A Espanya li surt creu i cau en la final contra els Països Baixos

Espanya va topar de cara a l’Europeu amb els Països Baixos, botxí a l’última final del Mundial, que aquesta vegada va tenir la sort del seu costat. Després d’un partit elèctric i competit, les espanyoles van veure com un gol de les neerlandeses a sis segons del final les sentenciava a la plata (7-8). La final sempre serà amarga per a les de Miki Oca que, malgrat que van anar remuntant al marcador, no van aconseguir aconseguir el quart ceptre continental a la seva cinquena final.

Un pols entre iguals. Els dos millors equips del torneig es veien les cares a l’aigua i posaven cara a cara a companyes d’equip a la lliga espanyola. De fet, de les 26 jugadores convocades per a la final per part de les dues seleccions, 19 juguen a la lliga nacional espanyola. I, amb un talent innegable dins de la piscina, la final es presentava com un partit ple d’estrelles. Espanya arribava a la cita en el millor moment. El waterpolo practicat per les de Miki Oca en aquest campionat ha vorejat la perfecció, especialment en el partit de semifinals contra Grècia, on l’equip va funcionar com un rellotge.

Espanya va mantenir el gorro blanc que va portar en tots els partits de la cita continental. Diguem-ne superstició o casualitat, però va ser la primera victòria del conjunt dirigit per Miki Oca ja fora de la piscina. Quedava veure el que passaria dins de l’aigua. Des dels primers instants, les jugadores espanyoles van tenir clar quin paper volien jugar en el partit. Van sortir contundents, amb les idees clares i es van avançar al marcador amb un punt de Judith Forca, que ja va ser letal en la semifinal contra Grècia. Marcant el tempo, la diana simbolitzava els primers brots verds per al conjunt espanyol.

A remolc

Anni Espar va allargar les bones vibracions. Amb atacs directes, Espanya va treure profit d’una bona acció col·lectiva i la catalana va sumar el segon amb un tir letal que va raspar el pal llarg. El primer quart va acabar amb el gol de Simone van de Kraats, que retallava distàncies de penal .

El segon temps Espanya el va començar amb dubtes. I, amb la seva inseguretat, va arribar la confiança per als Països Baixos, que va remuntar un primer parcial amb bastantes pèrdues i va posar la igualtat de nou al marcador davant el reclam de Miki Oca. Espanya es va desdibuixar, patint amb una defensa molt oberta i un atac poc clar. I, de nou, això ho va tornar a aprofitar el conjunt neerlandès. Joustra va firmar el tercer i va posar Espanya per sota en el marcador i contra les cordes per primera vegada en el partit. Espanya es va encallar. Malgrat el gol d’Anni Espar, que es va tirar l’equip a l’esquena, les neerlandeses van començar a arrossegar el conjunt espanyol amb dos gols més que van definir el 3-5 amb el qual la final se’n va anar al descans.

Aquells instants de calma, de reinici, van servir a les espanyoles per posar serenitat, reprendre les idees amb què s’havien tirat a la piscina per primera vegada i intentar revertir la tendència clarament negativa del segon quart. Elena Ruiz va treure caràcter, es va regirar i va escurçar distàncies per tornar a recarregar les Guerreres al cap de pocs minuts. Una galleda d’aigua freda va estar a punt d’enfonsar les espanyoles quan la col·legiada va assenyalar penal per a les neerlandeses si no fos per la increïble actuació de Martina Ferré sota pals.

Determinació i mala sort

Va volar i Espanya va començar a ressorgir. Bea Ortiz, amb el primer llançament botat del partit per a Espanya, tornava a reiniciar la final. Espanya tornava a trobar-se, a poc a poc, malgrat els esclats de talent de les neerlandeses que van posar el 5-6. I, en la represa de l’últim quart, Paula Leitón va tornar a posar les taules al marcador a 8 minuts per al final del partit. La boia del CN Terrassa ho va intentar per primera vegada d’esquena a porteria, però la portera neerlandesa li va endevinar l’intent. La segona vegada va anar a dins i va pujar el 6-6 al lluminós.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Es restaven minuts i els gols queien per als dos costats. El 7-7 es va instal·lar a un minut per al final. El temps mort demanat pel seleccionador neerlandès va apaivagar els nervis, però va dibuixar un somriure premonitori al rostre de l’equip dels Països Baixos. Quan es va reprendre, la moneda els va sortir cara i, després d’un tir de Bente Rogge, la pilota va rebotar a Martina Tarré i va acabar superant per centímetres la línia de gol a sis segons del final. El 7-8 va sentenciar a la plata les Guerreres.

Les de Miki poc van poder fer davant aquesta diana plena de mala sort i van sortir de la piscina derrotades. El quart Europeu haurà d’esperar, però el talent i el bon paper fet en aquesta edició ja no els hi traurà ningú.