Espanya derroca Croàcia a casa seva i conquereix l’Europeu

La piscina Bazeni Mladost va passar de l’eufòria a la tristesa en vuit minuts. Amb temps el quadro balcànic va anar mastegant l’acidesa de la derrota, gradualment, davant la falta de respostes del seu equip, encallat davant situacions imprevistes, que els van generar dos homes a l’aigua. Sense oblidar, per descomptat, el mèrit ocult, encavalcat, que mereix atribuir-se al guia que anava vestit i en sec: David Martín, el seleccionador, veritable col·leccionista de medalles des que va assumir el càrrec. Entre tots van gestar una apoteòsica remuntada amb un 0-3 en l’últim parcial. Ivica Tucak, el seleccionador balcànic, va admetre la justícia del triomf espanyol.

Bola abandonada

El primer nom pot ser el d’Edu Lorrio. El meta suplent va entrar en l’últim quart, amb 10-8 al marcador, per substituir Unai Aguirre. L’embús local va ser definitiu. Croàcia acabava d’abandonar la bola a l’esgotar el temps abans de crear una acció de rematada i aquesta renúncia va ser simptomàtica. Va ser el senyal que ja no faria res més.

Espanya, que havia encaixat només quatre gols en els 32 minuts de la semifinal contra Itàlia, acumulava ja cinc gols en contra en el primer parcial (5-3) i el doble (10-8) abans de començar l’últim. Martín havia gastat un dels dos temps morts massa aviat per al que podia ser el discórrer del partit. Va fer efecte la xerrada per exigir més rigor defensiu: del 6-3 es va passar al 7-6. La segona crida a la banda va saber desencallar l’atac i rearmar la confiança dels seus tiradors.

Com si Lorrio hagués exercit un efecte psicològic davant, va sublimar el paper d’Aguirre, que va presentar un bestial 78% de parades contra Itàlia. Croàcia va desaprofitar quatre atacs consecutius i va donar temps i oportunitats perquè Espanya cobrés esperances per sufragar la diferència. Bernat Sanahuja va marcar el 10-9, Lorrio va fer una altra parada per sumar el 100% d’encerts, i va emergir sobre l’aigua la figura d’Álvaro Granados, el segon nom de la nit. Espanya només havia anat per davant al marcador amb el 2-3.

L’MVP i màxim golejador

Desencertat fins aleshores qui després va ser designat MVP i es va proclamar màxim golejador del torneig –portava un gol en sis tirs–, Granados va prendre la responsabilitat per disparar la pilota de l’empat, i després es va treure de la imaginació un revers per tirar d’esquena al marc de Bijak que va deixar petrificat tot Croàcia. Descansava la pilota en el fons de la xarxa i totes les mirades estaven encara buscant-la. La commoció va ser tal que el conjunt croat va malgastar els dos últims atacs del duel, un en superioritat.

Croàcia: Bijac; Buric, Fatovic (1), Loncar, Biljaka, Bukic (4), Vukicevic (1), Zuvela (2, 1p), Marinic Kragic (2), Vrlic, Butic, Kharkov i Popadic.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Espanya: Aguirre (Edu Lorrio); Munárriz (2), Granados (3), Sanahuja (3), De Toro, Larumbe (1), Biel, Cabanas, Tahull (1), Perrone, Mallarach i Bustos (1).

Parcials: 5-3, 2-3, 3-2, 0-3.