Xavi passa d’un caos a un altre

I és clar, d’entre les tripes recargolades del vell i rovellat San Paolo de Nàpols, al mateix lloc on El Diego es vestia d’àngel celeste en la gespa per després travestir-se davant el mirall de dimoni, Xavi Hernández apuntava amb el gest propi d’estar desubicat. I és normal. L’entrenador que se’n va anar sense haver-se’n anat, i que ara compleix una funció similar al de l’entrenador interí, se sap davant un examen definitiu. Per molt que el president Joan Laporta continuï insistint-li que li permetrà acabar la temporada, per allò de no passar al record com el president que va acomiadar Messi, Koeman i Xavi.

Ambient irrespirable

L’ambient al Barcelona és irrespirable. Frenkie de Jong va protagonitzar a Nàpols un furibund atac contra la premsa mentre salvava de la crema els mateixos dirigents que el volen vendre. Mentrestant, el pèssim joc de l’equip ajuda a mitigar els mals econòmics i institucionals que consumeixen el club. Però qualsevol cosa sembla poca en comparació amb el Nàpols, governat per un altre capatàs amb maneres d’un altre temps, el productor cinematogràfic Aurelio De Laurentiis, nebot del mític Dino De Laurentiis, productor de pel·lícules com La Bíblia, Conan el Bàrbar o, sí, l’extravagant Flash Gordon.

Quan tot s’acosta al surrealisme, passen coses com que el campió italià –el Nàpols va guanyar la Serie A 33 anys després– sumi ja tres entrenadors en la temporada posterior a l’èxit. Després de la sortida de l’enyorat Luciano Spalletti, ja han descarrilat Rudi García i Walter Mazzarri, aquest executat a 48 hores del duel contra el Barça per un Aurelio Di Laurentiis que va considerar bona idea anunciar-ho en el seu compte d’X.

Tan grotesc és l’escenari que el nou entrenador, Francesco Calzona, actual seleccionador d’Eslovàquia i el mentor del qual va ser Maurizio Sarri, va haver de ser presentat 24 hores abans del decisiu duel contra el Barça. El pla de partit, doncs, serà una gran incògnita per a Xavi, a qui de poc servirà haver intentat entendre per què el Nàpols va novè de la Serie A, a nou punts dels llocs de Champions i a 27 del líder, l’Inter.

No tot acaba aquí. Victor Osimhen, el seu jugador franquícia, davanter que té com a gran referent l’exblaugrana Emmanuel Amunike, va arribar tard de la Copa Àfrica. No va participar en l’últim empat contra el Genoa, però la seva presència contra els blaugrana sembla imprescindible. Per molt que faci mesos que coqueteja amb la seva sortida, especialment a un PSG que busca recanvi a Kylian Mbappé. Tant embolic ha fet perdre frescor a Osimhen, que porta vuit gols aquesta temporada (només un en la Champions) en 18 partits. El curs passat en va marcar 31 en 39 enfrontaments, inclosos cinc en una Lliga de Campions en la qual el Milan el va deixar fora a quarts.

El control defensiu

Castigat per De Laurentiis, el mitjapunta més talentós, Zielinski, per voler anar-se’n a l’Inter amb la carta de llibertat, bona part de les opcions napolitanes passen pels rampells de talent per la banda esquerra del georgià Khvicha Kvaratskhelia, a qui Kounde s’hauria d’encarregar de controlar.

Una de les obsessions d’un Xavi Hernández cada vegada més resultadista i pendent de les estadístiques i el Big Data, ni de bon tros del joc, passa pel control defensiu, no tant constructiu. D’aquí que li passi pel cap deixar a la banqueta Cubarsí perquè Iñigo Martínez faci parella amb Araujo; o que estabilitzi l’aposta per Christensen en un centre del camp amb quatre peces. Gündogan, a qui va descansar d’inici en la insuportable tarda de Vigo, serà titular al costat de Pedri, que s’escorarà a l’esquerra, i De Jong, que a Nàpols va marcar l’únic gol a domicili del seu periple continental.

Notícies relacionades

Jorge Martín, contra tots i contra tot

El trist Nadal de Frenkie de Jong

El Barcelona no guanya fora en l’anada dels vuitens de final de la Champions des de fa vuit anys (0-2 a l’Arsenal en la temporada 2015-16). Déu-n’hi-do.

"No tinc la sensació que m’hagin de fer fora", va sospirar Xavi Hernández. "Jo penso en positiu, no en escenaris negatius", va concloure. Beneït.