Al lloro: ni malament, ni tan bé

En ocasions, amb el problema afegit que no hi ha hagut un reemplaçament i s’ha optat per la redistribució de funcions en l’àmbit intern. El club segueix sense director per a Barça Studios després de la sortida de Paco Latorre, malgrat que és la peça angular del projecte de sortida a borsa. Tampoc hi ha un director per a l’Espai Barça, després de la marxa de Ramón Ramírez. Ni en la direcció corporativa, després de la dimissió de Maribel Meléndez abans que també plegués veles el vicepresident econòmic, Eduard Romeu. Ell tampoc tindrà un substitut.

La gestió del club queda encara més en mans del mateix Laporta i qui ha exercit de primer executiu a l’ombra des de la sortida de Reverter, el tresorer de la junta, Ferran Olivé. Són les dues persones que més directament han definit els últims passos, inclosos els d’avalar amb patrimoni propi per poder continuar inscrivint futbolistes.

Les sortides de l’últim mes, per més que es presentin en un escenari de normalitat i de raons personals, evidencien que alguna cosa falla en el pla. Romeu deia a l’octubre que el pressupost estava assegurat en un 95%, però LaLiga va retallar al gener el límit salarial en uns 60 milions, evidenciant que el pla no estava tan garantit. L’operació de Barça Media no acaba de resoldre’s i a l’impagament de 40 milions del2023 s’afegeix un nou venciment de 30 milions el 15 de juny. Els ingressos per matchday a Montjuïc no estan sent els esperats i en el pla comercial encara faltaria segellar algun nou patrocini per complir objectius.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

Tot apunta a un nou estiu complicat i la sensació que, si no hi ha sortida de jugadors importants, el club tornarà a la casella de sortida del 2021: necessitat de retallar. Un es queda amb la sensació que el veritable estrenyiment de cinturó hauria d’haver sigut fa tres anys, aprofitant que la massa social estava més predisposada a aquest "sang, suor i llàgrimes". Ara, pocs entendran que, venuts actius per 800 milions d’euros i renunciat a 40 milions anuals per televisió en 25 anys, s’afirmi que cal fer nous sacrificis.

Però caldrà fer-los i, en una mostra de maduresa, seria d’agrair que el fan accepti que un títol ahir, avui i demà val menys que qualsevol decisió que preservi la viabilitat futura de la institució. Perquè, al lloro, que no estem tan malament per parlar de fallides o rescats, però tampoc tan bé per fer com si no passés res.