‘Del Madrid me’n cuido jo’

Tothom sap que Pep Guardiola és a Barcelona. La setmana de seleccions és una bona data per tornar a Barcelona, per veure els seus, els seus de veritat, compartir bones estones amb tothom, canviar impressions, continuar parlant de futbol, del present i del futur, visitar els llocs més estimats, compartir xerrades amb la gent més apreciada i, no, no sé si ha fet o no aquest dinar de periodistes amics que bona part de la gent que no li vol bé sol explicar quan defensen que és l’entrenador més protegit (i elogiat) del món. Deu ser que s’ho ha guanyat fora i dins del camp.

Qui sap, potser ha tingut fins i tot alguna hora per veure’s amb Xavi Hernández. ¿No? ¿Vostè pensa que no? Potser ens emportem una sorpresa un dia d’aquests i, de sobte, apareix una foto de tots dos a les xarxes socials. O potser a la pròxima roda de premsa de l’entrenador blaugrana (de l’actual, em refereixo, és clar) ens assabentem que, igual com el forner i el perruquer, a Xavi també l’ha felicitat Pep per la seva temporada. Tot és possible.

El que sí que és cert és que el primer restaurant que va trepitjar en la seva (momentània) tornada a Barcelona, poc abans que el Barça golegés l’Atlètic, va ser el saborós i amigable menjador del Tramonti 1980, a la Diagonal, a mig camí entre la casa del míster de l’MCity i el Camp Nou.

Allà Pep es va deixar estimar, no només pels germans Lombardo, sinó per un munt de comensals; algun d’ells li van demanar un autògraf i fins fotografiar-se amb ell, com la imatge que va penjar el mateix restaurant a les seves xarxes, fins i tot devien compartir una estoneta de xerrada, futbolística, és clar.

Tampoc gaire llarga. No volien molestar-lo. Tothom sap de la simpatia i cordialitat de Pep. Tothom sap com d’enamorat està de Catalunya, Barcelona i el Barça (i de Santpedor, perdó), així que es va prestar a tot i hi va haver un comensal, veterà soci culer, que fins i tot es va atrevir a preguntar-li com veia el Barça.

Permís per "somiar"

"Bé, bé, el Barça el veig bé, tot i que no ho té fàcil". Se suposa que es referia tant a la Lliga, on, malgrat l’eufòria i el permís concedit per Xavi "per somiar", segueix a vuit punts del Reial Madrid, com a la Champions, on li ha tocat el PSG de Luis Enrique, Mbappé i Dembélé.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

I va anar parlant de la Champions, de la possibilitat, remota encara, d’una final, sí, sí, massa somiar, però, bé, si ensopegues amb Pep Guardiola en persona per què no deixar-ho caure, protagonitzada per MCity i Barça, quan l’entrenador de Santpedor li va dir al comensal "del Madrid me’n cuido jo". Com dient, vosaltres elimineu el PSG i, després, l’Atlètic, que per l’altra banda, jo ja faré el meu camí.

Hi ha molts, moltíssims, culers que també juguen l’eliminatòria que enfronta el Reial Madrid i el Manchester City. I hi ha molts, moltíssims, culers que, junt amb el triomf dels seus, somien que la màquina blue elimini, de nou, Vinícius i companyia. L’afirmació de Guardiola, al Tramonti 1980, els pot alegrar la temporada, passi el que passi amb Mbappé i Dembélé, que no semblen poca cosa.