L’Espanyol evita la tragèdia amb una victòria agònica

La cita més tensa de la temporada periquita va tenir un final feliç. En plena tempesta de l’afició contra la propietat i amb Luis Miguel Ramis perillant, l’Espanyol va aturar la crisi amb un triomf agònic contra el Llevant (2-1). El conjunt català va vorejar el desastre en un partit amb un desenllaç increïble en el qual es va entreveure la tragèdia. Un penal en l’últim sospir va salvar els periquitos, va donar oxigen al tècnic i va portar a l’èxtasi a Cornellà, quan molts seguidors ja havien abandonat l’estadi.

L’Espanyol va iniciar la tarda fora dels llocs de play-off i la va acabar a un punt de l’ascens directe, trepitjant els talons a l’Eibar, el segon classificat. Ramis va sobreviure en aquest "tot o res" anunciat en la prèvia. Qui sap si serà el punt d’inflexió definitiu per a un equip que ha d’oferir molt més si vol pujar a Primera.

Jornada de protestes

Va ser un partit ple de tensió en un context d’agitació constant a què sembla condemnat el conjunt periquito. Les protestes van començar ja al matí, amb la presència d’un grup d’aficionats en el consolat xinès demanant l’adeu del propietari amb la pancarta Chen go home, torna’ns l’Espanyol. Ja a la tarda, els prolegòmens van venir marcats per una concentració d’uns 200 seguidors al costat de les oficines de l’entitat amb la directiva i els futbolistes en el punt de mira. Amb la pilota en joc no van faltar els càntics contra tot: "Directiva, dimissió", "Chen, ves-te’n ja" i "Jugadors, mercenaris" van ser els principals hits.

Qualsevol inici problemàtic de l’equip de Ramis, per no parlar d’un gol del Llevant, hauria atiat encara més un clima realment hostil. Va passar just el contrari. No s’havien complert ni tres minuts quan l’Espanyol ja dominava al marcador gràcies a la primera aparició de Braithwaite. El punta danès va culminar un córner prolongat per Víctor Ruiz que va permetre alleujar la tempesta, tot i que els càntics van continuar des del sector més bel·ligerant de l’afició periquita.

El guió resultava ideal per a Ramis, que va complir el que va prometre en la prèvia. Amb les importants baixes de Brian Oliván, Puado, Melamed i Expósito, va moure l’arbre en totes les línies. Víctor Ruiz va entrar en l’eix de la defensa, Ian Forns es va ubicar al lateral esquerre i Omar Sadik, un altre jugador del filial, es va estrenar en l’onze formant parella amb Braithwaite. Jofre també es va colar en lloc de Salvi, reforçant aquesta aposta pel planter proclamada per Ramis.

El gol del pitxitxi de Segona va conduir a l’habitual acompliment d’un Espanyol, més preocupat de defensar el seu avantatge que d’ampliar-la. El Llevant va comptar amb més possessió, però no va tenir grans ocasions abans del descans. El bloc català no patia en excés, però es mostrava imprecís i sense idees. Va poder aclarir-se el panorama en l’inici del segon temps, però Sadik i Braithwaite, amb tot a favor en un clar cop de cap, no van tenir punteria.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

La polèmica de les mans

El Llevant, en canvi, va posar les taules castigant la clàssica apatia de l’Espanyol a pilota aturada. Nou drama amb encara mitja hora per jugar. El pols es va encaminar a un cara o creu, a un western de final incert amb més perill per part dels visitants. L’alarma es va encendre a unes possibles mans de Keita Baldé, que haurien causat un suïcidi col·lectiu. El VAR va perdonar els periquitos i a la següent acció va arribar el penal salvador per altres mans que sí que es van decretar. Braithwaite no va fallar. L’Espanyol de Ramis continua viu.