¿A què ve aquesta bogeria anotadora a l’NBA?

Unes metralletes s’han activat pels camps de l’NBA. Un ratatata fustiga els cèrcols cada nit aquesta temporada, i es genera un escàndol anotador que té impactats els analistes de la lliga nord-americana.

En una mateixa setmana s’ha vist una pel·lícula de l’oest gairebé cada vetllada. Joel Embiid, dels Philadelphia 76ers, va despatxar 70 punts; Karl-Anthony Towns, de Minnesota Timberwolves, 62.

Divendres a la matinada, Devin Booker, de Phoenix Suns, es va regalar també 62 punts. Però va quedar eclipsat per complet pels 73 que va amuntegar Luka Doncic, de Dallas Mavericks, contra Atlanta Hawks.

L’eslovè de 24 anys va aconseguir la quarta millor anotació de la història de l’NBA. Només el superen Wilt Chamberlain, que va arribar a l’Everest amb els mítics 100 punts el 1962, i Kobe Bryant, autor de 81 el 2006. La bèstia de Chamberlain en va fer, a més, 78 el 1961.

Desencertat en l’escalfament

"Figurar junt amb aquests dos noms és realment especial. És increïble", va dir l’exjugador del Reial Madrid després del partit. Òbviament, no hi ha europeu que hagi desembarcat a la lliga nord-americana amb registres remotament semblants.

Doncic es va sentir en estat de gràcia des del principi. Bé, abans del xiulet inicial, no tant. "Curiosament, durant l’escalfament vaig fallar bastants tirs", va explicar. Però quan la cosa va anar seriosament, ja no hi va haver manera de parar-lo.

Va arribar un moment desesperat en què l’entrenador d’Atlanta li va posar dos homes a sobre a l’altura ja del mig camp. Sense resultat. Potser amb els cinc al voltant hauria funcionat, però no és segur.

En el descans ja portava 41 punts. I les seves estadístiques de llançament totals van ser impressionants. No es va tractar de la típica demostració d’estrella que dispara a cistella meta o no meta. 25 de 33 de tirs de camp, 8 de 13 en triples, 15 de 16 en lliures. Es va aprofitar, això sí, que Kyrie Irving, l’altre tirador nat de l’equip, tenia la baixa mèdica.

"Probablement estic en el millor moment de la meva carrera", va mussitar l’eslovè, que va rebre una festiva dutxa d’aigua dels seus companys quan va trepitjar el vestidor després de respondre sobre la gesta davant diversos micròfons.

El debat que va aflorar immediatament a les àgores de l’NBA va girar al voltant del frenesí anotador, de les exhibicions salvatges de punteria, dels marcadors voluminosíssims que es reflecteixen en la majoria de partits de la competició. La mitjana per equip i partit s’eleva aquest curs als 115,6 punts, un més que l’any anterior i cinc més que fa dos. Una mitjana que no es veia des de la campanya 1969-70.

Però el que crida l’atenció són les demostracions de solistes tinguts per la inspiració que s’encadenen nit rere nit. ¿Què està passant? ¿A què ve aquesta bogeria de xifres?

L’hi van preguntar a Kevin Durant, veterà aler dels Suns, una màquina encistelladora des que té ús de raó, després que l’informessin sobre els 70 punts d’Embiid dilluns passat contra San Antonio Spurs. Va oferir un discurs pensat: "La qualitat i el talent en aquesta lliga són una bogeria. I els entrenadors són cada vegada més creatius; els esquemes ofensius són molt variats. Hi ha grans tiradors, grans jugadors que saben penetrar a cistella... El nivell de bàsquet que tenim ara és més gran que mai. Hi ha un munt de jugadors capaços de fer 9 o 10 triples per nit com si res. Contra això hem de lluitar", va dir l’aler de 35 anys, actualment cinquè màxim anotador del campionat.

Embiid, líder anotador

El rànquing està ara mateix liderat per Embiid, amb 36 punts per contesa. Segon és Doncic, amb 34,6. Tercer, Shai Gilgeous-Alexander, d’Oklahoma, amb 31,1. Quart, Giannis Antetokoumpo, de Milwaukee, amb 31. I cinquè l’esmentat Durant, amb 28,8. Dos pivots amb canell de base i tres jugadors de posicions més externes.

Repassant l’argumentari, hi ha coincidència en diversos factors per explicar semblant fluïdesa ofensiva. L’alt ritme dels partits combinat amb un elevat grau d’eficiència en seria un. Se’n tira més de tres des de fa anys i cada vegada amb més efectivitat. Les defenses s’han d’obrir més per protegir-se de pivots com Embiid o Towns entrenats per al llançament llunyà. Han millorat les estadístiques de rebots ofensius i s’han rebaixat les pèrdues. I com diu Durant, es percep més sofisticació tàctica a la pissarra.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Després, és clar, hi ha la destresa dels jugadors, com Doncic que barregen altura, corpulència, habilitat, ritme de peus i comprensió del joc. "¿El meu pla? El meu pla es diu Doncic", va confessar rient Jason Kidd, l’entrenador de Dallas, després del triomf contra Atlanta. Perquè convé remarcar que l’exhibició es va arrodonir amb victòria.

En els fòrums de l’NBA solcava en les últimes hores la qüestió de si la marca dels 81 punts de Kobe Bryant se superarà aviat. O si els 100 de Chamberlain són realísticament assequibles en un futur pròxim. Són paraules majors, en principi intocables. Però ja ningú descarta res. Moltes metralletes greixades estan soltes sobre les pistes.