Mor Franz Beckenbauer, el Kàiser

Una altra llegenda del futbol traspassa la immortalitat. Franz Beckenbauer "va morir pacíficament mentre dormia aquest diumenge" va comunicar ahir la família. Tenia 78 anys i feia mesos que estava allunyat de la vida esportiva i pública per un deteriorament inevitable de la seva salut. Beckenbauer deixa darrere seu el record d’un futbolista de comportament exemplar i amo d’un formidable palmarès que va continuar ampliant quan es va retirar dels terrenys de joc.

Beckenbauer va ser un referent per a diverses generacions d’aficionats. No només del Bayern, on va ser sant i senya, des de jugador del planter fins a president, sinó d’aquells que van poder veure aquest jugador nascut a Munic l’11 de setembre de 1945, que va començar de centrecampista i es va convertir després en el paradigma del defensa elegant, eficaç en defensa i intuïtiu en atac. El que es coneix en termes de modernitat com el central de bon peu que trenca línies amb la passada o les conduccions. El motllo el va parir Beckenbauer, un avançat del seu temps, la figura del lliure que ja va desaparèixer. "El Kaiser va ser el futbolista més bonic que va guanyar-ho tot amb gràcia i encant", va escriure ahir Gary Lineker.

Alemanya i Holanda

No es concep una selecció dels grans mites del futbol sense la presència de l’anomenat Kàiser (emperador) per la influència que va exercir durant una època en què els grans equips començaven a projectar-se internacionalment. "Beckenbauer és un dels fills més grans del futbol europeu", va ser el comiat de la UEFA a les seves xarxes socials.

La imatge de Beckenbauer s’associa, en part, a la de Johan Cruyff, l’alter ego de grans duels quan en els 70 va començar enviant l’Ajax amb tres Copes d’Europa i el va succeir el Bayern Munic amb tres de més consecutives. Beckenbauer va ser el capità que va aixecar els tres trofeus. El mite neerlandès va obtenir tres Pilotes d’Or (1971, 1973 i 1974) i l’ídol alemany en va rebre dues (1972 i 1976).

El duel més emblemàtic, per tal com els dos lideraven les seves respectives seleccions, va ser la final del Mundial de 1974. Alemanya va vèncer per 2-1 Holanda, que es va emportar la glòria de la fama. Els països amagaven un duel Bayern-Ajax, un sis contra sis: Maier, Beckenbauer, Schwarzenbeck, Breitner, Hoeness i Gerd Müller contra Suurbier, Krol, Neeskens, Haan, Rep i Cruyff, que havia fitxat l’any anterior pel Barça.

Dotze anys en l’onze ideal

Dotze anys va figurar Beckenbauer a l’equip ideal de la Bundesliga (de l’any 1966 al 1976) dels 14 que la va disputar: només va faltar a les dues primeres campanyes, les dels seus inicis en l’elit, on va irrompre amb 18 anys. Va abandonar el Bayern Munic per aventurar-se en el llavors incipient futbol als Estats Units, on es va retrobar amb Johan Cruyff i amb Pelé.

Després de quatre campanyes al Cosmos de Nova York (1977-1980), va tornar a Alemanya per a un últim ball i va convertir la conquesta de la Bundesliga amb l’Hamburg, no amb el Bayern Munic, en el tancament de la seva carrera dins de la gespa.

"La seva versatilitat incomparable, les seves elegants transicions entre la defensa i el migcamp, el seu impecable control de la pilota i el seu estil visionari van remodelar la forma en què es jugava a futbol en la seva època", va escriure Aleksander Ceferin, el president de la UEFA, que va catalogar el desaparegut futbolista com "un dels grans absoluts de tots els temps".

I com un gran, tan il·lustre personalitat futbolística, posseïdora de gairebé tots els trofeus (també la Recopa amb el Bayern, també l’Eurocopa amb Alemanya), tenia més gran recorregut fora del rectangle.

Gespa, banqueta i llotja

Va ser entrenador, per descomptat. Del Bayern, naturalment, i el seleccionador del seu país, que va conduir a la final del Mundial de 1986, on va caure davant l’Argentina de Maradona, i campió del Mundial de 1990, guanyant l’Argentina de Maradona. Va ser la segona personalitat a conquerir la copa mundial com a jugador i entrenador després del brasiler Mário Zagallo (1958 i 1970), mort aquest dissabte passat.

No és estrany, ni sona grotescament exagerat, que els alemanys fessin seva la següent sentència: "Beckenbauer està per sota de Déu però per sobre del Canceller". Deu cancellers s’han succeït des de la Segona Guerra Mundial. Déu i Beckenbauer han sigut únics.

De la gespa a la banqueta i de la banqueta a la llotja va saltar Beckenbauer, president del Bayern, només faltaria, vicepresident de la federació alemanya i, posteriorment, president del comitè organitzador del Mundial 2006. Rumors de possibles suborns de la candidatura alemanya per obtenir la designació van tacar la blanca samarreta de Beckenbauer, que ja tenia unes gotetes vermelles de les autotransfusions de sang que es practicava per millorar el seu rendiment, va confessar en una entrevista a la revista Stern. La seva vida privada, que va procurar preservar, es va ressentir amb la mort del seu fill Stephan als 46 anys el 2015.

Escut en negre

"El món del FC Bayern ja no és el que era, de sobte més fosc, més silenciós, més pobre: els campions del rècord alemany ploren la pèrdua de Franz Beckenbauer, el Kàiser únic, sense el qual el FC Bayern mai s’hauria convertit en el club que és avui", va comunicar el campió alemany a les seves xarxes socials, que va reproduir el seu escut en negre en senyal de dol.

"Va ser un honor compartir grans moments al Bayern", va escriure Pep Guardiola. "Descansa en pau, Emperador". El FC Barcelona es va afegir "a les condolences" i el Reial Madrid va lamentar "profundament" la desaparició d’"una de les grans llegendes". "Una dolorosa pèrdua per al futbol mundial", en paraules de Gianni Infantino, el president de la FIFA.

Beckenbauer és insigne membre de l’onze d’or de la Pilota d’Or, i comparteix la defensa amb el brasiler Cafú i l’italià Paolo Maldini per davant de la meta russa Lev Yashin. Un altre alemany, Lothar Matthäus, va compondre el centre del camp amb Xavi Hernández –¿els sona?– Diego Maradona i Pelé. La davantera va quedar configurada amb Lionel Messi, Ronaldo i Cristiano Ronaldo. Cruyff va quedar relegat a l’onze de plata.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

"Johan Cruyff era millor jugador però jo vaig ser campió del món", va dir Beckenbauer, que en la mort del seu rival va proclamar: "No només era un amic; era com un germà per a mi".

Beckenbauer va morir diumenge, esgotat el seu cos per un feble cor, la demència i el Parkinson, va publicar el sensacionalista Bild. Però és immortal.