Márquez i Acosta anuncien diversió

Diumenge, el dia que els altres veuen escapar-se el cap de Ducati, la moto del qual és, possiblement (bé, no, sens dubte), una moto única, especial per a ell. Bagnaia, que va ser discret dissabte a l’esprint, se’n va anar a dormir convençut que guanyaria diumenge. El dia del senyor. Del senyor campió. "Si algú ho té tot per la mà, som nosaltres", va dir sense supèrbia.

Però entre dissabte i diumenge, Bagnaia, que abans guanyava per bastant més del segon pelat amb què ho va fer ahir, al seu dia, va superar el sud-africà Brad Binder (KTM), va confirmar que aquest any tindrà més rivals en el seu somni de convertir-se en tricampió de la categoria reina "amb el qual entrarà a l’Olimp dels déus", segons el seu cap Davide Tardozzi.

Carrera intel·ligentíssima

Perquè tant Binder, com Jorge Martín (Ducati, 3r), com Marc Márquez (Ducati, 4t), carrera intel·ligentíssima la del vuit vegades campió del món, com l’atrevit geni de Mazarrón, Pedro Acosta (GasGas, 9è), van demostrar ahir que tenen moto, mans, ganes, saviesa i coratge per, en un campionat de 42 (bé, ara ja 40), complicar-li la seva gesta.

No hi va haver gaire carrera, la veritat. Bagnaia, insisteixo, es va escapar, va regular durant les 21 voltes del GP, va prémer de valent en el novè i desè gir, on li va treure mig segon a Binder, i adeu molt bones. Allà va acabar la carrera, es va dosificar i va conquerir el liderat, amb dos i tres punts més que Binder i Martinator, després del primer combat de la temporada.

Les altres coses van ser, sobretot, una demostració de màxima categoria dels dos nois que, separats per 11 anys, semblen disposats a alegrar-nos la vida a tots aquells que estimem apassionadament les motos, les carreres i els individus com ells. Márquez, de 31 anys, que s’ha jugat part de la seva fortuna, prestigi i il·lusions en un sobtat canvi de moto, deixant la Honda de tota so vida (11 anys, amb ells), per tornar a somriure, a disfrutar i a guanyar. I aquest nen rebel, poc manejable, intrèpit, de 19 anys, anomenat Pedro Acosta i anomenat el tauró de Mazarrón.

El ‘rookie’, contra totes

MM93 va complir el promès dissabte a la nit després de debutar amb un superb cinquè lloc. Va ser quart després d’una gran carrera, llepant el podi ("quan m’he acostat a Jorge (Martín), ha respost molt bé i jo ja tenia el meu pneumàtic davanter per a poques bromes") i, sobretot, causant una impressió formidable, ni tan sols perdent la compostura quan Acosta el va passar com un míssil. "Sabia que arribaria", va dir el vuit vegades campió del món, "perquè el ritme no era alt i ell, com a bon debutant, va sortir contra totes, que és el que ha de fer ¡sí senyor! un rookie, després ho va pagar, però bé per ell".

Missió complerta, va dir MM93. "No era el dia per arriscar. Ha sigut una carrera d’estratègia. El meu estil, amb aquesta moto, gasta molt la roda de davant en circuits com aquest. Gran cap de setmana, sense caigudes, al davant, passant-m’ho bé i millorant. Queda tot. Hem de continuar progressant. Som allà, però Bagnaia continua sent la referència i encara tenim molt que aprendre i fer. Quan toquem sostre, serà el moment de veure com li traiem les últimes dècimes a aquesta moto".

Una cosa ha quedat clara en aquest primer cap de setmana d’inauguració del Mundial. El veterà campió i el bicampió que ve marcaran terreny en aquestes primeres carreres i, després, amenaçaran els favorits. Márquez ha pogut comprovar, ja en el seu primer cap de setmana de la nova era, que el canvi de moto ha sigut tot un encert i que, amb quatre o cinc carreres més, pot estar, llavors sí, per pujar al podi. I Acosta, al marge d’espantar la gent i presentar les seves credencials de bicampió del món, s’ho ha passat molt bé, aprenent.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

"M’ho he passat molt bé, molt", va reconèixer el tauró. "Feia tres anys que no m’ho passava tan bé, ja que a Moto2 amb prou feines podies avançar. I, sí, sí, he recordat els meus divertits temps de Moto3 en què la moto em responia a la perfecció i disfrutava avançant. Però… sempre hi ha d’haver un però, no podia ser tot perfecte el primer dia i he comès un error de gestió, ja que no crec que la davallada fos qüestió dels pneumàtics, sinó una mica de tot, consum, agressivitat, no sé, una mica de tot. Però estic molt content, sí, sí".

Aquest Acosta divertit, aquest Acosta famolenc, aquest Acosta estilós va ser la millor notícia del primer GP de l’any, amb el renaixement de Marc Márquez. ¡I tant que sí.