona part dels monuments de la capital francesa protagonitzaran uns Jocs que fins i tot han aconseguit que per primera vegada una joia de l’esport francès, com és el Tour, mogui peça i no finalitzi a París, tal com ha fet des que el 1903 es va crear la carrera ciclista. L’any vinent acabarà a Niça, amb el nou duel entre Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar i tres espanyols (Enric Mas, Carlos Rodríguez i Juan Ayuso) com a observadors.

En el retorn al tennis mundial de Nadal després d’un any d’absència per lesió, una altra estrella, al marge dels Jocs, mirarà de brillar amb llum pròpia després d’unes temporades on ha conviscut més amb la dissort de l’asfalt que amb la glòria del podi. Marc Márquez intentarà tornar al camí de la victòria a cavall d’una Ducati en un 2024 en què Carlos Sainz mirarà de ser campió del món d’F-1 amb el seu Ferrari, on Fernando Alonso proclama continuar donant guerra.

El somni del Girona

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Si hi ha un repte que no sona impossible, un somni fet realitat, una gesta per recordar, és el que mirarà d’aconseguir el Girona en el seu afany per guanyar la Lliga davant un Madrid a l’aguait i un Barça abraçat a la irregularitat, amb l’ombra de la renascuda Superlliga i la cita estiuenca amb l’Eurocopa.

El 2024 mirarà de ser un any per recordar, empenyent Nadal des del sofà, xutant la pilota amb el Girona, amb l’Espanyol conscienciat per ascendir a Primera Divisió i, sobretot, per disfrutar durant dues setmanes amb uns Jocs d’estiu a l’ombra de la torre Eiffel, l’Arc del Triomf, els Camps Elisis, el Sena, Montmartre i el Museu del Louvre.