Hugo González es penja una plata i trenca una sequera de set anys

El balear Hugo González va posar fi a set anys d’absència dels nedadors espanyols al podi d’un Campionat del Món després de penjar-se ahir la medalla de plata a la final dels 100 esquena dels Mundials que es disputen a Doha (Qatar). González, que va firmar un temps de 52.70 segons, es va quedar a 2 centèsimes de la medalla d’or, que va ser per al nord-americà Hunter Armstrong amb 52.68. Va completar el podi el grec Apostolos Christou, amb un registre de 53.36 segons.

"No sabia que estava lluitant per l’or, veia el meu company Hunter que sé que és ràpid i per això creia que anava bé. És la meva millor marca personal, no puc demanar més", va explicar el nedador mallorquí de mare brasilera, feliç després del seu èxit. "Estic agraït per tot el suport dels meus companys. Per ara tot està sent immillorable", va afegir l’Hugo, estudiant d’Enginyeria Informàtica i Filologia Portuguesa.

Amb la plata d’Hugo González, campió europeu i triple medallista continental en la prova, la natació en línia espanyola, que no pujava a un podi des dels Mundials de Budapest el 2017, comptabilitza un total de 17 medalles –quatre ors, set plates i sis bronzes– en la història dels Campionats del Món.

La primera medalla

Des d’aquest 2017, quan Mireia Belmonte va aconseguir un or -200 papallona– i dues plates -1.500 lliure i 400 estils– a Budapest (Hongria), cap nedador espanyol havia aconseguit cap medalla. S’hi va quedar a prop en els Mundials de Gwanju 2019 el balear Joan Lluís Pons, quart a la final dels 400 estils, la millor actuació espanyola en els tres últims campionats del món.

La primera medalla de la natació espanyola en línia en uns Mundials va arribar el 1991 a la ciutat australiana de Perth, on Martín López Zubero, campió olímpic un any més tard a Barcelona, es va penjar l’or en els 200 esquena i el bronze en els 100.

Va tornar a pujar tres anys després per partida doble al podi en els Mundials de Roma 1994, en què l’espanyol va assolir l’or en els 100 esquena i la plata en els 200.

Nou anys va haver d’esperar la natació espanyola a tornar a aconseguir una medalla en una cita mundialista, després de veure com el 2003 a Barcelona Nina Zhivanevskaya es coronava campiona universal dels 50 esquena.

Els metalls que es van multiplicar per tres en els Mundials de Roma 2009 en què Rafa Muñoz es va penjar el bronze tant en els 50 com en els 100 papallona, mentre que Aschwin Wildeboer va pujar al tercer esglaó del podi a la final dels 100 esquena.

Quatre a Barcelona 2013

Quatre anys després, l’any 2013, el Palau Sant Jordi de Barcelona va assistir a la millor actuació dels nedadors espanyols en un Mundial, com van testimoniar les quatre medalles (tres de plata i una de bronze) aconseguida per la delegació espanyola.

Mireia Belmonte, que uns anys abans havia aconseguit dues plates en els Jocs Olímpics de Londres, va conquerir dues plates –200 papallona i 400 estils– i un bronze –200 estils–, mentre que Melanie Costa va ser segona a la final dels 400 lliure.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

La collita que es va reduir a tan sols un metall en els Mundials disputats el 2015 a la ciutat russa de Kazan, on Jessica Vall va pujar al tercer esglaó del podi a la final dels 200 braça.

Ara Hugo González ha trencat aquell període sense metalls en un Mundial i es presenta, per tant, de la millor forma a la cita olímpica de l’estiu vinent a París.