El Barça guanya el clàssic amb la màgia de Graham Hansen

El record de Montjuïc és molt dolç (5-0). La golejada sota el sol al camp culer va deixar una imatge de clar domini de les culers. No obstant, sota els núvols grisos de l’Alfredo Di Stefano, el partit semblava massa llunyà. El Barça va sortir-ne bé, com sempre. Controlant la pilota, poc a poc va anar imposant-se amb accions que van arraconar el Reial Madrid a la seva àrea. Les blaugrana no van tenir el seu millor dia, estaven poc inspirades i van cometre errors innecessaris en el procés de construcció, però van minimitzar-ne els efectes el primer quart d’hora.

La connexió màgica

El partit es va jugar per les bandes. El Barça es va abonar al domini de Rolfö i per l’esquerra i Ona Batlle per la dreta per avançar, mentre que el Madrid va voler sortir a la contra amb Linda Caicedo i Athenea del Castillo. Les culers van trobar abans la porteria gràcies a una internada Ona Batlle fins a la línia de fons. Quan gairebé era a terra, va fer una centrada que es va passejar per dins de l’àrea petita blanca. La defensa madridista la va veure passar i Rolfö va aprofitar la passivitat davant del segon pal. Només va haver de tocar una miqueta la pilota per ficar-la dins de la porteria.

El gol, però, va fer l’efecte contrari del que s’esperava. El Barça es va fer enrere. Les culers es van enfonsar al seu propi camp i, amb possessions vehiculades sobretot per les bandes, l’equip madrileny va sotjar la porteria de Cata Coll. Paredes va estar a punt de defenestrar el seu equip, quan un rebuig es va acabar enverinant fins a xocar contra el pal. La pilota no va entrar de miracle, i aquell ensurt va sacsejar el conjunt culer. Els va fer reaccionar i van tornar al camí del control. Res d’arriscar sense garanties. Les blaugrana van anar guanyant metres i se’n van anar al descans recuperant l’alè i certa calma.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

En el segon temps es va poder veure un Barça una mica més brillant. Sense ser devastador, va reposar-se fins a tornar a ocupar la seva part preferida del camp. Centrades en atac, va tornar a aparèixer la connexió més màgica que tenen les blaugrana en la seva plantilla, la de Graham Hansen i Aitana Bonmatí, dues jugadores que veuen el futbol a una altra velocitat. La futbolista noruega es va allunyar d’Olga Carmona, que va acabar al terra al no enganxar l’extrem, i, amb tanta paciència com qualitat, va centrar pausadament una pilota que va arribar al segon just per xocar amb la bota d’Aitana, que esperava la centrada dins l’àrea petita.

Si el Barça té dificultats, Graham Hansen sempre apareix. Ja no pel resultat, cada vegada més inflat al Di Stefano, sinó per la falta de brillantor futbolística. No ho suporta. Té aquest do, aquesta qualitat inhumana i que ja és indescriptible. Necessita i personalitza la genialitat, i davant el Reial Madrid no podia faltar la seva jugada digna de veure una altra vegada amb crispetes al sofà. Va retallar a molt dins de l’àrea, es va allunyar d’Olga Carmona i Ivana Andrés i va superar Misa en un no res. Fa el que vol i quan vol amb la pilota.