Laporta pressiona Nike per deslliurar-se de les penalitzacions

És més, el contracte amb Nike estableix que si es compleixen determinades condicions (cosa que ja és impossible, per la mala trajectòria esportiva de l’equip de futbol), la relació comercial i esportiva amb la firma nord-americana s’hagués renovat automàticament fins al 30 de juny del 2031. Per cert, quan va arribar Laporta per prendre possessió del seu segon mandat ja es va trobar amb dues protestes o demandes contra Nike pel retard en algunes entregues i insuficients samarretes del Barça a diverses botigues oficials de diverses capitals mundials.

Tots els experts consultats per EL PERIÓDICO consideren que el Barça, que necessita diners imperiosament, més que aconseguir una millora en les condicions d’un contracte que està impecablement redactat i que, en moltes parts, és tremendament dolorós per al club, el que intenta és que la marca d’Eugene (Oregon, EUA) no apliqui les diverses penalitzacions que figuren al document, especialment els incompliments per falta d’èxits esportius, que s’eleven a milions d’euros.

El millor ‘partner’

Nike no sembla excessivament nerviosa davant la possibilitat que el Barça afronti el que els executius del sector de la roba esportiva d’elit i alta qualitat consideren "un risc, una bogeria i un disbarat" com seria la creació, fabricació i distribució de la seva pròpia marca. De la mateixa manera sí que creuen factible que Puma "es torni boja" i estigui temptant el club català amb un contracte "de què, possiblement, la firma alemanya que va salvar de la ruïna el pare de Johan Cruyff es penediria ben aviat, ja que es tracta d’un mercat que va a la baixa".

Nike està considerada com el millor partner que un gran club pot tenir en aquests moments. La firma redacta uns contractes en els quals el marge de benefici per a l’entitat que els firma és una mica més reduït que en la resta de la competència, tot i que la seva cobertura i comercialització és immaculada. Els màxims responsables de Nike no semblen disposats, com ha pogut comprovar-se en el cas de Lamine Yamal, a tornar-se bojos a l’hora de fer concessions al Barça, especialment econòmiques.

Quan la jove estrella va flirtejar amb Adidas, el que molts van arribar a anomenar un nou cas Messi, les persones que decideixen a la cúspide de la companyia d’Oregon, que tenien dret de tempteig sobre el nen prodigi culer, van rebutjar competir amb Adidas pel nou ídol, malgrat que alguns executius europeus van licitar per retenir Lamine Yamal.

Quan aquests executius van fer saber als alts mandataris de Nike que el del planter podia convertir-se en el nou ídol mundial, hi va haver una veu que va dir: "Formidable, ja el fitxarem quan sigui el millor futbolista del planeta". Alhora recordava que Nike posseeix els tres millors del planeta futbol: Kylian Mbappé, Erling Haaland i Vinícius José Paixão (Vini Jr).

El que sí que sembla clar és que les penalitzacions que Nike està disposada a executar, i que suposen un cop dur per al Barça en un moment d’aclaparament financer, són fruit dels mals resultats futbolístics dels últims anys, especialment el discret paper en la Champions, el major i millor aparador per a la firma.

Evitar la ruptura

No superar la fase de grups, no superar els vuitens de final, no accedir a les semifinals o la final està seriosament penalitzat en el contracte de Nike i aquests són els diners que Laporta intenta que no li treguin, més que millorar, que també, les condicions d’un contracte que té encara quatre anys més de vigència i que trencar-lo li costaria o molts milions d’euros o un plet interminable per al qual hauria de proveir una forta quantitat de diners.

Des dels despatxos de Nike tenen el convenciment, cosa que no significa que no estiguin negociant i conversant amb el Barça per evitar una ruptura desagradable i mantenir el vincle actual durant la durada llarga del contracte, que Laporta acabarà rebutjant la possibilitat de trencar amb ells, entre altres raons perquè totes les fonts consultades coincideixen que tant per a Puma com per a BLM (Barça Licensing & Marxandatge), curiosament una altra de les herències (elogiades) del passat, ja que va ser creada amb gran habilitat i visió de la jugada per Josep Maria Bartomeu, és materialment impossible "per qüestió de temps" afrontar amb garanties la temporada vinent quan encara no s’ha pres cap decisió al respecte.

És evident que Puma, que es va tornar boja quan Nike va prescindir de Neymar i li va fer un contracte de 115 milions per cinc anys i, en el seu moment, va establir un acord amb el City Group (Manchester City, Girona, New York City, Melbourne City, Yokohama F. Marinos, Montevideo City…) de 700 milions d’euros per 10 anys (és a dir, molt menys del que Nike li paga al Barça), podria afrontar el repte de tenir la roba dels esportistes blaugrana i la de carrer per comercialitzar de cara a la temporada vinent, la del 125 aniversari del club, però amb un cost que, possiblement, almenys el seu primer any de contracte, no li generi grans beneficis. "Per a ells, sens dubte, seria saltar a l’altra Lliga", comenta un dirigent de Nike, que recorda que Puma va tancar, el 2021, la seva botiga oficial a Barcelona.

Els que consideren que el sector de la indumentària esportiva, dominat durant dècades per les grans firmes com Nike (el 40% de les seleccions de l’últim Mundial de Qatar lluien la seva roba), Adidas (22%), Puma (19%), Reebok, Asics, Umbre, New Balance, Hummel o Kappa, per citar-ne unes quantes, està a la baixa basen el seu pronòstic en el fet de què altres grans firmes de moda, com Zara, Armani (amb contracte amb el Nàpols), Hugo Boss, Lululemon (firma molt femenina i de ioga en alça als EUA) o la nova marca de calçat esportiu On, de l’extennista Roger Federer, són una dura competència, especialment pel que fa a les sabatilles, que s’han convertit ja en un calçat de luxe, dominadores de les alfombres vermelles de tots els esdeveniments.

Departament prestigiós

El que sí que ha pogut comprovar EL PERIÓDICO és que la idea de Laporta, sobtada, de dissenyar, crear, fabricar i comercialitzar la seva pròpia samarreta no ha sortit, no ha sorgit, del prestigiós departament BLM. "Tots els executius de BLM, que són boníssims, el millor que té el Barça, saben que aquesta aventura és, així, de sobte, una bogeria. És més, aquests mateixos executius van contemplar, en el seu moment, preparar un pla estratègic per poder implementar una operació d’aquesta envergadura, però sempre amb vista a la finalització del contracte amb Nike, el juny del 2028, mai pensant a executar-ho a mitjans del 2024".

La sensació que algú, en el si del mateix Barça però extern a BLM, li ha dit a Laporta que això és possible és una realitat. "En el món dels negocis, fins i tot en el boig món dels emprenedors, es diu que el paper ho aguanta tot. És, evident que tu, sobre el paper, pots dissenyar, crear, fabricar i comercialitzar la teva pròpia roba. Però compte, estem parlant del Barça i això requereix un desplegament i una despesa que, possiblement, ningú contempla en el si del FC Barcelona i, per descomptat, que BLM ho considera una bogeria en aquests moments".

Tots els consultats, i això no és cap novetat, consideren que el que suggereix Laporta, posar en mans de BLM la creació (som ja al mes d’abril) de la marca pròpia, és impensable i irrealitzable, per això aquesta idea es considera un truc, un artefacte més, per pressionar Nike i que li perdoni les penalitzacions per incompliment (esportiu) del contracte.

La part més senzilla

Notícies relacionades

La nova vida de Simone Biles

El prodigi Gout Gout

"Fabricar podria ser, potser, la part més senzilla de tot aquest embolic, ja que es pot fer a la Xina, al Vietnam, en multitud de països", assenyala una font del sector. "El problema és que per a tot el que pretén Laporta, o el Barça, és necessari un control enorme de la fabricació, conèixer les condicions laborals d’aquestes fàbriques, no es pot utilitzar qualsevol material, no val qualsevol tela perquè els esportistes exigeixen unes condicions molt especials i, a més, està la complexitat, enorme, de la distribució, la logística i les botigues en centenars de punts del món. No és entrar en una pàgina web, veure, comprar i que la peça t’arribi a casa. No, no, no, darrere d’aquesta senzilla operació, hi ha centenars de persones i una forta inversió".

Tot i que escoltant parlar a Laporta sobre aquesta proposta, es té la sensació que el Barça premerà un dit i la poderosa i preparada BLM ho tindrà tot a punt, el cert és que el Barça, si opta finalment per aquesta idea, impossible per a tot el món, haurà d’invertir moltíssims diners i també contractar molta gent, cosa de la qual no es parla en aquests moments. És evident, per descomptat, que el Barça podria buscar-se un gran partner expert en aquest mercat, per exemple, Zara, però, llavors, bona part dels beneficis de la fabricació i comercialització de les noves peces se les emportaria Zara, per citar una marca que sí que seria un bon company de viatge.