futbol
Luis Enrique i Mbappé, una relació plena de sobresalts
Dels últims set partits de la Lliga francesa, l’astre ha sigut substituït en sis
El davanter, canviat a Marsella, no ho juga tot amb el tècnic asturià, i això, amb estrelles del seu calibre, sol ser pólvora que detona fent molt soroll.
La relació entre Luis Enrique i Mbappé, dibuixada en un gràfic del mercat borsari, tindria els pics i les valls traçats per un pols nerviós sobrecarregat de cafeïna. Un dia sembla que l’asturià gestiona el caràcter capritxós del davanter francès amb la mà paternal del que ja ha tractat amb ídols al pedestal. Un altre, com aquest diumenge, fa la sensació que l’idil·li és fràgil com una gota de pluja. És una cançó que no para de sonar aquesta temporada. Mbappé no ho juga tot amb Luis Enrique i això, amb estrelles del seu calibre, sol ser pólvora que detona fent molt soroll.
Al clàssic francès, el PSG anava guanyant escassament el Marsella (0-1) quan el tècnic espanyol, amb més de 25 minuts per jugar i un home menys per expulsió del defensa Beraldo, es va atrevir a ordenar una substitució agosarada. En realitat, en va fer tres de cop. Va treure Fabián Ruiz, Ousmane Dembelé i Kylian Mbappé. Les càmeres, entremaliades elles, es van fixar en Mbappé, que va fer cares. No va dissimular el seu disgust. S’obria un nou capítol d’un embolic repetit.
Quan va acabar el partit, li van preguntar a Luis Enrique per la reacció de l’estrella francesa i ell, exasperat, va respondre a la seva manera, que no és altra que apel·lant als seus galons d’entrenador. Certament, no li va agradar que li traguessin el tema: "¿Vas dir que entenies la meva decisió? Bé, si no fos el cas, tant me fa", va dir descarregant un riure molt seu. "És la mateixa música cada setmana... És molt cansat. Soc l’entrenador, prenc les decisions cada dia i faré el mateix cada setmana fins al meu últim dia a París. Sempre intento trobar la millor solució per al meu equip".
Imatge a Instagram
Mbappé no va obrir la boca després del partit, però va penjar una foto a Instagram que permet redactar molta literatura sobre les diferències entre entrenador i estrella. Se’l veu d’esquena sota la pluja del Vélodrome de Marsella i el braçalet a la mà, fora del braç ja, en el moment de ser substituït. Si pretenia ser una metàfora del seu enuig, sembla bastant aconseguida.
Els fets van donar la raó esportiva a Luis Enrique. Gonçalo Ramos, substitut de Mbappé, va segellar el triomf amb el segon gol (0-2). El francès va rebre, a més, una nota pobra de L’Equipe, el diari esportiu de referència a França, un 3, la més baixa de tot el PSG, que va camí d’aconseguir el 10è títol de Lliga dels últims 12 anys. Tant ell com Dembélé van marxar al vestidorç després del canvi. No es van quedar a la banqueta.
L’Equipe ha acusat Mbappé d’encadenar el tercer partit d’alt nivell (incloent-hi els dos amb França) en què se’l veu desconnectat i faltat de ritme. Inquietant per als interessos parisencs davant l’anada de la Champions contra el Barça, d’aquí 10 dies.
Dels últims set partits de Lliga amb el PSG, Mbappé només ha jugat els 90 minuts en un. Va ser contra el Montpeller i va marcar un triplet. Luis Enrique ha anat reduint el protagonisme a la seva estrella des que transcendís la seva sortida a final de temporada, al Madrid presumiblement, i les substitucions o les suplències s’han tornat habituals. A la Champions és una altra cosa: allà ho ha jugat tot. No convé tenir esperances des de Barcelona.
Curiosament, abans del nou embolic, en la prèvia del partit contra el Marsella, Luis Enrique va jugar a despistar. "¿Per què seria l’últim [clàssic francès]? Encara espero que Kylian canviï d’opinió. No ha dit res encara. Pot canviar d’opinió. Imaginem que guanyem els quatre títols aquesta temporada i Kylian decideix en l’últim moment que el seu lloc és a París. ¿Per què no? Ja ho veurem", va dir.
Tot un contrast quan fa unes setmanes va donar per feta la seva marxa. "Només puc desitjar-li a Kylian tot el millor per al futur. És un jugador increïble i una persona encara millor. Li desitjo el millor del millor". De fet, la relació entre tots dos sembla construïda damunt dels sobresalts, com les gràfiques d’una empresa volàtil en el mercat borsari.
