Espanya escriu una altra pàgina per a la història

El matx va ballar sota la batuta d’Espanya. Les de Montse Tomé, que mirava les futbolistes des de la banda amb un dossier de papers a la mà dreta, no van deixar lloc al dubte. No van permetre que França intentés imposar-se i es van apoderar de l’esfèrica. Amb certa pressa, això sí. En els primers compassos els va faltar calma a les espanyoles. Hi havia pressa per avançar, per superar línies, per marcar.

Malgrat alguns errors, França no va crear perill. Gairebé ni va superar el migcamp, mentre que Espanya es va instal·lar a la seva part del camp. Ho va provar Paralluelo, però la pilota va acabar fora en un parell d’ocasions. Ho van continuar intentant les campiones del món. No pararien d’intentar-ho.

I, si una cosa defineix aquesta selecció, és la determinació i la resiliència. Una imponent incursió d’Olga Carmona per l’esquerra i una centrada mesurada al cor de l’àrea va acabar amb la rematada d’Aitana Bonmatí a boca de canó. Sense pietat va superar Peyraud-Magnin, que es va quedar clavada al primer pal.

Un somriure d’orella a orella se li va dibuixar a la cara a la 6 d’Espanya. El va seguir una abraçada coral amb els ulls vidriosos, que es van dirigir al seu torn a la banqueta. Amb un gest, la migcampista demanava a dues companyes que sortissin a celebrar-ho amb ella. Oihane i Eva Navarro no van poder evitar-ho. Aitana va recórrer tot el camp per fondre’s totes tres en una abraçada que era alè.

Com fars

Instants abans del gol s’encenien els llums dels mòbils. Com cuques de llum, com fars. Estrelles al firmament, creant una jugadora que enguany ha tocat el cel. És la millor futbolista del món, la més diferencial, i amb un tracte de pilota exquisit i únic. Futbolista de cap a peus, conscient del seu rol, Aitana Bonmatí no cessa en el seu ascens a l’Olimp del futbol.

Títols individuals, com la Pilota d’Or i el The Best, i també col·lectius amb el Barça i amb la selecció. Portaveu i reivindicativa fora de la gespa i clau a dins. Amb l’adrenalina pels núvols després del gol que començava a decantar la final, la col·legiada va assenyalar el descans.

"Potser la gent es tornarà a recordar una mica de nosaltres amb la final", assenyalava Laia Codina abans de la final. És Espanya una selecció que, per si no fos prou, juga a un futbol esplèndid amb l’ADN Barça del tot incrustat. Només calia veure l’onze inicial, amb sis blaugranes. Són les que marquen el ritme, el futbol, el joc. Rubriquen el tempo i mouen la pilota. Amb destresa i contundència, amb eficiència i de memòria. I, des de la banqueta s’ho mirava la capitana. Alexia Putellas, que va entrar en la convocatòria per sorpresa, no va disputar ni un minut.

I, amb aquestes connexions, era impossible que el segon no el firmessin unes botes culers. Mariona Caldentey es va desmarcar i es va perfilar dins l’àrea per efectuar una rematada girant sobre si mateixa que va ajustar al segon pal. La balear va acostar més a la gesta, aquesta nova foto històrica per als pòsters que haurien d’omplir habitacions i carpetes.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Se n’acumulen moltes els últims mesos. A La Cartuja, a més, se’n va veure una altra que fa callar moltes boques. Els 32.657 espectadors que van omplir les grades. Un nou rècord de la selecció espanyola en territori nacional, que es va firmar en la semifinal contra els Països Baixos.

Aquest equip no té sostre, ni pel que fa a números ni a resultats. Campiones, una vegada més. I va deixar França sense rematar ni una vegada a la porteria de Cata Coll.