Un altre talent precoç:el central del demà ja ha arribat al Barça

Va sortir al descans un nen d’Estanyol, un poble petit, ni 200 habitants, ubicat a 10 quilòmetres al sud de Girona. Va sortir un nen de 16 anys, fill d’una família de fusters, ja que la Fusteria Cubarsí té més de 105 anys de vida, fundada per Josep Cubarsí i Bellsolà i dirigida ara per la quarta generació. Va sortir un juvenil de primer any a la segona meitat ocupant la plaça d’Andreas Christensen, que arrossega molèsties al tendó d’Aquil·les, segons va revelar Xavi.

Va sortir Pau Cubarsí, central modern, intel·ligent, amb lectura adequada del joc, un jove predestinat des de fa temps perquè des que va arribar del Girona ha traçat una exitosa ruta cap al primer equip. Havia d’arribar i ha arribat. Va sortir aquest resident de La Masia, que ha sigut internacional en totes les categories inferiors amb Espanya, i va jugar amb naturalitat contra l’Unionistas, com si portés molt de temps amb la samarreta del primer equip.

Fill de la generació del 2007

Pau és fill de la prometedora generació del 2007 (Lamine Yamal, Marc Bernal, Xavi Espart, entre altres talents que van apuntar o apuntaran) i ja va debutar al desembre en aquell amistós a Dallas contra l’Amèrica de Mèxic, pròleg de l’estrena a la Copa, devorant passos en la seva meteòrica carrera. Va tan de pressa que fulmina categories. Va arribar el juliol del 2018 al Barça com a aleví B, procedent del Girona. Ara, sent juvenil de primer any, ja és un més del filial. I la temporada passada sent cadet estava en dinàmica de juvenil B, a més de ser titular indiscutible amb Espanya en el Mundial sub 17 i ha jugat aquest curs dos partits amb el juvenil A, el seu veritable equip, a la Youth League.

No es va veure a Salamanca Pau Cubarsí superat pel moment –estava debutant amb el primer equip– ni tampoc per l’àrid paisatge de l’eliminatòria perquè va entrar amb 1-1 al marcador. Xavi no tenia dubtes; ell, tampoc. "Confiem molt en el Pau", va recordar el tècnic, orgullós del rendiment que va oferir aquest jove central que va fitxar el Barça, que va jugar abans com a benjamí i aleví del Girona.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

Del planter de Montilivi a La Masia, on ha anat captivant els tècnics. Per això, quan es va queixar Christensen va aparèixer ell, un noi a qui els masiòlegs, periodistes l’ofici dels quals està destinat a descobrir, estudiar i difondre els talents que habiten al planter del Barça, ja havien col·locat l’etiqueta d’un elegit. És un defensa a qui l’apassiona defensar i cada vegada, tot i que sembli contradictori, en queden menys. "És molt jove però té capacitat per ser-hi molts anys", va confessar Xavi.

I com va passar abans amb Ansu, Gavi, Lamine Yamal o Marc Guiu, Pau s’ha saltat la fase del filial (només 9 partits amb Márquez), estació que ja no és de passada per a nens que devoren prejudicis i trenquen barreres.