"Al cap hi tinc l’or i vull anar a totes"

Álvaro Granados (Terrassa, 1998) i Judith Forca (Sabadell, 1996), referents de les seleccions masculina i femenina de waterpolo, posen rumb a Doha, on a partir del 4 de febrer començaran els Mundials. L’autor del gol que va valer l’or en l’Europeu per als de David Martín i una de les grans sensacions de l’equip de Miki Oca atenen EL PERIÓDICO abans d’agafar l’avió amb la mirada posada, tot i que sigui de reüll, en els Jocs de París.

Laia Bonals

Han passat molt pocs dies des de la final de l’Europeu. ¿Hi ha hagut temps de recuperar-se?

La veritat és que tinc moltes ganes de jugar. Vam perdre la final en l’últim minut i sempre et queda el regust aquest de voler continuar entrenant i de guanyar l’or mundial que ve ara.

Ara, amb certa distància, ¿com recorda la final?

La vaig viure molt intensa. Va passar molt ràpid. He estat bastants dies després de la final pensant en el partit. És esport, pots perdre una final, però he de continuar entrenant-me molt dur perquè vull guanyar un or europeu, un or mundial o, com que ve d’aquí a uns mesos, un or olímpic.

¿Li va generar molta frustració?

Fa ràbia. Volíem un or europeu i se’ns va escapar en l’últim minut. Espero que hi hagi revenja.

¿Com està el seu cos després de tant esforç?

Després de tants entrenaments i tantes competicions, tant amb el Club Natació Sabadell, com amb la selecció, i tantes hores, hi ha un cansament físic. Però la part mental està bé.

¿Es flaqueja mentalment? Són moltíssims dies ja d’entrenaments. ¿Com sobreposar-se a aquest cansament?

El que penso és que tenim l’oportunitat de guanyar l’or en el Mundial.

¿És necessari tenir aquest objectiu com a meta? ¿Ho fa tot més suportable?

Sí, jo sempre tinc un objectiu a curt o a llarg termini. A curt termini és l’or mundial. Però per a mi el meu objectiu i el meu somni és l’or olímpic i per a això m’aixeco cada dia. I tinc ganes d’anar-me a entrenar, perquè jo vull aquest or olímpic.

¿Hi ha temps per a la Judith persona en aquests mesos?

No hi ha gaire temps per parar, ni descansar, ni fer les coses que t’agraden, com estar amb la família. Aquest any sabíem el que teníem. Per a mi, aquest any em compensa perquè vull l’or olímpic.

Quan va veure el calendari, amb tot tan a prop, ¿què va pensar?

En el moment vaig pensar, bé, a poc a poc, pas a pas, i ja ens anirem trobant les coses [riu]. És veritat que ara ho penses i dius: ‘quan tornem del Mundial la setmana següent ja tenim partit de lliga i de Champions’. Ens juguem molt amb el club. Vull donar-ho tot, però també he d’estar bé per quan torni amb el meu equip.

Després del Mundial venen els Jocs. ¿És la cita que té marcada al calendari?

Notícies relacionades

Sí, sempre. Ens vam quedar amb la plata en els últims Jocs. Un regust amarg. Sí que és una plata i és el somni de qualsevol esportista. És una medalla olímpica, però jo al cap hi tinc l’or i vull anar a totes.

Té moltes ‘revenges’ entre cella i cella.

¡Sí, sí, tinc feina, tinc feina! Això és el bonic de l’esport, el poder competir al màxim nivell. O sigui que sí, sí, hi vaig amb moltíssimes ganes.

Temes:

Waterpolo Champions

Inicia sessió 0 Comentaris