Lamine i Pau, fills d’una idea

Nens criats i alletats a casa, nois que entenen a la primera l’estil de joc d’un club confús i desorientat. Ni 40.000 persones pugen a veure’l a Montjuïc, retrat de la profunda desafecció social que es viu. Nens transformats en la bandera d’un futur millor. Tot i que, en realitat, ja són amos del present. "Estem davant dos futbolistes que poden marcar una època en el club", va confessar Xavi després de guanyar i obrir la porta a Lamine i Pau, enderrocant velles jerarquies i trobant premi immediat en la seva valentia. Nens que decideixen a les àrees. El més difícil de trobar. I, per descomptat, el més car. Ells, en canvi, són fills d’una idea.

Al camp hi havia João Félix , que li va costar a l’Atlètic una fortuna: 135 milions d’euros. També va començar formant atac amb Raphinha (60 milions). I el va compartir després amb Lewandowski, un nou llegendari. O Vitor Roque, el jove davanter, però no tant com ell (té 19 anys el brasiler). I fins i tot Gündogan, el capità del millor City de la història, trepitjava la gespa de Montjuïc, tan erràtica i imprecisa que va fallar un penal.

"Té flaixos de Messi"

Però va haver de ser Lamine Yamal qui va decidir un partit aspre, "rocós", com el va definir després Xavi, inventant-se un gol que només havia estat abans en la seva ment. Un monumental golàs per apaivagar els xiulets que havien sobrevolat la muntanya olímpica davant el trist joc blaugrana. No hi havia res en aquella pilota que li va donar Lewandowski en la frontal de l’àrea del Mallorca. Una pilota rutinària que Lamine va transformar en una obra d’art. Ja havia avisat abans amb una acció similar que la mà dreta –perdó, els dits de la mà dreta– de Rajkovic i el travesser havien frustrat. El millor encara havia d’arribar.

Va rebre la pilota del polonès i es va inventar una jugada exquisida giravoltant a l’interior de l’àrea balear, amb fins a vuit rivals pendents d’ell. Control, intent, regat, me’n vaig per aquí i surto per allà, com si fos un prestidigitador. I al setè toc es va treure un cop amb l’esquerra imponent que va petrificar el porter mallorquí. Tot va succeir a la velocitat de la llum. Només sis segons en què va embogir Dani Rodríguez, el seu marcador, que no té res a retreure’s. Va fer el que havia de fer davant un davanter normal. Però Lamine no té res de normal. Tot en ell és extraordinari. En un partit normal va crear un gol d’un altre món.

"Sense fer el seu millor partit, ha marcat la diferència. És capaç de retallar i ficar-la per l’escaire", va recordar Xavi, que intenta evitar una comparació que pot ser molt nociva quan li van recordar que Javier Aguirre, el seu col·lega del Mallorca, havia vist alguna cosa de Messi en aquest cop amb l’esquerra de Lamine. "Qualsevol que es compari amb Leo hi surt perdent, perquè és el millor jugador de la història. Però hi ha moments en què... A més, és esquerrà tancat i va per dins. Fa la sensació que tenim flaixos de Messi. Però no és bo comparar-lo", va afegir Xavi.

"Juga com un veterà"

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

A Pau li encanta defensar. Entén el joc. Domina l’escenari. I no li importa empetitir davanters a 70 o 80 metres de la porteria de Ter Stegen. No té tampoc vertigen per deixar un latifundi a la seva esquena. Li és igual. Té pausa i calma amb la pilota als peus. No és alt. Fa 1.84 metres. Muriqi li treia 10 centímetres (el bosnià mesura 1.94) i Larín, quatre (el canadenc se situa en 1.88), però no van derrotar en cap moment el central, el noi que ja té fins i tot càntic propi de l’afició blaugrana. "¡Cu, cu, Cubarsí!".

Tal és la seva influència en el joc del Barça que en menys de tres mesos ha aconseguit un enorme impacte. Xavi organitza la defensa en funció d’ell. A l’inici exercia de central esquerrà. Però fins i tot va modificar el rol d’Araujo, sancionat contra el Mallorca, a qui ja havia enviat el tècnic al flanc esquerre perquè Pau jugués en el seu lloc natural: central dret. Des d’allà té mirada curta, defensa amb una intensitat sorprenent, com si l’hi anés la vida (i l’hi va), i visió panoràmica del joc. "Cubarsí té 16 anys, perdó, 17, i juga amb jerarquia de veterà", va confessar Xavi, l’entrenador que ha entregat les claus de la defensa del Barça a un adolescent. "És un jugador importantíssim. ¡És espectacular!.