Un Barça amb màgia goleja i es proclama supercampió

El Llevant, malgrat la diferència a priori entre els equips, no es volia a plantar sobre el verd a esperar una golejada. Volien sortir a jugar, disputar el partit les blaugrana. I vaja si ho van fer. Als escassos dos minuts de partit, van provocar una petita aturada cardíaca a Jonatan Giráldez que va veure des de l’àrea tècnica com Cata Coll es jugava un regat dins de l’àrea petita davant Maira Ramírez. Moltes vegades aquesta acció de confiança absoluta li ha sortit bé, no obstant, davant la granota es va entrebancar i va caure a terra mentre la seva adversària s’emportava l’esfèric i, amb subtilesa, empenyia la pilota cap a la porteria. Semblava que anés a càmera lenta. Restava centímetres mentre els braços de Sánchez Vera s’anaven alçant per celebrar el gol. Però Engen va frustrar els seus plans. L’ara central (obligada a adaptar-se per les lesions) va expulsar, sobre la línia de gol, la pilota defensant el 0-0 al marcador.

Un vaivé, una pressió asfixiant del Llevant que va incomodar un Barça que, quan va pujar una marxa, es va refer i va començar a sumar atacs amb gols. El primer va ser de Salma Paralluelo, la jugadora més letal del conjunt culer. La davantera va aprofitar un centre exquisit de Graham Hansen cap al segon pal per, sola, empènyer l’esfèric i sumar el primer gol culer.

Amb aquest, el Barça es va desencadenar. Control, verticalitat i autoritat, i les blaugrana van noquejar de nou en els següents compassos amb un nou esclat de talent de Caroline Graham Hansen. La noruega, estratosfèrica aquesta temporada, plantada dins de l’àrea, va treure profit d’un rebuig i, després de retallar, el va introduir dins de la porteria. Una altra alenada d’aire fresc, per agafar forces i per somriure. D’orella a orella, com el que Graham Hansen ens va regalar mentre reajustava posicions amb Mariona després del gol.

Piconadora demolidora

Les blaugrana, deslligades sobre el verd, van anul·lar un Llevant molt valent en el plantejament. Voler disputar la pilota a les culers va costar car i abans de la mitja hora Ona Batlle va firmar el tercer. La catalana va arribar al Barça aquest mercat d’estiu des de Manchester per guanyar títols i tornar a vestir la que sempre va ser la seva samarreta favorita. Amb el gol sentenciava una final que portaria el Barça a aixecar el primer títol de l’any. I el seu primer trofeu com a culer.

La piconadora en la qual es va convertir l’equip va ser demolidora. El Barça, a més de letal, va començar a disfrutar com poques vegades sobre la gespa. La connexió entre les blaugrana va ser hipnotitzant. Graham, Salma i Ona van destrossar les esperances del Llevant a base de gols.

Notícies relacionades

Un soci del Barça impugna el contracte de Nike per falta de transparència de la directiva

Jenni Hermoso: «Em vaig sentir poc respectada. Em van espatllar un dels moments més feliços de la meva vida»

El quart va arribar de les botes de la noruega, després d’una triangulació amb Aitana, que la catalana va resoldre amb un cop de taló des de dins de l’àrea i que va acabar d’enfonsar el conjunt de Sánchez Vera, que mirava estupefacte les seves futbolistes. El cinquè el va fe Salma en l’afegit del primer temps després d’un centre d’Ona Batlle, que se’n va anar fins i tot de la seva ombra per servir-li el gol.

A la segona part, Graham Hansen i Aitana Bonmatí van tornar a superar Emma Holmgren, amb desimboltura i senzillesa, en els primers compassos per al 7-0 definitiu. Fent el que els surt natural, els neix amb el seu talent únic. Tocades per una bareta, amb una visió només digna de les privilegiades, de les millors del món.