Lewandowski ja no és intocable

A Las Palmas es va assistir al primer capítol quan Xavi va treure Robert Lewandowski amb 1-1 al marcador. Aquell penal en el temps afegit marcat per Gündogan va eclipsar un cas que va explotar en tota la seva dimensió a Sevilla. Un cop més, el tècnic terrassenc va substituir el davanter polonès en una situació delicada, just quatre minuts després que Isco anotés el 2-2. I els davanters que van quedar al camp, sobretot Ferran Torres, unit a Vitor Roque i João Félix van recompensar la valentia de Xavi.

EL ‘cas lewi’.

Mal assumpte si el Barça ha de prescindir de la seva estrella quan més ho necessita. I el problema no correspon només amb Xavi sinó que és responsabilitat exclusiva del nou. Un jugador que s’ha anat apagant a poc a poc, fins al punt que no és imprescindible. Ni tan sols per remuntar un partit que s’havia posat amb tan mala pinta que se li escapava la Lliga amb aquest empat. El tècnic va decidir treure del camp Lewandwoski, que va jugar 63 minuts. Però va resultar irrellevant el polonès. Va estar pla.

No va tenir cap pes el nou a Sevilla. Imprecís en la passada (només cinc de bones de 12 intents, un trist 42% d’encert) i estèril de cara a la porteria andalusa perquè no va realitzar ni un sol xut. No és que no xutés a porteria sinó a cap lloc, la prova que el canvi, a més de valent per part de l’entrenador català, era més que just.

CUBARSÍ, UN CENTRAL TRANQUIL.

Pau no va començar còmode en la seva estrena com a titular a la Lliga. I era lògic. Tot just cinc minuts. Va ser quan Isco va detectar un espai a la seva esquena perquè es colés Luiz Henrique, però el xut va marxar fora. A partir d’allà, el jove defensa va completar 45 minuts espectaculars. Semblava que jugava amb frac. Ni suava. Va completar amb naturalitat la seva estrena com a titular a la Lliga. En 45 minuts només va fallar dues passades: 33 de bones de 35 intents (94%). I no va cometre ni una sola falta exhibint una neteja impol·luta en el seu futbol. És un nen. Un adolescent, si es vol. No pot ni conduir, però va dur la pilota amb mestria per Sevilla.

Va acabar demanant el canvi, esgotat com estava deixant tres accions defensives realment espectaculars, frustrant les internades de Luiz Henrique.

Van ser 81 minuts plens de personalitat, amb presència (69 tocs, a més d’acabar amb 58 passades bones de 62 (94% d’encert). Només va perdre quatre pilotes i se’n va anar esllomat al vestidor sense cometre ni una falta.

QUAN LAMINI VA REGATEJAR DESCARADAMENT.

Feia diversos partits que Lamine Yamal no era qui va ser quan passava més temps a la banqueta que a l’onze inicial. Aquell jove atrevit, descarat, fins a cert punt inconscient. Com ha de ser sempre un davanter que viu enganxat a la banda, necessitat d’aquest desbordament i regat per desequilibrar. Així ho va fer en una immensa primera meitat en què es va transformar en la peça més perillosa del Barça. Va tenir clarividència. Quan la pilota queia a la banda dreta s’il·luminava l’atac blaugrana, protagonitzant escenes lluminoses com aquesta ruleta en la jugada que va acabar amb el gol anul·lat a Lewandowski, ja en el temps afegit de la primera meitat. Tot i que el seu llegat va ser un fenomenal xut amb l’esquerra al pal esquerre, pròleg d’una espectacular arrencada de la segona meitat per al 0-2 de Ferran Torres.

Va agafar la pilota amb autoritat per mirar-li als ulls a Abner, un lateral esquerrà que es va veure empetitit pel nen. Va agafar la pilota i es va llançar a tomba oberta cap a la línia de fons, tot un tresor en aquest futbol burocràtic que es redueix gairebé sempre a la passada horitzontal al company més pròxim. Lamine es va acomiadar amb l’assistència a l’exdavanter del City en el 2-4 definitiu erigit en un dels grans personatges de la nit. I va acabar amb cinc regats bons de set intents (71%).

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

FERRAN, EN RATXA.

El gener està sent un excel·lent mes per al jugador, que com va recordar dissabte Xavi, millor "encarna" el que ha de ser un futbolista del Barça. Cent partits amb la samarreta blaugrana i tres gols. Suma. a més, cinc gols en els sis últims partits, transformat en l’arma més eficaç per al tècnic blaugrana, que va escollir la via més complicada –va asseure Lewandowski, la vaca sagrada– i va sortir com un triomfador.