Paco Seirul·lo: "Cruyff va ser una finestra d’aire fresc cada vegada que vaig estar amb ell"

Després de 46 anys en el club, Paco Seirul·lo va ser instat a abandonar el FC Barcelona. Això va passar el 2022. Calia estalviar en salaris, se li va dir. Admet que va sentir un buit considerable, però de seguida va trobar la manera d’omplir-lo. Va ser amb un llibre voluminós, el títol del qual, ADN Barça (Roca Editorial), evoca tertúlies conceptuals eternes, i ell, ara, busca posar-li un marc referencial.

No és un llibre de sistemes tàctics, sinó del que és subjacent. Professor, preparador físic amb una infinitat d’entrenadors des de Johan Cruyff i cap de metodologia del club, Seirul·lo és considerat el gran druida barcelonista. Parla una autoritat.

¿Ha volgut crear un cos teòric del que és el sistema Barça?

He tingut la sort de compaginar la docència amb la recerca. Això, unit amb la formació que tinc i haver treballat amb uns grans entrenadors, intercanviant amb ells moltes experiències, dona un bagatge que em sentia obligat a comunicar d’alguna manera. He tingut la sort d’estar amb entrenadors com Valero Rivera en l’handbol o Johan Cruyff i Pep Guardiola en el primer equip de futbol, i tots els que hi ha hagut entremig, compartint el dia a dia, entrenant grandíssims jugadors. És una experiència que poca gent té en la seva vida. No he volgut desaprofitar-la.

¿Què ha aportat Paco Seirul·lo al FC Barcelona?

L’aportació que he intentat fer és entendre que el que fem al voltant de la pilota és el que té sentit. Perquè d’aquesta manera som capaços de comunicar-nos i crear en conjunt, no crear un sol. Jo sol com a individu en el joc puc fer molt poc. Sempre has de comptar amb el company, relacionar-te amb els altres, intentar entre tots superar els contraris, i aquesta és la complexitat alta que he intentat en certa manera diluir i facilitar en la lectura d’aquest llibre.

Parlem de l’ADN Barça. ¿Què és el que fa el FC Barcelona que no facin els altres?

Quan vaig arribar al club es parlava ja de l’ADN Barça i vaig estar preguntant què era a un munt de gent i ningú em va saber respondre. En molts clubs el que es fa és ensenyar un sistema de joc. En el FC Barcelona, almenys mentre jo estava en l’àrea de metodologia, els entrenadors ensenyaven el joc. ¿Què significa? Jo et passo la pilota perquè tu la juguis com a tu t’agrada i que després me la donis a mi com a mi m’agrada. I, com que els dos estem disfrutant mentre ens passem la pilota, som capaços d’una cosa atractiva, una cosa que ens agrada, i ho intentem fer amb tots els jugadors de l’equip. O sigui, quan dones una passada no només dones la pilota, dones una intenció, dones espai, dones temps, dones energia, dones alegria, dones confiança, paraules que fan que un equip sigui realment un equip. És el punt fonamental del futbol del Barça. Després la manera de col·locar-nos al camp és conseqüència d’això.

Ara mateix el futbol del Barça sembla exportar-se a través de Pep Guardiola en el Manchester City, Luis Enrique en el PSG, Mikel Arteta en l’Arsenal... ¿És un èxit del model o només d’ells en particular?

Les dues coses, però tots han passat per aquí, casualment. Els que han estat aquí han viscut això i ho han sentit, i no hi ha dubte que veuen el joc en una dimensió que altres entrenadors no veuen.

¿Quins matisos d’evolució han de resultar imprescindibles perquè el model Barça no perdi vigència?

Crec que si els dirigents del club prenen consciència que realment no és una utopia això de l’ADN Barça i que, elegint amb intel·ligència i coneixement els entrenadors formadors, això tindrà una continuïtat. És una manera de jugar que dona èxit. S’ha vist. Hi ha jugadors que han entrat ara amb Xavi que en el futur poden ser continuadors de l’ADN Barça.

¿I què pensa quan veu entrenadors acompanyats per més assistents que jugadors hi ha en la plantilla?

El model del futbol ha pres el model de la indústria. Jo investigo la meva parcel·la al màxim, soc especialista en alguna cosa, i els especialistes al final aporten el seu granet i és l’entrenador el que ha d’integrar. És una manera de veure les coses. Crec que de moment no es treu res nou i diferent.

¿Res?

Dels milers de milions de bits d’informació que es pot treure del futbol des que es va fundar fins avui, cap acció s’ha repetit. I els que analitzen el joc veuen les tasques que s’han repetit perquè no són capaços d’apreciar tot l’entorn d’abans, durant i després de cadascun dels jugadors que hi ha, no dels teus o dels contraris, sinó de tots alhora. Mai cap jugada s’ha repetit. Perquè sempre hi ha elements espacials i temporals, socioafectius, emotivoafectius, l’estat mental de cada jugador en cada moment, no té res a veure amb el següent tot i que faci el mateix. Sempre és diferent. Aquesta és la complexitat i la grandesa del futbol, i que altres esports tenen menys, perquè, al fer-ho amb les mans o instruments, el grau d’incertesa és molt inferior.

¿Quins futbolistes amb els quals ha treballat li han fet més preguntes?

El que més, sens dubte, el Pep. Parlem de futbol moltíssim.

¿Ha vist patir els entrenadors com diu Xavi Hernández que es pateix?

Els entrenadors pateixen el dia del partit i en les prèvies. Es posen molt nerviosos i intransigents. Excepte dos dels que he tingut, tots els altres, crec recordar, abans dels partits sempre estaven molt tensos. Millor no fer-los bromes. Cruyff, no. Ni Pep. Sembla que ja sabien el que passaria en el partit .

Vostè va aprendre molt amb Cruyff...

Sí. Era un visionari. Va ser una finestra d’aire fresc cada vegada que vaig estar amb ell.

¿Li ha marxat ja la picor per la manera en què va sortir del Barça?

De picor no n’he sentit, he sentit com un buit. Vaig estar gairebé 50 anys des de les nou del matí fins a les nou de la nit en el club. I, de sobte, ja està. Es va acabar. Et sents buit. Per això m’he ficat en això. Però no hi ha picor ni ressentiment cap a ningú.

Ja deu veure els partits de l’equip.

No, això no. Encara no. Ploro i m’emociono molt. I, com que he tingut coses del cor, millor no forçar.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

¿Ni els resums?

Els veig si hem guanyat. Si hem perdut, no. No vull gastar més el cor per a aquestes coses.