Reconeixible malgrat tot

El central juga de lateral dret, el lateral dret s’ha traslladat a l’esquerra, un central actua de migcampista, un extrem esquerre exerceix d’interior dret i un altre atacant no juga en punta. El davanter centre titular descansa i no el substitueix el davanter centre comprat fa dos mesos, sinó un juvenil de 18 anys que li passa per davant. No és el més jove del grup, sinó que hi ha un de noi de 17 anys i i un altre de 16, titulars habituals, i són els que més enlluernen l’afició. L’entrenador no s’asseu a la banqueta, sinó a la grada, castigat, perquè ha vist més targetes grogues que 18 dels seus futbolistes.

Aquest era el Barça que s’enfrontava al Mallorca, tan singular com el fet de jugar en divendres. I res és, en el fons, una sorpresa en un club ric empobrit que juga de llogat en un estadi municipal en desús sense ajudes de l’ajuntament per haver-lo revitalitzat amb obres i amb calor humana.

Un equip d’autor

No era un Barça tan irreconeixible ni desconegut, tampoc en les seves prestacions sobre la gespa, pobres, decebedores. No és un equip d’autor, però tindrà nom i cognoms. Lamine Yamal dona identitat, personalitat, vida, gols i genialitat al Barça.

"M’han deixat espai i he xutat", comentava amb senzillesa el futbolista, una altra vegada el MVP del partit, i que va improvisar un discurs preparat per als micròfons de DAZN. De vegades li toca assumir la responsabilitat de parlar. Va concedir poca importància al golàs i va ressaltar l’important que era haver deixat "la porteria a zero" al partit 400 de Ter Stegen, que va felicitar.

Koundé ha estat més vegades a la banda que al centre, Cancelo va venir ensenyat per espavilar-se com un esquerrà, Christensen ha acabat donant més regularitat que ningú com a pivot, Marc Guiu ha marcat tants gols com Vitor Roque, Cubarsí és el defensa amb millor passi i Lamine Yamal ha aconseguit tants mèrits com per ser indiscutible. El gol decisiu del triomf que va escampar els xiulets que anaven a produir-se ho va corroborar. Un golàs que convida a pensar en l’últim predecessor de 16 anys que tantes nits de glòria va donar. Aquell que deia: "Recordeu el meu nom".

Ni la lesió del pobre Raphinha a la primera meitat va ser excepcional: el dia del Sevilla (el 29 de setembre també era divendres) es va estrenar d’interior dret, també es va lesionar (aquella va ser muscular, la d’ahir a la nit només un cop) i també va ser substituït al minut 37 per Fermín.

Notícies relacionades

Jorge Martín, contra tots i contra tot

El trist Nadal de Frenkie de Jong

Un canvi forçat que s’afegia als quatre voluntaris que havia dictat Xavi abans de pujar a la tribuna per veure des d’una cabina el joc del seu equip. Òscar, el seu germà erigit en capità en cap, xiuxiuejava Sergio Alegre, el tercer de l’escalafó, la visió dels analistes. Només va reservar Lewandowski per al Nàpols.

El quart partit i la quarta victòria en què Òscar va estar al capdavant de l’equip, i es va permetre parlar i fer broma amb Javier Aguirre malgrat la càrrega de tensió que anava acumulant el matx, desactivada per Lamine Yamal.