¿L’Espanya de tothom?

Notícies relacionades

Martín és a Qatar amb 11 costelles trencades i un pneumotòrax

Entre tòpics i trampes

Segurament no li devia interessar, però que ho digui clarament. No li agrada prou el futbolista, i punt. Però, és clar, hi ha un problema: De la Fuente podria ser cessat si no fem un bon paper en l’Eurocopa. Llavors, ¿què passaria? Brahim, que té 24 anys, un gran marge de creixement i molts anys de futbol per davant, ja no serà una opció per al pròxim seleccionador. La gestió d’un futbolista potencialment internacional ha sigut nefasta. L’han deixat escapar. Que s’ho facin mirar, però el problema és que no hi ha ningú al capdavant de la nau. El president de la Federació vol mantenir-se en el càrrec per inacció, passant desapercebut. A veure si ningú se n’adona que està allà i així pot seguir.

Em va cridar l’atenció el que va dir l’altre dia De la Fuente en roda de premsa. Això que "a Madrid ens creiem el centre de tot" buscava l’aplaudiment de l’Espanya perifèrica i enviava un missatge contra el supòsit poder de Madrid. El va treure per reforçar la seva postura en el cas Brahim, però això no fa més que demostrar que allò d’unir no va amb ell. El "divideix i venceràs"sona a estratègia de temps passats, de victimisme pels pals que està rebent per deixar escapar Brahim o per l’ostracisme de Sergio Ramos, un altre tema difícil. El central del Sevilla està completant una gran temporada en la seva tornada a la Lliga. Titular indiscutible, bon rendiment i sense problemes físics, De la Fuente no el porta perquè faria ombra al vestidor i suposadament també per l’edat, però en canvi convoca Jesús Navas, que és de la seva quinta. En fi.