Laporta acata,mira i espera
Mentre el Barça es dessagna a la Lliga i ja està a 10 punts del Madrid, el president adopta una actitud passiva en la crisi que ofega el club
Té el Madrid cada dia més lluny, no s’acosta com espera al Girona, mentre Atlètic i Athletic l’amenacen en la lluita pel quart posat. Però Joan Laporta guarda silenci, un silenci que s’estén a una afició cada vegada més desconnectada de l’equip. I del club. Silenci de resignació que es va viure també a Montjuïc, on es va saber del tremend enuig del president perquè Catalunya Ràdio va revelar que havia tirat fins i tot safates de menjar després del vergonyós empat amb el Granada. A més que va rebre alguns insults.
¿Per què accepta encara la ‘fórmula Xavi’?.
Fins ara, el president s’ha mantingut en una postura passiva en la crisi. La seva única decisió, allunyada del tradicional model laportià de portar la iniciativa i prendre decisions valentes com acostumava en el seu primer mandat, ha sigut no decidir res. Va acatar la fórmula que li va proposar Xavi. El me’n vaig al juny, però em quedo al gener del tècnic, potser lligat de mans per la situació econòmica que escanya el club ja que no disposa de fair play salarial per emprendre cap operació.
És un simple espectador. No intervé directament, afavorit, això sí, per ser tot a Montjuïc, un lloc sense massiva presència de socis i abonats –només 17.000 es van comprometre a pujar-hi– amb turistes sense la càrrega ambiental i de tensió del vell Camp Nou. Tot i que ja va sentir insults d’aficionats.
¿Quin marge de maniobra la queda encara?.
El temps corre en contra de Laporta. I de Xavi. I del Barça. Queden quatre mesos de Lliga, un camí massa llarg si l’equip no reacciona perquè se li faria interminable. Però abans hi ha una frontera que ho determina tot: els vuitens de final de la Champions contra el Nàpols. Aquest doble duel europeu (21 de febrer a Itàlia i 12 de març a Montjuïc) emergeix ara com l’examen final, vista la caiguda a la Lliga, una vegada perdudes Supercopa i Copa en un gener tràgic.
A l’assumir la fórmula Xavi, el president es converteix en còmplice d’aquesta, tot i que tots dos són conscients de la necessitat d’accedir als quarts de final de la Champions. Necessitat esportiva –una caiguda portaria més virulència a la crisi– i, alhora, necessitat econòmica perquè deixar d’ingressar aquests 15 milions generaria un efecte devastador sobre els comptes del club, cada vegada més plens de números vermells, cosa que limita el pròxim projecte.
¿Quines sortides hi ha?
De moment, Laporta mira, calla i espera, tot i que el cabal de la crisi augmenta sense parar. Espera que Xavi proporcioni solucions a un equip que és, per si mateix, un problema gairebé irresoluble. Ho és perquè ha perdut la senya d’identitat que el va fer campió de Lliga la temporada passada. Llavors, era un Barça sòlid i granític, per molt que el seu joc no fos seductor. Ara és un Barça transparent i vulnerable que es queda despullat, exposat i sense ànima.
Laporta no vol per ara activar el que el mateix Deco va qualificar com a "solució d’emergència". Això implicaria trucar amb urgència a Rafa Márquez perquè deixi el Barça Atlètic i pugi Montjuïc. El tècnic mexicà seria, si Xavi no aixeca l’equip, una alternativa temporal fins al mes de maig ja que el club no el veu com una aposta a llarg termini.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- CIÈNCIA Trobat el cadàver d’una cria de mamut en un estat sense precedents
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong
- A CATALUNYA La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants
- Valentí Fuster: "Soc cardiòleg, però em costa entendre la perfecció del cor"
- Tradicions i gènere Les dones carreguen encara amb el pes de les festes de Nadal