Tebas guanya als jutjats el Reial Madrid i l’Athletic en el cas CVC

L’acord de LaLiga amb CVC és legal. Així ho ha decretat el Jutjat de Primera Instància número 15 de Madrid, en una sentència coneguda ahir, segons van confirmar fonts coneixedores de la sentència. En aquesta es desestima la demanda presentada pel Reial Madrid i l’Athletic per l’acord en el qual la majoria de clubs de Primera i Segona van accedir a vendre al fons CVC un 10% dels seus drets de televisió durant 50 anys, a canvi d’uns 1.900 milions.

D’aquesta xifra, uns 1.300 ja havien sigut abonats a l’associació que presideix Javier Tebas, i quedava pendent l’últim dels pagaments, compromès per al 30 de juny per al fons d’inversió. Des de LaLiga sempre van transmetre tranquil·litat als clubs sobre la possibilitat d’un escenari apocalíptic en el qual la justícia determinés que l’acord que havia obert aquesta aixeta de milions fos il·legal. Un revés judicial hauria suposat una gran amenaça per a l’economia de la competició.

L’esperat blindatge judicial va arribar amb la decisió del Jutjat de Primera Instància número 15 de Madrid de desestimar la demanda, de la qual es van despenjar el FC Barcelona i la federació espanyola, contra l’acord que va permetre la creació de LaLiga Impulso.

Arguments contundents

La decisió és recurrible davant l’Audiència Provincial de Madrid i, en última instància, davant el Tribunal Suprem. És previsible que tant l’Athletic com sobretot el Reial Madrid esgotin aquesta via, però la contundència amb què s’exposen els arguments en la sentència reforça la tranquil·litat dels clubs afectats. "És la ratificació que les coses estan ben fetes. Era legal en l’àmbit civil i en l’àmbit penal", va declarar Javier Tebas, després de conèixer la sentència, i va afirmar que no ens sotmetem a les amenaces i a les coaccions de ningú per molt gran que sigui", amb referència al president blanc, Florentino Pérez.

El Reial Madrid i l’Athletic, de la mà en aquest assumpte, denunciaven que l’acord LaLiga-CVC contravenia tres textos legals: la llei de l’esport de 1990 (vigent en aquell moment), el decret llei 5/2015 que regula la comercialització conjunta dels drets de televisió dels clubs i els estatuts de LaLiga. La jutge María Vilma del Castillo detalla en la seva interlocutòria el que, segons el seu parer, suposa la inexistència de vulneracions relatives a aquests tres textos a què les parts estan sotmesos. Sobre l’incompliment estatutari, relatiu a una presumpta falta d’informació de LaLiga cap als clubs afectats, no només entén acreditat que se’ls van oferir reunions informatives prèvies, sinó que també ressalta que tant el Reial Madrid com l’Athletic van acudir a aquestes reunions. "No es prova de cap manera que la informació que van requerir i que no hauria sigut proporcionada fos rellevant ni concloent per poder decidir sobre el seu sentit de vot", resumeix.

Incorporació voluntària

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Quant al decret llei 5/2015, l’Athletic i el Reial Madrid denunciaven una presumpta "expropiació o apropiació indeguda de la titularitat de drets audiovisuals", arguments que la jutge desestima per tal com la incorporació a l’acord és voluntària per part dels clubs, que no veuen afectats els seus ingressos a causa de la participació d’altres clubs en el contracte. De la mateixa manera, destaca que les despeses i costos derivats de l’operació només es repercuteixen als clubs implicats, per la qual cosa rebutja els arguments dels demandants.

Finalment, el Madrid i l’Athletic entenien que la creació d’una filial mercantil (coneguda com LaLiga Impulso) participada per CVC per gestionar el negoci comú vulneraven tant la llei de l’esport com els estatuts de la societat. La jutge destaca en aquest punt que "CVC no ocupa cap lloc en els òrgans de govern i administració de LaLiga ni és membre de l’associació", i que "han de diferenciar-se les funcions públiques que LaLiga exerceix per delegació i estan sotmeses al control del CSD, de les funcions privades".