Martín s’escapa mentre Acosta incendia el Mundial

Perquè sí: Martinator va tornar a colpejar amb precisió durant les 25 voltes del GP. Ho va fer des que es va apagar el semàfor i es va escapar, es va escapar, es va escapar, fins que l’Special One el va proclamar guanyador. «M’ha anat molt, molt, bé anar al psicòleg aquest hivern. M’ha ensenyat a prendre’m les coses amb més calma, a pensar mentre piloto, a acceptar les dificultats com venen i, sobretot, a no ser impacient. He corregut de meravella, però he de confessar que si Viñales m’hagués lluitat la victòria, igual em conformaria amb el segon lloc i els 20 punts». Ja veuen, un Martinator calculador.

Segon plaer espanyol, segona satisfacció de pura escola espanyola, el murcià Pedro Acosta (GasGas), tal com pronostiquem tots, ha incendiat MotoGP en la seva segona carrera. Si a Qatar es va precipitar («simplement, em vaig tornar boig, vaig córrer abans d’hora»), a Portimao va ser (gairebé) perfecte. Sortint des d’enrere va fulminar Marc Márquez (Ducati) i Pecco Bagnaia (Ducati), amb dos avançaments de veterà i, sobretot, de bicampió menor que estima, al més aviat possible, el seu títol més important.

«No puc demanar més, és impossible», va dir el tauró de Mazarrón al baixar del podi, que es va convertir, amb 19 anys i poc més, en el tercer pilot més jove de la història de pujar al podi. El més jove continua sent el meu amic i més popular que ningú, el nord-americà, amb mansió a Sitges, Randy Mamola. «Vull donar les gràcies a tots els que m’ajuden a disfrutar de la meva professió i, sobretot, vull dedicar-li aquest podi a la mama, ja que avui (per ahir) és el seu aniversari».

Si Acosta sap que això només acaba de començar, Maverick Viñales comença a estar cansadet, tot i que no ho denunciï, d’algunes cosetes que fallen a Aprilia. «És vergonyós que tinguem un pilot tan bo com Maverick i la nostra moto pateixi la ruptura del canvi de marxes. ¡Això no pot ser!», va cridar Massimo Rivola, CEO de la firma de Noale. I és que MVK va anar a terra, en l’última volta, quan tenia la plata a les mans perquè «el canvi es va trencar i em va tirar: he passat tota la carrera sense poder posar sisena i resant perquè no es trenqués».

L’ímpetu de Bagnaia

Notícies relacionades

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadro; Madrid-Atlètic, derbi europeu

El supersorteig de la Champions fixa el camí de Múnic

Mentre Martín sortia reforçat de Portimao, líder en solitari (li treu ja 18 punts a Brad Binder, KTM), mentre el tauró va tornar boig el personal, mentre Viñales plorava la seva mala sort, Pecco Bagnaia (Ducati), el bicampió de MotoGP, tirava Marc Márquez (Ducati) al defensar una discreta cinquena posició, que era per al noi de Cervera (Lleida).

«He vist que Pecco patia de pneumàtics en les últimes voltes, l’he avançat i ell ha mirat de defensar-se amb massa optimisme», va explicar el vuit vegades campió. «He vist la seva telemetria davant els comissaris, que han decidit no sancionar-nos. Pecco ha pecat d’optimista, hauria d’haver acceptat que ja estava en inferioritat». ¿Entre nosaltres? Marc creu que Pecco va obrir gas brutalment, desproporcionadament, a deshora, per defensar-se. Quan ja havia sucumbit a l’impuls del campioníssim català.