"Falta positivitat, però aquí estic jo"

Tant de la institució, que viu angoixada perquè no té ni diners ni casa –viu de dispesa a Montjuïc mentre s’aixeca el nou Camp Nou- com de l’equip, que ha esgotat la quota d’errors a la Lliga al comprovar que Girona i Madrid se li han escapat, viu Xavi sota la sospita permanent d’un examen que no acaba d’aprovar. Cada partit es transforma en un tot o res. I n’hi ha dos per davant en tres dies (aquesta tarda el Betis; dimecres a la nit, l’Athletic) per verificar la fiabilitat de l’obra en construcció, ahir va tornar a repetir aquest terme, i sense que ningú l’hi preguntés, que està aixecant Xavi.

Missatge "vangaalià"

No només ha de crear un nou equip, sacsejat emocionalment, tàcticament i futbolísticament pel 4-1 que li va endossar el Madrid a Riad, sinó que també ha de lluitar contra l’"entorn", paraula encunyada per Cruyff a Praga (1992) que resumeix una cosa tan difusa –no es pot tocar-, tot i que se sent i fins i tot es pateix, per la qual cosa resulta asfixiant.

A Xavi, que just abans de la derrota del clàssic a la Supercopa va invocar el "cruyffisme", també se li nota aquest aire vangaalià quan utilitza la mateixa expressió, però amb diferents paraules del valent tècnic que li va obrir la porta del Camp Nou. "¡Tu ets molt dolent!, interpretació ¡sempre negativa!, ¡sempre negativa! ¡mai positiu!", va dir l’entrenador neerlandès (1999). Passen els anys. I un quart de segle després el missatge es repeteix: "Falta positivitat. És clar, que en falta, i molta. És el que més falta", va dir Xavi amb un ampli somriure.

"Podem guanyar els 3 títols"

"Però ja ho contraresto jo, no et preocupis. L’entorn no és positiu; jo, sí. Crec fermament que podem guanyar els tres títols. No es pot assegurar guanyar. Hi ha molts clubs que fa molts anys que no guanyen. Tenim arguments per ser optimistes", va deixar anar al periodista abans de rastrejar en la recerca d’aquestes raons que mouen tal impuls negatiu. "Falta absolutament. No sé si és dels catalans, el club, la història, no ho sé... Som d’¡ai! ¡ai! ¡ai! ¡Què ve el Betis, que ve, eh, el Betis i l’Athletic! Doncs, a competir. Jo ho veig com una oportunitat", va afegir.

Es va rebel·lar Xavi, apel·lant al discurs vangaalista, contra aquest entorn que dificulta el creixement del seu equip. "Estem jugant amb nois molt joves, de la casa. L’altre dia hi havia 13 futbolistes del planter", va dir de la llista de la Copa contra l’Unionistas, "i no vaig veure ni una notícia d’això. ¡Ni una! Juguem amb nois de 16, 17 i 18 anys... Per això dic que estem construint i també m’han matat per dir això", va recalcar el tècnic, insistint que ningú alterarà la seva mirada optimista.

Ferran, a un del cent

"El fracàs seria no intentar-ho. I ho intentarem", va pregonar Xavi, que va incidir en aquesta mateixa idea quan li van preguntar per Ferran Torres i aquesta "fortalesa mental" que va exhibir per superar les crítiques rebudes en els últims mesos. "Aquí, en el dia a dia, et fan sentir petit i que no vals o serveixes, siguis d’entrenador, jugador, doctor o cap de premsa. I això és el Barça. És una pena, però és així", va denunciar el tècnic, que va posar en valor el caràcter que ha mostrat l’exdavanter del Manchester City.

"Ferran encarna el que és un futbolista fort mentalment. Per jugar al Barça ho necessites. Ell ha hagut de ser molt fort mentalment. Em va escriure aquest estiu un missatge molt important i vaig pensar: ‘Aquest xaval girarà la truita’. Porta vuit gols i és positiu. Encarna el que ha de ser un jugador del Barça", va dir Xavi, utilitzant el jugador valencià com a exemple, capaç com ha sigut de sobreposar-se deixant fins i tot a la banqueta João Félix, que venia com a estrella. Avui jugarà el seu partit cent.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

Ni Christensen, ni Cancelo

El Barça no tindrà avui a Sevilla Cancelo (reapareixerà dimecres a la Copa després de cinc partits de baixa per lesió al genoll) ni tampoc Christensen, que va demanar el canvi dijous a Salamanca al notar unes molèsties al tendó d’Aquil·les. El tècnic, que s’emporta Sevilla 11 jugadors formats al planter, es queda amb només dos centrals del primer equip (Araujo i Kounde). S’obre, de nou, la porta per a Pau Cubarsí (compleix demà 17 anys), després del seu bon debut a la Copa. Però sap Xavi que no hi ha millor antídot per silenciar a l’entorn que jugar bé i guanyar..