Bitllet històric per als Jocs Olímpics

Darrere d’aquest fet històric hi ha una conjura del vestidor, igual que va passar en el Mundial. Les líders d’aquest equip, Alexia Putellas i Irene Paredes, van ser les que van donar la cara i van actuar com a portaveus quan tot el soroll al voltant els robava el protagonisme que s’havien guanyat. Montse Tomé sabia que necessitaria el lideratge de la capitana blaugrana, a qui havia trobat a faltar en les últimes convocatòries per culpa de la lesió. En aquesta convocatòria decisiva va comptar amb ella, malgrat estar submergida encara en un procés de recuperació del genoll esquerre, i això va aixecar un vendaval que va tensar la relació entre la futbolista i el Barça en ple procés de renovació.

La fórmula li va sortir bé. Alexia, sense l’alta mèdica, no va entrar en la llista de convocades, però va estar en els moments previs amb la resta de l’equip. La capitana sempre ha sigut una líder innata i ha comandat aquesta selecció tant dins com fora del camp. Amb ella, totes se senten protegides, sobre tot Jenni Hermoso. Després de l’ocorregut en la cerimònia de medalles del Mundial, la 10 va sentir una pressió sobre ella descomunal. Va tornar a Mèxic quan s’obria el procés judicial contra Rubiales. Necessitava desconnectar. Però el que realment sempre ha volgut Jenni ha sigut marcar una època, i això va fer ahir marcant el primer per obrir el camí cap a París. Havia de ser ella.

Mateixa base però amb retocs

L’equip que es va alçar com a campió del món és pràcticament el mateix que el que va segellar, ahir, el seu bitllet a París per als Jocs. En la victòria davant els Països Baixos (3-0), Espanya es va mostrar intractable. Malgrat que s’ha mantingut el bloc principal, Tomé ha introduït petites variacions en la llista per a la fase final de la Nations League. Va tornar Alba Redondo, que no havia sigut cridada des del Mundial, així com Sheila i Maite Oroz. Es van quedar fora Enith Salon, Inma Gabarro i Ivana Andrés, que malgrat això es va desplaçar a La Cartuja per recolzar les seves companyes.

No obstant, durant aquests mesos en què Espanya ja portava cosida l’estrella al pit els canvis més grans no es van donar a la gespa, sinó als despatxos. El polèmic i no consentit petó de Luis Rubiales a Jenni Hermoso va sacsejar la federació i no només la cadira del president es va esfondrar.

L’adeu de Vilda

Un dels primers a haver d’entregar el xandall va ser Jorge Vilda, màxim suport de Rubiales i qui havia sigut el seu gran confident durant el Mundial i després dels fets ocorreguts en l’entrega de medalles. Fent el mínim soroll possible, va ser el primer a abandonar Las Rozas (setmanes més tard fitxaria per la Federació del Marroc), però, després d’ell, una llarga llista d’executius i directius quedaven assenyalats i sentenciats.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Amb l’únic adeu de Vilda quedaven dues butaques lliures. La d’entrenador, que va ocupar amb una certa pressa Montse Tomé, que s’ha estrenat aconseguint el bitllet als Jocs Olímpics de París i la classificació a la final del torneig, i la de director esportiu, que va ser per a l’arquitecte del millor Barça de tots els temps: Markel Zubizarreta.

La seva arribada a l’RFEF, amb el seu segon Gonzalo Rodríguez (també exblaugrana), ha sigut clau en el procés d’entesa entre les jugadores i l’ens federatiu i per desbloquejar les incomptables situacions límit que s’han produït en aquests mesos. El seu tarannà discret i el seu coneixement a la perfecció de l’ecosistema i del futbol femení ha permès que les jugadores, tant les que estan com les que no, se sentin escoltades.