Stuani, l’"ànima" del Girona

"Stu m’ha dit: ‘Tu posa la pilota que som dos davanters a l’àrea i marcarem’". El partit agonitzava sota una pluja sens fi a Montilivi amb el marcador igualat (2-2). Llavors, Stuani es va acostar a Miguel i només li va demanar que portés al més aviat possible la pilota a casa seva perquè el temps s’escorria entre la cortina d’aigua. Casa seva era l’àrea del Betis.

Allà habita un davanter sobrenatural, a qui d’aquí un temps se li aixecarà una estàtua en qualsevol lloc de Girona, la ciutat que està fent immortal amb el seu futbol l’equip de Míchel, que acaricia ja la Champions, instal·lat en un estadi que s’ha transformat en un pas de processó. És igual que faci sol o la tarda sigui terrible, amb vent, pluja i fred. Cap allà solen anar-hi més de 12.000 persones cada partit per assistir a una de les revolucions més impactants en els últims temps del futbol espanyol.

"Potser no ha estat la meva millor centrada", va admetre humil el lateral esquerrà del Girona, que va fer cas de la recomanació, ordre o suggeriment del capità uruguaià. La centrada des de l’esquerra, amb aquella cortina de pluja infinita, va sobrevolar llavors Montilivi cap a l’àrea de Rui Silva, el porter del Betis, intimidat per la doble amenaça de Dovbyk, pitxitxi de la Lliga (16 gols), al costat de Bellingham (Madrid) i Budimir (Osasuna), que va aconseguir dos gols, i Stuani.

Lateral modern i atrevit

"Però allà estava ell per fer bona la meva centrada". Tal dit, tal fet. Era el minut 91.40 quan la pilota sortia de la delicada cama esquerra de Miguel, aquest lateral modern i atrevit que crida l’atenció no només del Madrid, que es va guardar una opció de repescar-lo i igualar les ofertes que ja ha rebut el Girona. Dovbyk va voler recollir la pilota, però se li va escapar. Tot i que va complir la principal funció: intimidar i distreure dos defenses del Betis.

Llavors, la pilota, de forma gens capritxosa, va arribar al peu esquerre de Stuani, la primera rematada del qual va topar amb la felina mà dreta del porter del Betis. I en el segon, ja amb la cama dreta de forma tan acrobàtica com eficaç, va ficar suaument la pilota a la xarxa andalusa burlant-se del saltironant peu esquerre de Rui Silva. El minut 91.45. Vist i no vist.

En cinc segons, el deliri a Montilivi, un vell estadi (va ser construït el 1970) que no pot resistir tantes emocions. Un lloc on Stuani ha construït una història irrepetible i passen coses certament sorprenents.

En només vuit minuts

El davanter tan sols va jugar vuit minuts. "Li estic donant menys minuts dels que mereix, és el jugador més important de la història del Girona", va admetre després Míchel després d’aquest èpic 3-2 que el manté aferrat a la zona Champions. En vuit minuts va tocar quatre vegades la pilota. I en dos d’aquests quatre tocs va firmar dues rematades a porta. Tot en la mateixa jugada. El primer, amb l’esquerra; el segon, amb la dreta.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Té 37 anys i com diu Míchel juga poc. Tot just 730 minuts a la Lliga, eclipsat pel fenomen Dovbyk, i va anotar davant el Betis el seu vuitè gol. O sigui, un gol cada 91 minuts sortint sempre des de la banqueta. Tipus extremadament fiable, que instal·la el seu sofà a l’àrea petita (quatre dels vuit gols són des d’allà, el més a prop possible de la porteria rival), amb una punteria que no envelleix: 32 rematades, 16 xuts a porteria i 8 gols.

O sigui, un de cada dos xuts entre els tres pals acaben amb l’uruguaià galopant per la gespa boig d’alegria. Com aquell diumenge plujós de Montilivi que permet al Girona entreveure la Champions, on una cosa va quedar clara. "El primer dia del Girona a Europa Stuani portarà el braçal de capità. És l’ànima de l’equip i del club", va confessar Míchel. I aquell dia és cada vegada més a prop.