El Betis perd Don Manué

Per aquestes dates, Don Manué ja es preparava per als dies grans de Sevilla en què el seu Betis no era l’únic que li feia perdre la son. Rialler des del seu balcó del carrer Sierpes, la seva cita cada Madrugá amb el senyor del Gran Poder era innegociable. Fins que la matinada del Diumenge de Rams va morir als 79 anys Manuel Ruiz Ávalos, més conegut com Manuel Ruiz de Lopera, el dirigent bètic més icònic que ha tingut el club, expresident i conseller delegat entre 1992 i 2010.

Si hi ha una frase de Lopera que ha traspassat el llindar del futbol és la que va pronunciar el 8 de maig de 1994, després que el Betis guayés al Burgos (0-2) i pugés a Primera Divisió: «¡Érem a l’uvi, ningú donava un duro per nosaltres! ¡Jo us entrego un Betis lliure, net, en Primera, de vostès! ¡Visca el Betis!». Un exemple de la personalitat del peculiar empresari que més anècdotes ha deixat en la història recent del club verd-i-blanc.

Don Manué, com el coneixen els bètics, va començar amb problemes digestius el 2017, quan van haver d’extirpar-li 50 centímetres d’intestí. Després d’anys lluitant contra una infecció intestinal, al febrer va ingressar de nou en una clínica, però finalment aquella vegada no va poder superar la malaltia.

Un home fet a si mateix

Lopera va ser un home fet a si mateix que va començar venent electrodomèstics a terminis i va crear un conglomerat d’empreses fins a constituir diverses societats immobiliàries dedicades a la compravenda, préstecs i inversions immobiliàries (Tegasa, Farusa, Incecosa...) i amassar una petita fortuna.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Una personalitat que li va valer per animar-se a comprar el Betis l’any 1992 i convertir-se en el màxim accionista i amo amb la compra del 31% de les accions. L’octubre passat, el Tribunal Suprem va confirmar que no va arribar a realitzar cap desemborsament per la subscripció d’aquelles accions.

En el seu llegat queden dos ascensos i la segona Copa del Rei, guanyada el 2005 a Osasuna, i ser el primer club andalús a disputar la Champions League. No tot van ser celebracions. El 1997 va perdre contra el Barça la final de Copa i el 2000 va patir el primer dels seus dos descensos. El segon va ser el 2009 i va provocar que el beticisme inundés el 15 de juliol els carrers de Sevilla demanant la seva sortida.