Lamine Yamal sedueix el Bernabéu

Un Espanya-Brasil no és mai un partit de pa sucat amb oli. El desè duel entre els dos tampoc ho va ser. La Roja va tenir ganxo al primer temps i la canarinha, ja amb Endrick, va reaccionar amb determinació després del descans. Si algú va treure focus a Lamine Yamal i Endrick va ser António Nobre, un àrbitre portuguès que va fer dues picades d’ullet a Espanya. Dos penals molt poc penals que van fer emprenyar els brasilers. Alleujats quan quedaven segons i Carvajal va fer trompicar Galeno. Paquetá va certificar l’empat final.

Amb una alineació més estupenda que la de Londres davant Colòmbia, Espanya va segellar un primer acte gairebé rodó. Una Roja disposada a encapotar el Brasil, obligada a refugiar-se a les cordes. Una canarinha en tanga davant una Espanya vivificant, amb ullals i un subversiu Lamine Yamal. Un turment per a la defensa brasilera. L’art de l’imprevist. Cada intervenció de l’agosarat parvulari blaugrana provocava un sisme. A Wendell, el seu marcador, li desencaixava la cintura, el feia ensopegar una vegada i una altra.

Com si la pilota fos un xumet, Lamine Yamal, tan desacomplexat, les demanava totes. I no el regatejaven els seus camarades. Espanya en va treure profit, tot i que de mala manera. L’extrem català va posar a rebuf Wendell, se li va creuar Joao Gomes i, tot murri, va fingir una mort transitòria. Sense VAR, l’àrbitre portuguès António Nobre va picar. Rodri va estampar el penal a la xarxa. Aleshores, no hi havia feina per a Vinicius, Raphinha, Rodrygo... El Brasil era el no-res, sense suport defensiu i sense un volant amb frac per fer xerrar els seus distingits atacants.

Olmo i la pífia de Simón

De la Fuente va apostar de nou per un equip amb només dos migcampistes purs, Rodri i Fabián com a frontisses. Olmo, que té recurs per a tota l’avantguarda, escortava Morata i quan Lamine disYamal minuïa demanava torn Nico Williams. Els dos extrems ben tutelats per Carvajal i Cucurella, que no envaïen el seu territori per permetre els duels d’espasa dels dos extrems.

Tot just un parell de llampades de Rodrygo van anticipar el 2-0. Lamine va citar Dani Olmo, que va deixar Beraldo a la intempèrie amb un toc entre els seus peus de gripau abans de rebentar la xarxa de Bento amb un cop amb l’esquerra. Com que el futbol té instants inopinats, una espifiada d’Unai Simón –que va combinar amb Rodrygo en comptes de fer-ho amb Fabián- va fer despertar el Brasil. Espanya se’n va anar al descans amb menys renda de la merescuda i ja no va tornar la mateixa Espanya.

Dorival Júnior, en el seu segon partit com a seleccionador, va sacsejar l’alineació a cop de canvis i el Brasil va comparèixer al segon període amb una altra comissió i amb Endrick, el seu Lamine. Ja era un Brasil amb horitzons, amb una altra cara, amb més mossegada. Una Roja menys expansiva. Endrick, el golejador més jove de la canarinha després de Pelé, Edu i Ronaldo, s’ho va fer pagar. Un desallotjament de Laporte després d’un córner el va caçar el nou cadet madridista i amb un cop sec i precís amb l’esquerra va batre Unai. Endrick no té sostre d’ariet, però supleix la seva falta de perxa amb un poderós tren inferior, amb cames de marbre. A l’àrea és una bomba de dispersió.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Equilibrat el duel, Espanya ja no en tenia prou amb Lamine i Nico. La Roja anava a cops i el Brasil ja no era el Brasil destenyit del primer tram, per molt que Vinicius deixés Chamartín després de 70 minuts sense gaire empremta. De la Fuente va demorar 80 minuts els relleus, amb Oyarzabal i un altre becari amb molt vol, el blaugrana Cubarsí.

A punt de tancar el partit, Lamine Yamal va posar en òrbita Carvajal. Beraldo va interferir la carrera del lateral i el col·legiat va concedir a Rodri la segona oportunitat. No va fallar. Finalment, Paquetá va tancar la nit de Lamine i Endrick.