Xavi: "L’equip ha millorat des que vaig dir que me n’anava"

Hi ha un parell de nens que són una benedicció per al Barça. Pau aguanta darrere i Lamine decideix a dalt. No hi ha gaire més en un equip que se sosté sobre una parella d’adolescents que són un tresor i, alhora, la constatació que alguna cosa no s’acaba d’engegar. Cubarsí i Yamal havien de ser joves que comencessin tranquils, sense cap responsabilitat. Només disfrutar de la seva sorprenent irrupció en l’elit, però són, en realitat, els pilars del Barça de Xavi, capaços d’apaivagar fins els xiulets que es van sentir amb freqüència a Montjuïc.

"L’equip ha millorat des que vaig dir que me n’anava, no és casualitat. L’equip s’ha connectat bé", va comentar Xavi, que estava mirant des d’aquesta cabina a les altures de l’estadi el que passava en el Nàpols-Torí (1-1). "Ho donarem tot per passar a quarts, no he vist aquest partit, només pendent de millorar coses en el descans. Hem fet un partit solvent davant un rival molt rocós", va comentar el tècnic.

La nit era estranya. Tot ho era. Des de l’alineació inicial de Xavi (només un centrecampista natural a la línia de tres i era Gündogan), que tenia un atac d’adolescents amb Lamine Yamal i Marc Guiu, fins al joc irregular del Barça.

Xiulets a Montjuïc

Tan irregular i trist en determinats moments, fallant fins i tot un penal, que el públic va acabar xiulant el seu equip. Aquest públic que va tenir la valentia de pujar un divendres a la nit a la muntanya olímpica de Montjuïc, de la qual va baixar ja gairebé de matinada, estava especialment sensibilitzat. Potser, van ser xiulets per la inacció del Barcelona a San Mamés, que va desfermar la ira de Xavi i de milers de culers. Al minut 32 es van sentir els primers xiulets que van esquinçar la freda nit barcelonina. No van ser els únics. Ja en el temps afegit, minut 45 +2, i al comprovar que l’equip continuava sent pla i insípid, es va sentir el segon capítol de la mateixa queixa.

Xiulets i més xiulets, mentre el tècnic, ocult en una de les cabines de l’estadi per la seva sanció, estava enfadat pel que veia a la gespa. Tampoc és que hi hagués gaire gent a Montjuïc. No arribava ni a 40.000. El club va informar que es tractava, al final, de 38.225 espectadors. Públic, a l’inici, silenciós; després, preocupat i, finalment, inquiet i enfadat.

Notícies relacionades

Jenni Hermoso recorrerà la sentència que condemna Rubiales pel petó i l’absol per coaccions

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadre; Madrid-Atlètic, derbi europeu

Tenia raó. A l’arribar al descans, 0-0. O sigui, 135 minuts consecutius del Barça sense marcar ni un sol gol. Del 0-0 de San Mamés al 0-0 de Montjuïc. Ni de penal –que malament el va tirar Gündogan– era capaç de marcar. Molt xut (13) i només quatre a porta: Koundé (va parar Rajkovic), Gündo (penal errat), Gündo (va parar Rajkovic) i Fermín (va desviar Rajkovic). Ni un de sol encertat d’un davanter blaugrana.

I va aparèixer Lamine Yamal per apaivagar tant xiulet amb un golàs descomunal que va aixecar Montjuïc. "Ens ha marcat la diferència", va dir Xavi. "El Pau no sembla que tingui 17 anys. És intel·ligent, sap quan xocar o no amb Muiqui i Larín. Pau té una jerarquia i una pausa", va afegir el tècnic, feliç amb els seus nens.